Si passejant pel bosc troba una cria de cabirol –o de qualsevol altre espècie salvatge– no la toqui: l’està condemnant a mort. En aquesta època de l’any, les femelles d’aquestes espècies acaben de parir d’una a tres cries. Durant el dia, les mares deixen les cries amagades en racons, entre l’herba i els matolls, mentre s’alimenten, i tornen a alletar-les regularment. El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat alerta la població perquè no es recullin les cries de cabirol de boscos i prats.
En els últims dies, el Centre de Recuperació de Fauna ha rebut algunes cries de cabirol per part d’excursionistes o passejants que les han recollit, considerant-les perdudes. Els tècnics del Servei de Fauna alerten de la dificultat de criar aquestes espècies a casa –si no són alimentades per les mares es moren– i de la impossibilitat de retornar-les a les mares ja que les cries són rebutjades si han estat en contacte amb altres animals o persones. Per tant, no els estan fent cap favor.
De fet, si es detecta una cria camuflada no cal per fer res, però si està ferida o se sospita que ha estat abandonada s’ha de trucar al Cos de Banders (148) o a Patrimoni Natural (875 799). En cap cas s’ha d’acariciar perquè l’impregnarem d’olor humana i la mare la pot rebutjar i facilitarem la feina als depredadors.
El cap de l’Àrea de Fauna i Hàbitats de Patrimoni Natural, Jordi Solà, ha advertit en més d’una ocasió que «les cries no estan perdudes. Les mares les amaguen en un lloc i van tornant per alletar-les. És una pràctica habitual de cabirols i llebres per evitar deixar la seva olor i que les guineus i els gossos trobin les cries. Les cries no deixen olor i la seva pell mimetitza molt bé amb la natura».
A més, agafar, capturar o molestar la fauna salvatge està prohibit i penat. La Llei de tinença i de protecció d’animals estableix que no es pot «molestar intencionadament la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, i capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècie de la fauna autòctona». Aquestes actuacions estan considerades com a infraccions molt greus i les sancions imposades van des dels 3.000 als 12.000 euros.
Agafar una cria de cabirol, de llebre o un pollet del bosc és una desgràcia per a l’animal, ja que en captivitat no reben l’educació dels pares, pateixen estrès i no aprenen a alimentar-se. L’alletament artificial els provoca habitualment diarrees mortals. De fet, la majoria de les cries que arriben al Centre de Recuperació de Fauna moren.
Entre maig i juny les femelles de cabirol (Capreolus capreulos) i de llebre (Lepus europaeus) pareixen entre una i tres cries. Durant el dia, les cries estan amagades entre herbes i matolls i les mares s’hi acosten sovint per amamantar-les. Patrimoni Natural insisteix que «no s’ha d’intervenir en els processos naturals».
El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades ocasions durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos i baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars i les hores de llum les sol passar amagat entre l’espessa vegetació.
