Potser per l’obligació d’haver de tornar el llibre en un període de temps determinat –i certament limitat en una societat on la disponibilitat horària escasseja–, o bé per la irrupció del llibre electrònic i la sovintejada obsolescència, o bé perquè el romanticisme s’instal·la en els amants de la lectura. No existeix un dictamen empíric per explicar el descens donat, els darrers anys, en les xifres de préstecs de llibres des de les biblioteques públiques.
Agafar llibres de les biblioteques és, segons expliquen treballadors del sector, una pràctica cada vegada menys usual. Això malgrat és un servei gratuït que pot anar acompanyat d’un assessorament professional per part de les persones que hi atenen el públic i que encaminen l’usuari en funció del seu perfil. Els bibliotecaris desconeixen la causa del desinterès pel lloguer de llibres; sospiten de la digitalització i la irrupció del llibre electrònic. Desconfien que la mandra s’hagi apoderat dels qui abans s’apropaven a la cerca de documents per la promptitud amb què s’ha de retornar l’emprèstit –tot i ser prorrogable–; amb la limitació dels horaris donada amb l’ansietat i frenètica vida a què ens hem acostumat, un període de temps determinat només fa que afegir una pressió que rebutgem. Una altra de les causes de què es parla és que la gent prefereixi guardar-se els exemplars i que per tant els compri, tot i que l’optimisme és moderat.
Usuaris a l’estiu
Si el nombre de préstecs de llibres ha anat anotant un descens el darrer lustre, no així tant el volum de gent que sovinteja les biblioteques. Durant el transcurs dels gairebé 10 mesos que composen els cursos escolars, els vaivens d’estudiants i treballadors que cerquen un espai tranquil i silenciós per a la realització dels seus quefers és constant; sobretot a les tardes. I si algú pensava que a l’estiu la situació canviava, anava mal encaminat; els usuaris que freqüenten la biblioteca descendeixen, però n’hi segueix havent.
L’estrany resideix, no obstant, en el motiu de les visites dels qui aprofiten el servei. Les biblioteques ja no serveixen tant per a la consulta com per a trobar un racó on fugir del rebombori; les enciclopèdies tradicionals han perdut finalment la batalla contra els contenidors de coneixement humà ubicats a la xarxa –independentment de la seva qualitat i fiabilitat, debat que elidirem.
El públic ja no va a la biblioteca per fer consultes, menys per llegir. Segons coincideixen diversos treballadors de l’àmbit, ja no s’investiga ni s’indaga sinó que es va a la cerca de connexió a la WiFi o a realitzar tasques que generalment es realitzen amb l’ordinador. Sí. No s’ha de generalitzar; segueixen existint les mal anomenades ‘rates de biblioteca’ i per tant la tendència no és global, però sí la més extesa.
