La decisió final de Grifols de no construir el centre de recerca immunològica a Ordino marca el punt culminant d’un procés que ha generat controvèrsia des de les primeres propostes. La polèmica es remunta a fa anys, quan la proposta va ser rebuda amb oposició per figures destacades del país, com el conseller de l’oposició i membre d’Units per Ordino, Enric Dolsa, i la consellera general, Carine Montaner. Aquest posicionament es va sumar a la creació de la plataforma apolítica anti-Grifols, la qual va organitzar nombroses concentracions i manifestacions pacífiques per expressar el rebuig de molts ciutadans a la construcció del laboratori P3 a Ordino.
Aquest dijous, el conseller de la minoria del Comú d’Ordino, Enric Dolsa, ha manifestat que la multinacional catalana “ha vist la situació que viuen avui i han decidit no fer soroll a Europa”, remarcant que “evidentmen,t a Grifols no li convé que es faci rebombori del que estava passant aquí a Andorra. Un cop ha entrat a Estrasburg, han decidit deixar el projecte de banda”, fent referència a la decisió de la companyia de no continuar amb el projecte. A més, Dolsa ha afirmat que, a partir d’ara, s’haurà de “demanar per les despeses fetes en les expropiacions”, referint-se a les actuacions fetes per part del Govern per construïr la carretera nova des del Pont de Sornàs fins al terreny. No obstant això, el conseller de l’oposició ha declarat que “això ens ha demostrat que la plataforma que es va crear, va funcionar, la pressió popular ha pogut fer contrapes i estic molt satisfet”.
La línia temporal de la proposta
El juliol de 2021, el Comú d’Ordino va aprovar la iniciativa de Grifols amb el vot en contra del conseller Dolsa i algunes reserves per part de la consellera Sandra Tudó, en una sessió extraordinària del Comú. El laboratori preveia desenvolupar tres línies principals de recerca: trastorns de la immunitat propis, tractaments immunològics pel càncer i la cura d’infeccions en què els antivirals no fossin efectius.
Malgrat aquestes garanties, Montaner va ser una de les veus més crítiques des del començament. Ja l’any 2021, va formular preguntes al Ministeri de Salut sobre les activitats específiques i el nivell de bioseguretat del futur centre. “Hi ha laboratoris que presenten un alt nivell de risc per a la població, i és un tema que em preocupa”, va declarar Montaner després d’una compareixença del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet (2019-2022), per actualitzar les dades sanitàries.
El procés també va estar marcat per l’oposició ciutadana. Els grups que es van anar afegint a la plataforma creada van expressar els seus dubtes sobre la viabilitat i seguretat del projecte, posant en qüestió la transparència i la gestió dels recursos públics destinats a la iniciativa. “Vam crear una plataforma per oposar-nos a la construcció del laboratori per intentar frenar aquesta instal·lació, perquè no ens aportaria res de positiu”, ha esmentat Dolsa.
A mesura que la situació financera de Grifols es deteriorava, amb caigudes històriques en borsa com les d’agost del 2022 i març d’aquest any, i la decisió de posar a la venda 2.000 milions en actius per reduir el deute de la farmacèutica el desembre del 2022, l’opinió pública va seguir de prop aquests daltabaixos. A més, les manifestacions en contra del macroprojecte al febrer i març del 2023, i la reunió de poble que la plataforma anti-laboratori va clausurar al setembre del 2021, van posar l’accent en la salut i la legalitat del projecte.
En aquest context, Dolsa va afegir el recurs contra la construcció del laboratori, tot i la voluntat del Govern de continuar endavant amb el projecte, malgrat les reiterades peticions d’informació i transparència sobre les implicacions del projecte de Grifols a la parròquia. “Vaig presentar aquest recurs en nom de tota la ciutadania que estava en contra”, ha afegit, tot i que ha mantingut que “se’n va dir que jo no estava legitimat per presentar aquest recurs”.
La situació es va complicar encara més amb la investigació per part d’advocats espanyols i nord-americans a Grifols després de la publicació de l’informe de Gotham City, en el qual s’indicaven pèrdues monetàries d’alguns accionistes. Una qüestió que va intensificar la polèmica, però el Govern va mantenir la seva postura d’afavorir la construcció del laboratori. Tal com va defensar el cap de Govern, Xavier Espot, en una sessió del Consell General el passat mes de gener, assegurant que, fins i tot si les acusacions contra la farmacèutica resultessin certes, el projecte a la parròquia d’Ordino continuaria endavant.
Amb la decisió de Grifols de retirar-se del projecte, la situació obre un nou capítol per a Ordino i la política local. Ara, el Govern i els membres del Comú d’Ordino hauran de considerar alternatives d’un nou projecte i avaluar les possibles opcions per a l’ús del terreny.
