Educació
Els grans reptes de l'educació
Ens fixem en certes dades estadístiques europees per veure quin és el panorama més enllà de les nostres fronteres
El nou curs escolar tot just comença a caminar i és el moment d'avaluar els grans reptes que l'educació viu no només a casa nostra sinó també en l'àmbit europeu. Així, si bé en els darrers anys hi ha certs aspectes que han millorat, com el fet que cada vegada més persones tinguin estudis superiors, hi ha d'altres en què encara hi ha molt de camí per recórrer. Ens fixem en certes dades estadístiques europees per veure quin és el panorama més enllà de les nostres fronteres.
Així, cal destacar que la UE ha avançat en els últims anys força en l'augment de la taxa de participació en l'educació infantil, que va arribar al 93,1% el 2022. Això suposa un augment de 0,7 punts percentuals (pp) des del 2017 (92,4%).
La mateixa dinàmica positiva s'observa a l'educació terciària, és a dir, la que es duu a terme després de la secundària: la proporció de persones de 25 a 34 anys, que havien assolit l'educació terciària el 2023, va augmentar 4,4 punts, fins al 43,1% respecte al 2018 (38,7%).
No obstant això, també va augmentar el percentatge de persones amb baix rendiment a la prova PISA: l'any 2022, la proporció de joves de 15 anys amb baix rendiment en matemàtiques va arribar al 29,5%, 6,6 punts més que el 2018 (22,9%).
Altra dada a assenyalar és que el 2023, la proporció d'adults que tenien almenys competències digitals bàsiques va augmentar lleugerament i va ser del 55,6%, 1,64 punts percentuals més respecte al 2021 (53,9%).
La inversió en educació és clau per fer front a alguns dels grans reptes en aquest àmbit i en aquest sentit cal assenyalar que els estats membres de la UE van invertir el 4,6% del PIB total en educació el 2018. Això suposa una petita caiguda en comparació amb el 2015, quan la proporció era del 4,8%. Cal destacar que en el mateix període, el PIB va créixer entre un 2,1 i un 2,7%, segons les dades de l'Eurostat.
Com a proporció de la despesa pública total, la despesa pública mitjana en educació a la UE es va mantenir força estable al voltant del 9,9% entre el 2015 i el 2018. Tanmateix, la proporció va variar considerablement entre els països (entre el 8,2% i el 15,8% el 2018). El 2015-2018, 14 dels 27 estats membres van augmentar la seva quota de despesa pública en educació. Històricament, però, aquesta inversió varia segons els cicles econòmics i la despesa general de les administracions públiques. Per exemple, el 2009-2011 la despesa en educació va disminuir en molts països del món com a conseqüència de la crisi econòmica.
Competències lingüístiques
Pel que fa a certes competències, si ens fixem en l'aprenentatge de llengües estrangeres, veiem que és una pràctica habitual a les escoles europees. Segons Eurydice (la xarxa europea per compartir dades educatives de 40 països), una mitjana del 83,7% dels estudiants van estudiar almenys una llengua estrangera a primària. Tot i que a la majoria dels països més de la meitat dels estudiants van estudiar almenys una llengua estrangera a l'escola primària, l'aprenentatge d'una segona llengua va ser molt menys important, excepte a Luxemburg.
L'any 2016, any de les últimes dades disponibles, el 80,7% dels alumnes de primària aprenia anglès com a primera llengua estrangera mentre que només el 3,3% aprenia francès, el 3,1% alemany i el 0,5% espanyol. Entre els estudiants de secundària, fins a un 96,3% aprenia anglès, un 26,9% francès, un 16,8% alemany i un 12,7% espanyol. No obstant això, aquestes xifres disminueixen entre els estudiants de batxillerat (general i professional combinats): 86,5% per a anglès, 15,7% per a francès, 15,1% per a alemany (superior per a espanyol: 14,2%).
I malgrat que l'ensenyament d'una llengua estrangera acostuma a començar a primària a Europa, i que molts països també introdueixen una segona llengua estrangera, a l'Enquesta Europea de Competència Lingüística només el 42% dels estudiants van assolir el nivell d'usuari independent (B1 + B2) en la seva primera llengua estrangera. Encara menys (25%) van aconseguir el mateix en la seva segona llengua estrangera. Tot i que des del 2011 s'han introduït canvis en els sistemes educatius d'idiomes d'alguns països, aquests resultats indiquen la necessitat de continuar buscant mètodes d'aprenentatge de llengües motivadors, atractius i eficaços per a tots els estudiants.