El cas contra el ministre de Finances, Jordi Cinca, per  l’empresa fonedora d’or Orfund ahir va donar un altre gir, quan els representants legals del demandat (Joan Samarra) van destacar en un judici al Tribunal Superior que el polític hauria tingut vincles amb el tràfic d’armes. Això s’hauria produït en els anys noranta quan Orfund operava a Libèria. Allà hauria tingut contactes amb el representant d’una empresa de tala d’arbres, que al seu torn es dedicaria al tràfic d’armes. Entre altres documents, l’advocat de Samarra va aportar com a proves unes factures de telèfon i també un informe de Greenpeace. Ara bé, la defensa del ministre va rebutjar aquestes acusacions. A més, no va trobar legítim que una de les proves fos l’informe de l’ONG. De fet, considera que tot plegat és una campanya per malmetre la imatge i l’honor de Cinca. 
 

Un argument que l’advocat del demandant, Alfons Clavera, va desestimar i va explicar que només busca una reparació patrimonial i que el seu client vol saber per què va fer fallida l’empresa. «El seu únic objectiu és que es faci clar el que va passar amb Orfund i si realment va existir una empresa B dins d’aquesta societat», va ressaltar. 

Samarra, expresident de la companyia, va presentar una demanda al Tribunal de Corts contra Cinca, el director financer i soci (1995 i 2000) d’Orfund, i Manuel Terrén, màxim gestor, pels presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig de capitals. Segons Samarra, quan Cinca va ser ministre s’hauria apropiat de lingots d’or de l’empresa, cosa que hauria provocat la seva fallida. Ara bé, a començaments d’agost, Corts va arxivar la querella per «temerària i absolutament infundada». 

És per això que Samarra ha elevat al cas fins al Tribunal Superior perquè obligui a Corts a investigar el cas. Precisament, va ser en la vista al Superior d’ahir on Clavera va donar a conèixer la presumpta vinculació del ministre amb el negoci d’armes. 

A més, la defensa de Samarra va demanar que es tingui en compte el Codi Penal del 1997 perquè tipifica el delicte de blanqueig de diners. Ara bé, la representant del ministre va recordar que la justícia internacional especifica que s’ha d’aplicar el codi més favorable per a l’acusat, que en aquest cas seria el del 1995 i per tant no se’l podria jutjar per aquest crim. A més, va manifestar que els altres delictes haurien prescrit. 

 

Discòrdia amb un testimoni /Un dels testimonis amb els quals es basa la defensa de Samarra per reobrir el cas és un extreballador  d’Orfund que va treballar in situ a Àfrica. Ahir, però, la lletrada del polític va exigir que no se’l tingui en compte perquè abans de denunciar al ministre, Cinca havia interposat una demanda a la fiscalia contra aquest extreballador per xantatges. Per això, va valorar que tindria una «animadversió» contra el seu client. 
 

Tant la defensa de Cinca com el ministeri fiscal es van oposar que Corts reobri el cas perquè consideren que els arguments i les proves són confusos, tal com ja va apuntar Corts. A més, el ministeri fiscal va afegir que no existeix cap indici que relacionin a Cinca i Terrén amb aquests crims. Si bé va reconèixer que a Libèria hi va haver negocis d’armes i de diamants de sang, va valorar que no pel fet de tenir una empresa en aquell país vol dir que siguis un delinqüent o tinguis vincles amb negocis il·legals.