PUBLICITAT

Un contracte de feina massa verbal

  • Presumptes promeses laborals finalitzen amb apropiació il.lícita d'un treballador decebut
C. G.
ANDORRA LA VELLA

"Em van prometre que seria el director de l'empresa, però quan vaig arribar em van delegar al Departament de Cuines i em van dir que m'esperés, que ho seria més endavant". Així va iniciar la seva declaració el processat ahir per un delicte d'apropiació indeguda de més de tres milions de les antigues pessetes. Unes afirmacions que va negar l'acusació, la gerència de l'empresa de materials de construcció Mesa.

L'acusat va assegurar que va decidir venir des de Sabadell fins a Andorra perquè van acordar amb els propietaris que rebria un sou de 230.000 pessetes més el 30% dels guanys per la venda de cuines en concepte de comissió. Però paraules sense proves se les endú el vent, i paraules sense contracte laboral, encara més. Siguin certes o no aquestes condicions, el processat va decidir agafar-se la justícia per la seva banda, i presumptament va quedar-se aquests més de tres milions de les antigues pessetes en concepte del que ell considerava que havia de guanyar.

Resultat, dues querelles, les dues retirades després que retornés els diners (això sí, amb retard) i una petició de pena per part del Ministeri Fiscal de 18 mesos de presó condicional. La quantia econòmica va ser retornada quan ja no existia relació laboral, ja que, decebut per no ser el director que volia ser, l'acusat va decidir marxar de l'empresa. Les sospites van iniciar-se quan la gerent de Mesa va adonarse d'irregularitats en pagaments dels clients.

Va demanar els telèfons a l'acusat per tal de reclamar les factures, però aquest li va reconèixer que els diners els tenia ell i que se'ls quedaria perquè li devien, segons va declarar la responsable de l'empresa. De nou, creuament de declaracions, ja que el processat va assegurar que ell volia tornar els diners, però com que era un director a l'ombra, tenia potestat per retenir les quanties i fer pagaments a industrials per a la construcció d'aquestes cuines.

Serà el fiscal el que, evidentment, tingui l'última paraula i decideixi si es tracta d'apropiació il.lícita o de retenció temporal de cobraments de clients d'un director en potència decebut per unes promeses frustrades. I possiblement ho hauria tingut més fàcil (potser no hi hauria ni cas) si hagués existit un contracte laboral.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT