Per alegria d’alguns i tristesa d’altres, ja ha iniciat el compte enrere per la tornada a l’escola. Un retorn que genera tota mena de reaccions i emocions depenent a qui demanis. El Periòdic ha parlat amb mares, alumnes perquè expliquin com viuen aquest retorn a l’escola, el que deixa dues visions molt contrastades. També contactem amb mestres perquè exposin com es viu aquest retorn des del seu punt de vista.

Començant amb els pares, els quals en una gran majoria anhelen que arribi el moment per diverses raons: recuperar la rutina a casa, tenir als fills ocupats bastantes hores del dia i, per tant, no haver de preocupar-se, mentre estan al centre escolar d’amb qui deixar-los i d’aquesta manera evitar despeses econòmiques o guanyar temps per a ells. És el cas de la Marta, una mare amb dos fills que ha hagut de fer malabars durant l’estiu per ocupar-se dels nens junt amb el seu marit, mentre tots dos treballaven: «Ha estat bastant complicat, ni jo ni el meu home tenim vacances entre el juliol i l’agost i hem hagut de recórrer als meus pares perquè ens ajudin amb els nens». En el seu cas, similar al de moltes famílies, estan encantats que arribi setembre: «Després d’uns mesos bastant caòtics s’agraeix una mica d’estabilitat, recuperar horaris més normals i no haver de pensar constantment amb qui puc deixar als meus fills», va explicar la Marta. 

Un altre punt de vista és els dels joves, els quals veuen l’estiu com la millor època de l’any precisament per tots els motius pels quals no ho fan els pares: sense, menys rutines, més temps lliure. El Jan és un jove andorrà que aquest curs començarà batxillerat i va relatar com la seva motivació i ganes de començar van anar desapareixent durant els anys: «Quan anava a primària tenia ganes començar l’escola, en aquell moment no hi havia mòbil, era més petit i no podia veure als meus amics molt sovint durant l’estiu, i agafava amb ganes la tornada per veure’ls». Així doncs, la il·lusió de tornar a l’escola quan era més petit, era causada principalment per motius socials. 
No obstant això, sí que va haver-hi un moment de la seva etapa educativa on hi havia arguments educatius que el van motivar a retornar: «Quan vaig començar l’ESO, tenia curiositat per com seria la nova etapa i si de veritat suposaria un gran canvi». En canvi, aquesta il·lusió va durar poc «la resta d’anys ja tenia menys ganes, perquè el nivell i exigència augmentava». 
I finalment, en l’actualitat, pocs dies abans de començar batxillerat, ganes, il·lusió i motivació són paraules que s’allunyen molt de definir el que suposa per al Jan aquest moment: «Tant professors com alumnes que ja l’han cursat ens diuen que és la pitjor etapa i clar m’entra una mica d’angoixa», va afirmar. 

D’altra banda, estan les mestres dels centres educatius, les quals analitzen com veuen elles la tornada a l’escola i amb quantes ganes tornen els alumnes: «Depenent de l’edat aquest neguit varia. Els més petits encara no saben ben bé on van i passen uns dies d’adaptació. Els més grans de maternal tenen moltes ganes de retrobar-se amb els seus amics i tornar a la rutina d’activitats i jocs», va detallar Carme, una mestra d'una escola del Principat. A més, Carme, qui fa 30 anys que treballa, va explicar que afronta cada nou curs amb molta motivació: «Després d’haver carregat piles durant l’estiu estem preparades per afrontar un nou curs amb i il·lusió i amb ganes de retrobar-nos també amb els nostres petits i no tan petits». Tot i haver dedicat tres dècades amb aquesta professió, Carme va assegurar que «tots els inicis són diferents sempre hi ha projectes nous que fan cada curs diferent i enriquidor pels mestres i sobretot pels alumnes que estan contínuament en procés d’aprenentatge actiu». 
Pel que fa al retorn de l’activitat educativa, Esther Carmona, mestra d’un altre centre escolar del país, va ponderar que «dos mesos de desconnexió és moltíssim, tornar a connectar és difícil, la ‘rentrée’ és tornar a començar de zero cada any, els neguits i nervis hi formen part, amb més o menys intensitat». Els principals dubtes que sorgeixen als alumnes són «com serà el nou mestre o mestra, com serà la nova dinàmica de classe i quins seran els nous companys»,va detallar Carmona.

Així doncs, queda just una setmana perquè les escoles del Principat tornin a l’activitat durant els pròxims nou mesos i, amb aquest imminent inici, tant els pares com els alumnes i mestres es preparen per afrontar un nou curs acadèmic ple de reptes i oportunitats. La Marta junt amb moltes altres mares, amb la seva planta d’optimisme, espera que els seus fills tornin a l’aula per recuperar la rutina i una certa tranquil·litat a casa, mentre que el Jan, tot i la seva reticència, confia a poder trobar moments d’alegria en una difícil, però il·lusionant etapa com és batxillerat. Finalment, les mestres, com Carme i l'Esther, es preparen amb il·lusió per guiar als seus alumnes en aquest viatge de creixement.