La situació de moltes famílies andorranes amb membres que pateixen càncer s'està tornant cada cop més insostenible, segons denuncia l'Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca). El retard en la construcció de la unitat de radioteràpia al país obliga aquests pacients a desplaçar-se fora d'Andorra per rebre el tractament necessari, un fet que genera un gran impacte psicològic i econòmic tant en els malalts com en les seves famílies. El president de l'entitat, Josep Saravia, ha tornat a posar de manifest la situació crítica que viuen aquestes famílies. "Des de fa uns 10 anys estem esperant tenir estadístiques del càncer", ha lamentat, fent evident la manca de dades fiables per abordar la problemàtica amb més precisió.

Cada any, més de 100 pacients andorrans han de desplaçar-se a l'estranger per rebre tractament oncològic, un nombre que evidencia la urgència de comptar amb una unitat de radioteràpia dins del país. Malgrat que el projecte va ser aprovat en l'anterior legislatura amb el govern de Toni Martí, i fins i tot es va dotar un pressupost de 380.000 euros per iniciar-lo, el govern actual no ha avançat en la seva execució. "La unitat de radioteràpia no és una realitat per culpa de l'actual govern, per la seva manca de determinació per realitzar-lo", ha expressat Saravia amb contundència.

Des d'Assandca també s'ha destacat que, mentre llocs com Tortosa, amb 32.000 habitants, ja disposen d'una unitat de radioteràpia, Andorra continua sense aquest servei essencial. En aquest sentit, Saravia ha explicat que han mantingut diverses reunions amb experts, inclòs el doctor Ferran Guedea Edo, cap de servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Institut Català d'Oncologia, qui s'ha ofert a ajudar en tot el procés de muntatge de la unitat, des de la instal·lació de les màquines fins a la formació dels professionals.

A més, Saravia ha advocat per la creació d'un centre de dia per donar suport psicològic als pacients oncològics, seguint l'exemple de Kālida Sant Pau a Barcelona. "Aprofitant el muntatge de la unitat de radioteràpia, aboguem per tenir un espai per donar serveis als pacients de càncer", ha explicat, subratllant la necessitat d'un espai gestionat per l'associació i amb la participació tant pública com privada per evitar decisions "polítiques de torn".

Pel que fa al càncer infantil, Saravia ha reconegut que la baixa incidència, d'entre quatre i set casos anuals, fa inviable la creació d'una unitat oncològica infantil, però insisteix en la importància de comptar amb serveis adequats per a la resta de pacients. Finalment, ha denunciat la insuficiència dels cribratges actuals per detectar el càncer i la falta de tractaments moderns per a tipus com el càncer de pròstata. Saravia ha conclòs recordant que, "la vida és el que més valor té", i ha fet una crida perquè es prioritzin les necessitats dels pacients oncològics d'Andorra, exigint que la unitat de radioteràpia sigui finalment una realitat al país.

Un centre de referència basat en el model suís

L'informe sobre la viabilitat d'un centre de radiooncologia a Andorra, basat en l'experiència del Registre Genevois des Tumeurs de Suïssa, detalla la proposta de crear un registre poblacional de tumors com a base per planificar els recursos necessaris per al tractament del càncer al país. Aquesta iniciativa permetria avaluar la viabilitat i el cost d’un servei de radioteràpia al país, dissenyat específicament per atendre la seva població.

L'informe destaca que a Andorra, amb una població d'aproximadament 82.000 habitants, es preveu que entre 120 i 150 pacients necessitarien tractament amb radioteràpia anualment. Aquesta xifra es compara amb el model suís, en què la mitjana és d'un accelerador lineal per cada 200.000 habitants. A Ginebra, per exemple, amb 520.000 habitants, hi ha sis acceleradors, el que correspon a un per cada 87.000 habitants.

Pel que fa a la sostenibilitat del projecte, l'informe assenyala que el cost d'instal·lació i manteniment de l’equipament seria elevat, i que la viabilitat financera estaria condicionada a l’augment del nombre de pacients tractats o a un increment en el retorn financer per pacient. També es planteja la possibilitat de convertir el centre en una referència per a regions properes de Catalunya, com el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb l'objectiu d'incrementar el volum de pacients.

Finalment, l'informe subratlla la necessitat de desenvolupar una normativa a Andorra que garanteixi la seguretat i la qualitat del servei, similar a la del Consell de Seguretat Nuclear a Catalunya, per assegurar la protecció tant dels pacients com del personal.

L’Institut Oncològic Baselga

L'any 2017, el Govern va decidir finalment rebutjar la proposta de construir uncentre oncològic gestionat per l'Institut Oncològic Baselga. Aquesta decisió va arribar després de mesos de discussions i de considerar les condicions imposades pel centre, les quals incloïen la gestió exclusiva del servei per part de professionals externs, segons manifesten des d'Assandca. Així i tot, l'Executiu va optar per mantenir el control intern dels serveis oncològics al país, prioritzant la supervisió per part de l'equip de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Aquesta decisió, segons Saravia, va posar fi a les esperances d'una col·laboració amb el prestigiós institut català, que havia estat una de les opcions considerades per millorar l'atenció als pacients amb càncer a Andorra.