Un major control sobre les entitats religioses que facin proselitisme abusiu o il·lícit. Aquest és l’objectiu principal que Interior persegueix amb el nou Projecte de llei qualificada del registre d’entitats d’aquest afer, el qual modifica l’anterior reglament envers aquest caire. «A la pràctica, el que més canvia és que hi haurà un control i no es donarà personalitat jurídica a una entitat que considerem que fa proselitisme», ha exposat la titular de la cartera, Ester Molné, tot indicant que la motivació també respon a atorgar personalitat jurídica a les entitats religioses que s’hi inscriguin, així com respondre a una demanda de les recomanacions internacionals. «Ens recomanen fer un registre específic, una eina de control de les sectes i de la seva actuació». Així i tot, la ministra ha emfatitzat que, a hores d’ara, no es té coneixement sobre cap tipus d’entitat religiosa d’aquest caire o que suposi un perill concret.

Totes aquelles entitats que es vulguin inscriure al registre hauran d’abocar en ell diferents dades, com la denominació de l’entitat, l’adreça de la seva seu central i de la d’Andorra, el lloc de culte al país i l’adreça per a les comunicacions. Cal destacar que el registre comptarà amb una persona nomenada per Govern (tot fa indicar que jurista), encarregada de valorar si es compleixen els preceptes. Per altra banda, les entitats religioses que ja estiguin inscrites en el Registre d’associacions han de presentar la sol·licitud en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la normativa.

Modificació de la Llei qualificada d’immigració

El secretari d’Estat, Joan León, ha apuntalat també que el nou registre portarà una modificació en la Llei qualificada d’immigració envers la concessió de l’autorització de residència i treball en extingir-se l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria. D’aquesta manera, la modificació, emmarcada en una mesura de caràcter humanitari, té l’objectiu que les persones «puguin continuar gaudint de l’autorització, mentre no finalitzi el conflicte bèl·lic que va motivar que vinguessin al país». 

Així doncs, s’estableix que la persona que per les seves pròpies circumstàncies no pot acreditar un contracte de treball, el qual li permeti accedir al règim ordinari d’immigració, podrà obtenir una autorització de residència per dites raons humanitàries. Avui dia, hi ha 61 persones que ja han allargat els sis mesos l’autorització de dos anys.