Un dels possibles escenaris plantejats per millorar la sostenibilitat del fons de reserva de jubilació és el de la congelació de les pensions, segons han revelat fonts properes al Consell d’Administració de la CASS. El passat 26 de setembre, el Consell d’Administració va analitzar les simulacions realitzades pels actuaris d’Actense, que suggereixen diverses accions per corregir les tendències presentades en el seu informe sobre el futur de les pensions de jubilació. L’estudi s’ha entregat al Govern perquè l’avaluï i serà el Consell General qui, finalment, haurà d’aprovar les mesures definitives per garantir les pensions.
 

Les mesures actuarials s’han lliurat acompanyades de cadascuna de les propostes que en fan els membres del Consell d’Administració de la CASS, cadascun des de la seva òptica, ja que hi ha representats els pensionistes, els assalariats, els empresaris, la seguretat social...
 

El representant dels pensionistes és Lluís Sàmper que, consultat sobre el plantejament de congelar les pensions, ha considerat que és un escenari «dramàtic». «Aquesta proposta, per a mi, no hauria ni d’existir, perquè el cost de la vida augmenta cada vegada més i si congelem les pensions, pauperitzem el col·lectiu de la gent gran. De la mateixa manera que els funcionaris tenen triennis amb un augment del 5% pel cost de la vida, per què els jubilats hem de pagar el cost de la crisi? No soc economista, però no ho entenc, o ens estrenyem tots el cinturó o trenquem el joc de cartes...», ha conclòs.
 

D’altres escenaris que es plantegen en l’estudi actuarial són pujar el percentatge de cotització, un plantejament que ja s’ha considerat més d’una vegada i que s’aplicarà a mitjà-llarg termini, i endarrerir l’edat de jubilació, que la determina la CASS. La Llei de la seguretat social estableix que, a partir dels 65 anys, ja es té dret a cobrar la pensió.
 

Sobre aquest punt, Sàmper ha considerat que «augmentar l’edat de jubilació no té sentit si hi ha gent sense feina. No s’ha de tenir en compte quants treballen si no quants estan en disposició de treballar, i sembla que les mesures correctores, en lloc de corregir les causes del desequilibri, modifiquen les prestacions. Crec que estem fent el camí invers, i així ho acaba de dir un Nobel d’Economia: que enfoquem malament el problema perquè no s’han de corregir les prestacions sinó buscar noves fonts de finançament, aconseguir la plena ocupació...». 
 

Finalment, el representant dels pensionistes a la CASS ha argumentat que «la precarietat dels salaris també té una incidència en allò que recapta la seguretat social, que es basa en un sistema piramidal, és a dir, en què paguen els que estan treballant pels que no treballen». Ara per ara, el nombre d’assalariats per cada pensionista ha caigut fins a 3,54, una xifra que encara és sostenible però que posarà en perill el fons de jubilació si s’enfonsa fins als 2,5 assalariats per cada jubilat.