Un partit del CV Andorra de la temporada passada, als Serradells. Foto: TONY LARA

La decisió és ben clara. O continuar o morir. El CV Andorra es troba en un carreró sense sortida. Ha de decidir si intenta obrir-se pas entre les parets que li surten al davant, obrint portes o fins i tot trencant-les a puntades, o fer un pas enrere i rendir-se davant del sistema que se'l vol menjar. Els diners són el motor dels clubs i això és ara el gran maldecap de l'entitat presidida per Nacho Maset. La qüestió de fons és que si l'equip no es forma per ser a la Lliga FEV, competició per a la qual ha obtingut el passaport dins de les pistes de joc, molts dels seus jugadors plegaran, perquè estan desmotivats, perquè estan farts de lluitar en un escenari buit, perquè estan cansats que el seu esport continuï sent minoritari.

La incògnita es pot desfer avui. A la tarda hi ha una reunió de la junta directiva per decidir poc menys que el futur del club: inscriure's a Lliga FEV o no. I siguem clars: la primera opció és símbol de vida, mentre que la segona n'és de mort. Tan clar com que els jugadors estan desencantats després de veure que la temporada passada el pavelló dels Serradells estava ple de familiars propis i del rival, i poca cosa més.

La feina és cosa de Maset i aquest fa temps que treballa per no només recuperar la nau, sinó per impulsar-la. Fa dues temporades que el CV Andor- ra no té patrocinador i sembla que per a la pròxima campanya la cosa va, per fi, ben encaminada. La idea fins i tot arriba al fet que canviï el nom del club. Paraules majors en els temps que corren. Amb tot, Maset assegura que no només es treballa amb una col.laboració externa, sinó que també hi pot haver la suma d'altres.

Tan de bo que tot això arribi a bon port, perquè potser així el club pugui mantenir a la plantilla jugadors referents com ara Javi Borrego, com José Garcia, com Pequenho o fins i tot Geni da Silva. Són els jugadors del club de tota la vida que el mantenen viu a les pistes de joc, i sense ells i possiblement Lluís Hillaire el potencial és infinitament menor. No és cap secret que, en cas que l'equip renunciï a la Lliga FEV, molts d'aquests jugadors (si no tots) deixarien el vòlei perquè és evident que sense motivació no es va enlloc.

Des de dijous passat i fins dissabte Andorra ha rebut la fase de classificació del grup A del Campionat d'Europa de Petits Països, i aquí s'ha vist una selecció andorrana inferior físicament i tècnicament, en conjunt en definitiva, a la que es va veure als Jocs dels Petits Estats de Xipre de l'any passat, on Andorra va obtenir la medalla de plata. Aquesta Andorra és el reflex del que és el club, un compendi de jugadors que són joves, potser massa joves, alguns veterans, potser massa veterans, que no tenen motivacions com un equip fort que lluiti entre els millors a una competició del nivell d'una Lliga FEV, i ni tan sols del somni de la Superlliga 2, ara tan llunyana en el temps... Potser la decisió sigui arriscar i dir sí a la Lliga FEV, i fins i tot dir-li a algunes institucions que, si no fan res, hi ha un esport al país que està ferit de mort.

Per a més informació consulti l'edició en paper.