ESCALDES-ENGORDANY
Tocar una cria de cabirol la condemna a mort
Medi Ambient adverteix que no es poden manipular els animals salvatges que es trobin al bosc
Si passejant pel bosc troba una cria de cabirol –o de qualsevol altre espècie salvatge– no la toqui: l’està condemnant a mort. En aquesta època de l’any, les femelles d’aquestes espècies acaben de parir d’una a tres cries. Durant el dia, les mares deixen les cries amagades en racons, entre l’herba i els matolls, mentre s’alimenten, i tornen a alletar-les regularment. El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat alerta la població perquè no es recullin les cries de cabirol de boscos i prats.
En els últims dies, el Centre de Recuperació de Fauna ha rebut algunes cries de cabirol per part d’excursionistes o passejants que les han recollit, considerant-les perdudes. Els tècnics del Servei de Fauna alerten de la dificultat de criar aquestes espècies a casa –si no són alimentades per les mares es moren– i de la impossibilitat de retornar-les a les mares ja que les cries són rebutjades si han estat en contacte amb altres animals o persones. Per tant, no els estan fent cap favor.
De fet, si es detecta una cria camuflada no cal per fer res, però si està ferida o se sospita que ha estat abandonada s’ha de trucar al Cos de Banders (148) o a Patrimoni Natural (875 799). En cap cas s’ha d’acariciar perquè l’impregnarem d’olor humana i la mare la pot rebutjar i facilitarem la feina als depredadors.
El cap de l’Àrea de Fauna i Hàbitats de Patrimoni Natural, Jordi Solà, ha advertit en més d’una ocasió que «les cries no estan perdudes. Les mares les amaguen en un lloc i van tornant per alletar-les. És una pràctica habitual de cabirols i llebres per evitar deixar la seva olor i que les guineus i els gossos trobin les cries. Les cries no deixen olor i la seva pell mimetitza molt bé amb la natura».
A més, agafar, capturar o molestar la fauna salvatge està prohibit i penat. La Llei de tinença i de protecció d’animals estableix que no es pot «molestar intencionadament la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, i capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècie de la fauna autòctona». Aquestes actuacions estan considerades com a infraccions molt greus i les sancions imposades van des dels 3.000 als 12.000 euros.
Agafar una cria de cabirol, de llebre o un pollet del bosc és una desgràcia per a l’animal, ja que en captivitat no reben l’educació dels pares, pateixen estrès i no aprenen a alimentar-se. L’alletament artificial els provoca habitualment diarrees mortals. De fet, la majoria de les cries que arriben al Centre de Recuperació de Fauna moren.
Entre maig i juny les femelles de cabirol (Capreolus capreulos) i de llebre (Lepus europaeus) pareixen entre una i tres cries. Durant el dia, les cries estan amagades entre herbes i matolls i les mares s’hi acosten sovint per amamantar-les. Patrimoni Natural insisteix que «no s’ha d’intervenir en els processos naturals».
El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades ocasions durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos i baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars i les hores de llum les sol passar amagat entre l’espessa vegetació.
En els últims dies, el Centre de Recuperació de Fauna ha rebut algunes cries de cabirol per part d’excursionistes o passejants que les han recollit, considerant-les perdudes. Els tècnics del Servei de Fauna alerten de la dificultat de criar aquestes espècies a casa –si no són alimentades per les mares es moren– i de la impossibilitat de retornar-les a les mares ja que les cries són rebutjades si han estat en contacte amb altres animals o persones. Per tant, no els estan fent cap favor.
De fet, si es detecta una cria camuflada no cal per fer res, però si està ferida o se sospita que ha estat abandonada s’ha de trucar al Cos de Banders (148) o a Patrimoni Natural (875 799). En cap cas s’ha d’acariciar perquè l’impregnarem d’olor humana i la mare la pot rebutjar i facilitarem la feina als depredadors.
El cap de l’Àrea de Fauna i Hàbitats de Patrimoni Natural, Jordi Solà, ha advertit en més d’una ocasió que «les cries no estan perdudes. Les mares les amaguen en un lloc i van tornant per alletar-les. És una pràctica habitual de cabirols i llebres per evitar deixar la seva olor i que les guineus i els gossos trobin les cries. Les cries no deixen olor i la seva pell mimetitza molt bé amb la natura».
A més, agafar, capturar o molestar la fauna salvatge està prohibit i penat. La Llei de tinença i de protecció d’animals estableix que no es pot «molestar intencionadament la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, i capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècie de la fauna autòctona». Aquestes actuacions estan considerades com a infraccions molt greus i les sancions imposades van des dels 3.000 als 12.000 euros.
Agafar una cria de cabirol, de llebre o un pollet del bosc és una desgràcia per a l’animal, ja que en captivitat no reben l’educació dels pares, pateixen estrès i no aprenen a alimentar-se. L’alletament artificial els provoca habitualment diarrees mortals. De fet, la majoria de les cries que arriben al Centre de Recuperació de Fauna moren.
Entre maig i juny les femelles de cabirol (Capreolus capreulos) i de llebre (Lepus europaeus) pareixen entre una i tres cries. Durant el dia, les cries estan amagades entre herbes i matolls i les mares s’hi acosten sovint per amamantar-les. Patrimoni Natural insisteix que «no s’ha d’intervenir en els processos naturals».
El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades ocasions durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos i baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars i les hores de llum les sol passar amagat entre l’espessa vegetació.