La masculinitat i la feminitat no estan contraposades, no hi ha conflicte», assegura el cantautor català Josep Tero (L’Escala, 1951). El compositor aporta el seu gra de sorra projectant la veu de la dona a través de la música. En el seu últim treball, D’un mateix mar, l’intèrpret ha escollit una dotzena de poemes d’autores que van des del segle IV aC fins a l’actualitat, textos a través dels quals «es manifesta la força femenina que jo expresso musicant-los», va explicar ahir Tero.
El cantautor protagonitza demà la celebració del Dia internacional de la dona treballadora organitzat pel Consell General. Tero no estarà sol: l’acompanyaran les poetes andorranes Ester Fenoll i Teresa Colom, que recitaran versos propis entre cançó i cançó i estrenaran un poema inèdit.
La subsíndica, Mònica Bonell, va explicar que enguany, com que el Consell General s’ha dissolt pels comicis generals del primer de març, «hem decidit organitzar un acte més creatiu i no tan reivindicatiu com el de l’any passat.» El recital tindrà lloc al vestíbul de l’edifici parlamentari a les 19.30. L’entrada és gratuïta.
Tero ha fet una intensa recerca entre la poesia escrita per dones i n’ha escollit dotze a les quals hi ha posat música. Entre els poemes n’hi ha un d’inèdit de Caterina Albert (1869-1966), que firmava com a Víctor Català, la poesia de la qual no ha estat massa difosa. Els versos es titulen Augur a Esther, dedicat a la filla d’una amiga seva.
El disc l’obre Per a un dofí, d’Ànite de Tegea, poeta grega hereva dels versos de Safo de Lesbos. Tero ha extret el text del poemari Les germanes de Safo, de Maria Àngels Anglada, en què un dofí que ha estat arrossegat fins a la platja rememora la seva infantesa. A la contraportada del disc hi ha un dibuix d’Ànite de Tegea, imaginada per Dolors Fages Calva, d’arrels andorranes.
Posa música al meu cos és d’Anna Almazan, poeta d’Empúries que presenta el Mediterrani com un entorn també urbà. Marta Pessarrodona (1941) és present a l’àlbum de Tero amb el poema L’amor a Barcelona i Maria Mercè Marçal (1952-1998), amb els versos de Sents?. El cantautor també s’ha inspirat en la novel·la La cançó dels deportats, de Teresa Pous (1956), per musicar el poema Cançó d’un deportat, que parla d’un home que és enviat a un camp de concentració de Sibèria.
La presència d’autores actuals a D’un mateix mar continua amb l’escriptora Núria Albó (1930) i el poema No parlo amb tu –de títol original Combat, del poemari L’encenedor verd–; Núria Esponellà (1959), amb Scala, del poemari homònim, i Rosa Font (1957), amb Et dono el cant, del recull de poemes Quadern d’Erinna de Telos. Josep Tero també musica el poema Parada obligatòria, cant IV, que al disc titula Abans d’hora, de Maria Àngels Anglada (1930- 1999), i El mariner, de Clementina Arderiu (1889-1976).
Finalment, el cantautor ha recuperat un text anònim provençal d’una trobairitz (trobadora) del segle XII, traduït per Alfred Badia: Si ella estimés mon cant. Tero reivindica les autores dels segles XII i XIII, les quals han estat ignorades.
La poeta Ester Fenoll va confessar que tant ella com Colom admiren l’obra de Josep Tero, «plena de missatge, bellesa i sentit.» Colom introduirà el concert de Tero i durant el recital s’alternaran un poema musicat interpretat pel cantautor i poesia recitada per les autores.
Ester Fenoll va confessar que continua escrivint poesia però que «no li pot dedicar el temps que es mereix» i, ara per ara, no té cap poemari en perspectiva. El seu últim treball ha estat escriure uns poemes per completar l’exposició que l’artista Ahmed Keshta té actualment a Madrid. Ester Fenoll (la Seu d’Urgell, 1973) ha publicat els poemaris Agradezco tu amor pero tengo otros planes (Aloma Editors, 2012); Esmorzar perfecte, premi Grandalla de poesia 2005, i Anticipant octubre (2008).
Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 973) ha publicat els llibres de poesia La meva mare es preguntava per la mort (Pagès Editors, 2012); On tot és vidre (Pagès Editors, 2009); Elegies del final conegut (Abadia Editors, 2005); Com mesos de juny (2001) i La temperatura d’uns llavis (2002). L’any 2000 va guanyar els premis del Concurs de poesia de la Biblioteca Pública del Govern i el Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres. L’any 2009 va ser guardonada amb el premi Talent FNAC per On tot és vidre. Colom també va crear i interpretar 32 vidres, un espectacle poètic i teatral produït per la companyia Zitzània Teatre amb la col·laboració de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA).
L’última aventura literària de Colom és La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, 2015), la primera incursió de l’autora en la narrativa. El llibre és un recull de cinc relats fantàstics en què presenta un món amb trets fantàstics en què els protagonistes són infants i les seves famílies o el seu entorn. El volum ha obtingut una bona crítica.
Quant a Tero, el músic va debutar davant del gran públic el 1982, en un concert amb Lluís Llach i Marina Rossell, i va ser considerat com un dels màxims exponents de l’anomenada segona generació de la cançó en català. La seva obra destaca per la tasca de divulgació de la poesia catalana i la cançó tradicional, i les cançons compromeses amb la defensa del medi ambient i les llibertats.
