ESCALDES-ENGORDANY
Un comissari a l’acadèmia de l’FBI
Benjamí Rascagneres ha realitzat un curs de deu setmanes a les instal·lacions de la policia estatunidenca
En un règim pràcticament militar. Així va viure durant deu setmanes el comissari Benjamí Rascagneres, cap de l’àrea de la Policia Judicial i Investigació criminal, que va realitzar un curs a l’acadèmia de l’FBI a Quantico. Compartia habitació, es llevava a les sis del matí per iniciar més de vuit hores de classe. I quan acabava havia de fer tesines d’algunes matèries. Dur, però satisfet. Rascagneres ha tornat amb molts coneixements nous.
Les classes, a les quals hi van participar alts comandaments militars i policials, eren de matèries diverses que podien anar des de lideratge fins a tècniques d’investigació científica, forense o intel·ligència policial.
Entre les coses que va aprendre, la que es pot aplicar més fàcilment és en matèria de lideratge, ja que «és inherent al comandament». Pel que fa a les tècniques d’investigació, anàlisi criminal o d’intel·ligència policial estan més enfocades a les necessitats dels cossos nacionals i federals dels Estats Units. «Directament aplicables aquí no. El que s’ha de fer és pausadament analitzar la situació, veure quines són les particularitats del nostre país, agafar aquestes tècniques i adaptar-les en funció de les nostres necessitats», puntualitza Rascagneres.
Una de les particularitats del cos estatunidenc és que treballa estretament amb col·laboració amb les universitats. Per exemple, en el cas de les ciències forenses treballen amb cooperació amb la Universitat de Virgínia. «Tenen accés a científics, biòlegs, matemàtics, que fan estudis i es dediquen a desenvolupar o innovar tècniques de les ciències forenses», relata el comissari, que és el segon andorrà que fa una formació amb l’FBI. El primer, però, ja fa al voltant de deu anys que hi va anar.
Però Rascagneres no era l’únic estranger que hi havia a les classes. En concret, en les aules hi havia uns 220 agents de les forces de seguretat dels Estats Units, així com més d’una vintena d’alts comandaments d’altres països i de llocs tan llunyans entre ells com Corea del Sud, Brasil, Japó, Paquistan, Albània, Xile o Alemanya. «Els nord-americans si hi ha alguna cosa que són molt bons és en el networking», ressalta Rascagneres. Precisament, per això, han obert les portes de la seva acadèmia a agents de tot el món per incrementar aquesta xarxa de treball entre cossos de seguretat de diferents països. Una cosa que Rascagneres valora que és fonamental perquè «la criminalitat no entén de fronteres».
Ara en un mur del despatx de Rascagneres llueixen 24 escuts de forces de seguretat, cada un d’ells d’una nacionalitat diferent.
Les classes, a les quals hi van participar alts comandaments militars i policials, eren de matèries diverses que podien anar des de lideratge fins a tècniques d’investigació científica, forense o intel·ligència policial.
Entre les coses que va aprendre, la que es pot aplicar més fàcilment és en matèria de lideratge, ja que «és inherent al comandament». Pel que fa a les tècniques d’investigació, anàlisi criminal o d’intel·ligència policial estan més enfocades a les necessitats dels cossos nacionals i federals dels Estats Units. «Directament aplicables aquí no. El que s’ha de fer és pausadament analitzar la situació, veure quines són les particularitats del nostre país, agafar aquestes tècniques i adaptar-les en funció de les nostres necessitats», puntualitza Rascagneres.
Una de les particularitats del cos estatunidenc és que treballa estretament amb col·laboració amb les universitats. Per exemple, en el cas de les ciències forenses treballen amb cooperació amb la Universitat de Virgínia. «Tenen accés a científics, biòlegs, matemàtics, que fan estudis i es dediquen a desenvolupar o innovar tècniques de les ciències forenses», relata el comissari, que és el segon andorrà que fa una formació amb l’FBI. El primer, però, ja fa al voltant de deu anys que hi va anar.
Però Rascagneres no era l’únic estranger que hi havia a les classes. En concret, en les aules hi havia uns 220 agents de les forces de seguretat dels Estats Units, així com més d’una vintena d’alts comandaments d’altres països i de llocs tan llunyans entre ells com Corea del Sud, Brasil, Japó, Paquistan, Albània, Xile o Alemanya. «Els nord-americans si hi ha alguna cosa que són molt bons és en el networking», ressalta Rascagneres. Precisament, per això, han obert les portes de la seva acadèmia a agents de tot el món per incrementar aquesta xarxa de treball entre cossos de seguretat de diferents països. Una cosa que Rascagneres valora que és fonamental perquè «la criminalitat no entén de fronteres».
Ara en un mur del despatx de Rascagneres llueixen 24 escuts de forces de seguretat, cada un d’ells d’una nacionalitat diferent.