Tradicions al Principat
Una cinquantena de persones presents a La Rabassa per la 1a Festa de la Transhumància
La jornada va començar ahir i avui s'ha dut a terme la passejada ramadera tradicional i el dinar popular
La 1a Festa de la Transhumància ja és una realitat. Es va iniciar ahir al vespre amb una passejada nocturna pels carrers de Sant Julià de Lòria a càrrec de l'historiador David Mas acompanyat de l'actriu i narradora, Assumpta Mercader. Unes 20 persones van poder assistir i descobrir així totes les històries i llegendes de la tradició de la transhumància.
Tanmateix, els actes centrals s'han celebrat aquest dissabte a La Rabassa. El més significatiu ha estat la passejada a peu des de Cota 2000 de Naturland fins al Port Negre per acompanyar els ramaders de la parròquia amb unes 200 caps de bestiar des de Claror fins a Roca de Pimes. En aquesta activitat, hi han pres part una 50a de persones.
Cal esmentar que al llarg de tota la jornada, el panell de Conangle ha acollit activitats per a tota la família: des d'una exhibició de gos d'atura, una exposició d'ovelles de la parròquia, una xerrada sobre la garantia de la biodiversitat pirinenca a través del gos de muntanya del Pirineu fins a parades de productors locals i les danses tradicionals de pastor a càrrec de l'Esbart Laurèdia. El moment més esperat, no obstant això, ha estat el dinar popular amb carn de qualitat atorgada pel Govern d'Andorra que, tot i la pluja, ha aplegat a més de 150 persones.
Sobre això, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha ressaltat que la transhumància "és una tradició del passat, però també del present i que ha de tenir futur" i que afavoreix, per tant, el sector primari. També ha anunciat que la Festa de La Transhumància tindrà continuïtat.
Val a dir que a banda de les autoritats lauredianes, també ha destacat la presència del ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, i la cònsol menor d'Andorra la Vella, Olalla Losada. La celebració s'emmarca en els actes del 20è aniversari de la inscripció de la VMPC a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural.