El desplegament d’autoritats per inaugurar ahir l’ampliació del centre escolar de Canillo va ser impressionant. El cap de Govern i tot el seu equip de ministres, acompanyats per l’oposició, els cònsols i consellers del comú de la parròquia i d’altres convidats que superaven de llarg la trentena de personalitats. Allà s’hi van ajuntar amb l’alumnat i el professorat i el resultat va ser un acte multitudinari. Ho requerís o no la situació, el cas és que els barracons prefabricats que hi havia escampats pel Principat ja formen part de la història. Com va dir Toni Martí en el discurs inicial, «es posa punt i final» a les infraestructures que hi havia per sortir del pas, per convertir-se en col·legis «moderns i de qualitat».
No deixa de ser una ampliació del que ja hi havia –complexa, això sí–, ja que com va recordar Martí, l’edifici es va construir el 1964. En aquell moment, va ser inaugurat pel cònsol Antoni Font –avi de l’exministre Jordi Alcobé– a qui el cap de Govern va definir com «un bon andorrà, compromès en la tasca de servei públic… Com el seu nét».
El centre de Canillo era l’últim del Principat que requeria una millora, després que el curs passat es celebrés un acte pel mateix motiu al Germans Riba d’Ordino. Enrere queden dos anys d’obres i 5,3 milions en despeses –400.000 euros més dels previstos inicialment, per «millores que s’han anat fent», segons va puntualitzar el ministre d’Educació, Èric Jover– que deixen un edifici de 4.866 metres quadrats que permeten ampliar les places d’estudiants de 300 a 450. El cònsol major de la parròquia, Josep Mandicó, calcula que fa almenys quinze anys que reclamaven una ampliació. La pròpia corporació local ha treballat en això i fins i tot va descartar altres ubicacions perquè al final s’executés «la solució més fàcil», segons va detallar Mandicó, que era no moure’s de la zona altra de la vil·la. Va ser qüestió de cedir els terrenys al Govern per aconseguir unes instal·lacions per les quals «estarem tranquils durant uns anys», va afegir el cònsol. Jover va assegurar que es continuaran fent inversions «en manteniment, millora de l’accessibilitat i eficiència energètica» però que a nivell de grans infraestructures educatives, «aquesta era l’última necessària».
L’accés, l’únic però / Les vies d’accés són l’únic problema d’aquest centre escolar, ja que està a la part alta del poble, uns cent metres més avall de l’església de Sant Cerni. El comú de Canillo n’és conscient i està buscant fórmules perquè sigui el menys aparatós possible, sobretot quan neva. «Els nens arriben en autobús a la part baixa i pugen a peu pel camí [la callissa de Roda], que està tancat al trànsit tancat a les hores d’entrada i de sortida». Per contra, Mandicó va apuntar les virtuts de la ubicació: «Hi ha seguretat, molt sol i bones vistes. Això també és important perquè puguin treballar a gust». La mateixa opinió va tenir al respecte el cap de Govern, qui va assegurar que invertir en centres escolars «és molt gratificant», ja que encara que el més important en l’educació és la tasca dels docents, «també es clau tenir unes instal·lacions en bones condicions». «Un salt qualitatiu endavant», va afegir Jover.
Si Andorra és l’únic país del món amb tres sistemes educatius públics i gratuïts, el nou centre escolar de Canillo tindrà la convivència porta amb porta del francès i l’andorrà. Una sinergia que tant el comú com el Govern veuen com «molt positiva». La placa que Martí va descobrir per iniciar l’acte inaugural hi era al pati, espai que compartiran els nens.
Martí, entrevistat per una alumna 'reportera': «penjaré les claus al Consell General»
Una de les anècdotes del tour de l’Executiu pel centre escolar canillenc es va produir quan va entrar en una classe i els alumnes el van obsequiar amb un clauer de nou peces que simbolitzaven les entrades a l’escola. A la sortida es va trobar amb una altra estudiant que, micro a la mà i amb el seu càmera immortalitzant la seqüència, el va entrevistar. No tenia escapatòria… Ell va aprofitar per agrair el detall: «Penjaré les claus uns dies al Consell General».
