El Tribunal Superior va decidir ahir arxivar definitivament la querella contra l’actual ministre de Finances Jordi Cinca i l’empresari Manuel Terrén en el marc del cas Orfund. Els dos ex executius de la fonedora d’or amb seu a Ordino van ser acusats per l’expresident de l’empresa, Joan Samarra, per d’apropiació indeguda i administració deslleial com a delictes origen de blanqueig de capitals, en un inici, i per haver mantingut vincles amb el tràfic d’armes, després. El superior, però, tal com va fer el Tribunal de Corts, va considerar que les acusacions són massa genèriques i que no hi ha prou elements per seguir amb la investigació i que, en el cas dels primers delictes ja han prescrit. 

Amb tot, fonts consultades van indicar que la sala ha passat per alt detalls de la querella que al seu entendre són importants argumentant que són difícils d’investigar. En aquest sentit, van lamentar que la resolució no citi en cap moment el nom de Fernando Fernández Robleda, l’home que presumptament feia de lligam i que hauria facilitat el delicte de blanqueig procedent del tràfic. En el cas dels altres noms implicats, la justícia apuntava que el fet de no conèixer els seus noms reals sinó únicament els pseudònims amb els quals operaven feia impossible localitzar-los. En el cas de Robleda, però, els lletrats de Samarra insistien que sí que es coneixia la seva identitat. 

L’aute indica que en la primera querella no es va incloure el tràfic d’armes i que ara s’han modificat els fets

D’altra banda, el Superior també argumenta en l’aute fet públic ahir que la part querellant no va incloure el tràfic d’armes en la primera demanda i que, per tant, ha modificat els fets denunciats i la seva qualificació jurídica. Samarra, però, defensava que hi ha un article que contempla que si el magistrat es coneix un delicte per mitjans diferents a la querella també serà competent per investigar-lo si té relació amb els primers fets denunciats. 

Seguir amb la via judicial

 Els arguments del Tribunal Superior no han convençut a Samarra que estudia, juntament amb la seva representació legal, seguir explorant les vies judicials. En concret, el querellant debat si interposar un incident de nul·litat d’actuacions, el pas previ per recórrer al Tribuna Constitucional. En cas que l’alta instància tampoc resolgués al seu favor, no descarta arribar a Estrasburg. 

Els fets 

El novembre de l’any passat l’expresident de la societat Orfund, Joan Samarra, va presentar una querella criminal contra l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, –que havia estat un dels responsables executius de la companyia fonedora d’or amb seu a Ordino– i contra l’espanyol Manuel Terren –també executiu de la societat– pel presumpte delicte d’administració deslleial, en concurs real amb un delicte d’apropiació indeguda i un delicte de blanqueig de capitals. Els fets presumptament delictius s’haurien comés entre el 1995 i el 2000. 

El passat mes d’agost, el Tribunal de Corts va decidir arxivar la causa contra Cinca i Terren. En l’aute, el tribunal posava en relleu que la querella havia estat «temerària i absolutament infundada». Samarra al·legava que el ministre, mentre es dedicava a les tasques de director financer i soci de la societat Orfund i juntament amb Terren, s’havia apropiat de lingots d’or de l’empresa, la qual cosa, afegia, havia provocat la fallida de l’empresa. A més, els acusava d’haver creat un entramat de societats B des d’on es gestionava l’activitat il·lícita. Arran d’aquests fets, afegia que havien obtingut beneficis il·lícits i que haurien rebut un milió d’euros mensuals per al seu blanqueig, ja fos a través de la compra de diamants a Libèria o a través del compte d’una entitat bancària andorrana. 

Samarra estudia recórrer al Tribunal Constitucional i no descarta arribar fins a Estrasburg

Des del tribunal es posava en relleu que «no hi ha cap element, ni tan sols indiciari que sustenti aquest entramat fàctic» i afegia que, fins i tot examinada la documentació aportada, és «incompleta i parcial, sent una acusació formulada de manera genèrica que es contradiu amb les pròpies manifestacions del mateix querellant efectuades en seu judicial». 

Vista la resolució, la defensa de Samarra va decidir portar el cas al Tribunal Superior argumentant que Corts no havia destinat prou recursos a la investigació dels fets.

Així, el 19 d’octubre la sala penal del Tribunal Superior va debatre si calia o no reobrir dita investigació. Va ser aleshores quan la representació legal de Samarra va incloure el tràfic d’armes com a presumpte delicte origen del blanqueig de capitals. El Superior, però, va ratificar ahir la sentència del Tribunal de Corts i va arxivar de nou la causa. 

Caldrà veure a partir d’ara si Joan Samarra segueix el camí de la justícia i si les altres instàncies també arriben a la mateixa conclusió o decideixen investigar el passat del titular de Finances. Així mateix, també caldrà veure fins on està disposat arribar Samarra i si el cas s’internacionalitza i acaba a Estrasburg.