La vall del Madriu-Perafita-Claror ha viscut aquesta setmana la seva culminació definitiva amb la finalització de quatre anys de treball arqueològic per a la remodelació de l'antiga farga del Madriu. Una ocasió que ha provocat avui una visita guiada especial per la inauguració del jaciment històric i la qual no s'han volgut perdre algunes autoritats del país, com la mateixa cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, la subsíndica general, Sandra Codina, o la titular de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell.

Precisament, Bonell ha remarcat als mitjans assistents que des del ministeri de Cultura estan "molt contents i satisfets" perquè ha quedat una zona on tots els visitants del Principat podran entendre "què passava i com es treballava aquí amb el ferro". També ha posat en relleu que la candidatura per a la seva intervenció, la qual té 20 anys, va ser aprovada per la Unesco, donant així el reconeixement del jaciment a escala internacional. Amb el tancament de l'espai, Bonell ha afegit que hi ha la intenció que a partir de l'any vinent s'organitzin diferents rutes guiades per la zona perquè tots els ciutadans i turistes "observin com es treballava a la farga, amb una sèrie de senyalitzacions ja instaurades". Val a dir que demà tindrà lloc l'última visita guiada pel jaciment d'aquest l'estiu.

Al marge d'això, ha resultat francament interessant l'explicació que ha proporcionat el cap de l'expedició i tècnic del patrimoni cultural de Govern, Olivier Codina, sobre la funció que tenia la farga del Madriu, un conjunt siderúrgic que data del segle XVIII, com també de les diferents intervencions que s'estan duent a terme al seu voltant d'unes estructures agroramaderes que són inclús anteriors a la construcció de la farga. D'aquesta manera, el director de l'expedició ha recalcat que "tot el canal d'alimentació i el basament de la farga estan fets de fusta" i ha destacat la recreació que ha elaborat Govern de com era tot aquest material. 

En aquesta línia, Codina ha apuntat que el dipòsit que alimentava l'estructura siderúrgica podia mesurar entre un metro vint o trenta d'alçada, i era el basament principal de la farga. D'altra banda, l'expert en patrimoni cultural arqueològic ha assenyalat la importància de la restauració del jaciment explicant que havia permès entendre i estudiar els inicis de les fargues catalanes. Pel que fa a la remodelació, Codina ha relatat que han restituït part del mur de la farga, que era on es situava la carbonera, després que al segle XIX es modernitzés l'espai.

Per acabar, el tècnic ha continuat l'explicació incidint en el tancament que hi va haver de la carbonera i amb el recobriment d'una teulada per a la farga per aconseguir l'efecte semblant a una fàbrica. Al mateix temps, ha descrit que el seu funcionament venia gràcies a una casa que es troba al costat, de la que només s'han consolidat els murs i preval tota la seva façana, motiu pel qual no es podia excavar completament. A més, ha comentat que de les 16 fargues que hi va haver a Andorra, només la de la farga Rosell se sap que hagi fet els seus plànols un enginyer, ja que les altres les van confeccionar els fargaires.