El nou Codi de Procediment Civil elaborat pel Govern i la manera en què s’ha dut a terme la seva modificació ha provocat malestar entre alguns advocats. Segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, alguns lletrats s’ha sentit exclosos de l’elaboració del document que afectarà directament a la seva tasca professional. Els més crítics consideren que l’Executiu els ha demanat la seva opinió quan el text ja estava tancat, de manera que han tingut «molt poc marge de maniobra» per canviar aquells aspectes que al seu entendre requerien de supervisió. Entenen que l’únic que pretenia el Govern era «quedar bé», «sense una intenció real d’escoltar-nos», ja que «ens han entregat un plat precuinat». Els implicats temen que «s’aprovi una llei sense l’opinió dels que l’haurem d’utilitzar i que al cap de sis mesos s’hagi de refer, com va passar amb la del saig». 
 

Unes crítiques que han sorprès a l’Executiu, ja que tal com van afirmar fonts governamentals, «sabem que puntualment hi ha persones que veuen el text amb recel o neguit, com passa amb tots els canvis», però «sorprèn que un col·lectiu es posicioni ara en contra quan el projecte s’ha gestat amb el treball de tothom». Així, des del Govern van assegurar que «el sentiment general és positiu». 

 

El procés d’elaboració / El nou Codi de Procediment Civil es va començar a elaborar ara fa quatre anys de la mà d’un grup de tècnics i catedràtics, ja que es tracta d’un text «complex» i «força feixuc». Amb la intenció, tal com van exposar les fonts properes al Govern, de fer participar a tots els operadors jurídics es va crear una comissió de treball on hi van participar representants de tots els agents implicats. En el cas específic dels advocats, el degà del Col·legi en aquell moment, Francesc Badia, va designar dos representats per assistir a les reunions «no per motius polítics», asseguren, sinó perquè un tenia coneixements sobre la jurisdicció espanyola i l’altre sobre la francesa «i calia trobar un equilibri». Més tard, amb el canvi de degà, l’ens va demanar fer una revisió perquè els nous membres també hi poguessin participar.
 

Segons les fonts ministerials, la comissió de treball fa aproximadament dos anys que participa en el debat sobre els punts més polèmics de la reforma i tots ells «s’han aprovat per unanimitat» . «Era un treball de caire tècnic, no polític», deixen clar. 
 

Aquests arguments, però, no convencen a la part més crítica del sector que considera que no han tingut prou temps per analitzar amb profunditat el document i que els membres del Col·legi que van participar de les reunions van ser designats per ser propers políticament a Demòcrates per Andorra (DA). 
 

És precisament per aquest motiu que un grup d’advocats va sol·licitar a mitjans del mes passat una junta extraordinària per demanar explicacions als lletrats que van participar en la comissió de perquè no s’ha involucrat més a tots els col·legiats, així com per exposar els principals punts de la nova llei amb els quals no estan d’acord.  

 

Reunió amb el ministre al setembre / En la reunió extraordinària els col·legiats van poder exposar el seu punt de vista i elaborar un llistat consensuat de nou propostes que van acordar fer arribar al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot. Tot i així, les fonts consultades van afirmar que «no n’hi ha prou amb aquests nou punts» perquè «s’han extret d’una lectura amb diagonal del projecte de llei i no d’un anàlisi amb profunditat perquè no hem tingut temps de fer-lo». Tot i així, els lletrats no confien en què la reunió amb el ministre arregli la situació. 
 

En aquest sentit, fonts properes a l’Executiu han assegurat que «s’escoltarà a tothom tantes vegades com calgui» sempre que siguin «arguments constructius» però que «és evident que ara no canviarem l’espina dorsal del projecte per respecte a la feina que han fet totes les persones que hi han treballat durant anys». També remarquen que en les reunions hi van participar representants de cada col·lectiu, també dels advocats, per conèixer la seva opinió. En aquesta línia, retreuen que «si hi havia particulars que tenien tant d’interès no s’hagin presentat abans a les reunions de treball que han durat dos anys». 
 

La intenció de l’Executiu és que la llei entri a tràmit parlamentari a la tardor i en vigor a mitjans del 2019, amb l’obertura de la nova Seu de la Justícia. Per tant, afegeixen, «hi haurà temps per assimilar els canvis».