Marc Vales, en la redacció d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA, moments abans de l'entrevista Foto: ÀLEX LARA

FUTBOLISTA INTERNACIONAL AMB ANDORRA

Sumar 31 internacionalitats amb només 23 anys demostra la precocitat de Marc Vales (Escaldes-Engordany, 4/4/1990) en debutar amb la selecció absoluta d'Andorra després d'un pas efímer –sis partits– per la sub-21. Va ser al març del 2008 de la mà de David Rodrigo (derrota per 0-3 amb Letònia) i ara és un intocable per a Koldo Álvarez. I un líder al vestidor. El futbol, però, és tan capriciós que està sense equip, en l'atur.

–Vostè és el segon andorrà que ha vestit la samarreta del Reial Madrid després de Toni Lima. Fitxar per aquest club, encara que fos per jugar al C, ha marcat la seva carrera esportiva?

–No hi ha dubte de que sí, però aquí no s'acabava la vida. Vaig decidir marxar jo. El 2 de setembre vaig signar la rescissió del contracte i des de llavors... Busco feina.

–Pretendents no li en faltaran. Com és que no juga?

–No, no me'n falten però són de categories que no m'atrauen. Ara busco donar un salt qualitatiu, haver jugat al Reial Madrid m'ha obert portes.

–Deuria pensar que es tractava d'una broma, quan el van trucar fa any i mig des de Valdebebas...

–La veritat és que la trucada va arribar en el moment perfecte. Havia viscut un any increïble amb l'Atlético Baleares, guanyant-me un lloc en l'onze inicial. Va ser una gran temporada, vam estar a punt d'ascendir a Segona i a l'estiu em va trucar Paco de Gracia, responsable de la base, per dir-me si voldria canviar d'aires.

–¿Va ser un sí ràpid?

–És que no et donen peu a res. Et diuen: «Et volem hi les condicions són aquestes». No et donen opció a negociar i si tu no vols, tenen dos com tu a la llista d'espera. Però tampoc no s'ha de negar que les condicions són molt bones.

–No li faltava de res, ¿oi?

–És que tenen de tot. Instal·lacions de primeríssim nivell, camps per tot arreu, gimnàs, metges, fisios... Als jugadors del planter els ofereixen tot el que calgui.

–Vostè va formar part del tercer equip però també pot dir en veu alta que l'ha entrenat Mourinho. Quantes vegades?

–Diria que set, que ja són moltes... No era gens usual però entre Mourinho i Toril no hi havia connexió i allò ens va beneficiar. Se saltava un esglaó. No volia jugadors del Castilla, sinó del C.

–¿Com són les estrelles?

–No és com t'imagines. Ets del Madrid, no algú de fora que ve a fer-se quatre fotos. Et tracten com un treballador més de l'empresa; et cuiden, et parlen... Volen ajudar-te.

–Expliqui alguna anècdota.

–Em va sorprendre l'actitud de Carvalho. Era suplent, ho estava passant fatal i mira per on, en l'entrenament era dels que més contents estava. Amb ell vaig tenir una anècdota que va sortir al programa Deportes Cuatro, en la qual comentaven que els jugadors del Madrid havien fet una sessió amb la base en un ambient completament distès i la imatge érem Carvalho i jo rient.

–¿Per què va marxar?

–Al juny l'entrenador passa un informe de cada jugador a Toril i Ramón Martínez i ells et truquen i et diuen si continues o no. A mi em van dir que estaven contents per la feina i l'actitud, tot i que havia viscut un any difícil. Només vaig jugar 15 partits. Es parlava de què hi hauria canvi d'entrenador en el C, que el dirigiria Morientes i com em quedava un any de contracte vaig decidir quedar-me. El problema és que finalment no va haver-hi canvi d'entrenador i jo sabia que no comptava gaire amb mi, així que vaig arribar a una entesa amb el club i vaig marxar.

–¿Ara on viu?

–No tinc residència fixa. Estic pendent d'una trucada i entreno pel meu compte mentrestant.

–Ha estat un temps exercitant-se amb el Sabadell. ¿No va tenir opcions de fitxar?

–No, però m'ha anat molt bé per veure que tinc nivell per jugar a Segona.

–¿Ha notat que gràcies a jugar al Reial Madrid ha pujat el seu caixet?

–Sí, ho notes. Per això no tinc equip. Tinc diverses ofertes de Segona B però estic cremant la basa d'haver sortit del Madrid. Estem mirant opcions a Segona Divisió o fora d'Espanya, que és el que més m'atreu, en un nivell equiparable. Si al gener no surt res signaré per un Segona B que tinc més o menys pactat.

–¿Què té el Madrid que l'ha millorat en tot?

–Jo crec que ve tot d'abans, del Baleares, on vaig tenir una gran etapa amb dos preparadors argentins de deu, que és el millor que m'ha donat fins ara el futbol. Abans del Baleares, amb 18 anys, em veia estancat jugant a Tercera. I el Madrid ha estat una culminació.

–¿Creu que arribarà a Primera?

–Almenys ho intentaré, però influeixen molts factors. Estic en una edat complicada perquè hi ha molts jugadors com jo més joves. És un punt en contra però mai se sap... Igual ara trobo un Segona, em va tot bé i en un parell d'anys estic a Primera.

–Amb només 23 anys és un pes pesant del vestidor. ¿Li agrada?

–Sí, perquè el meu caràcter és així. Vaig tenir la sort de sortir molt jove d'Andorra i m'he fet gran al camp. Estar fora sense família i amics et fa fot i això s'aplica també en el futbol.

–¿Ha pensat tornar a Andorra?

–És que la Lliga ha crescut molt a nivell econòmic, però esportivament no tant. Algun dia, en sis o set anys, sí m'agradaria tornar i jugar a l'FC Andorra en una categoria més alta. Tercera o, perquè no, Segona B. Però ara tinc clar que no, seria un pas enrere.

Per a més informació consulti l'edició en paper.