- Els citats neguen el que van assegurar als primers interrogatoris
M. C.
ANDORRA LA VELLA
- Foto: TONY LARA
La segona part del judici pel cas Dalton desenvolupada en la quarta sessió del procés, que va ocupar tota la tarda d’ahir, va estar marcada pel nerviosisme de les persones citades a declarar. Davant la veu tremolosa i les constants evasives dels testimonis que havien de presentar els seus coneixements sobre el suposat clan familiar que operava en el món de la droga dins del Principat, el president del tribunal responsable de jutjar els presumptes subministradors d’estupefaents va asseverar que «si algun dels testimonis té un mínim incident o algun accident de tràfic se les veurà de nou davant d’una taula presidida per un tribunal».
A més del desassossec latent en la gent cridada a exposar els seus testimoniatges en contra de cinc persones pertanyents a un mateix nucli familiar, l’advertència del jutge encarregat de presidir la causa que des de dilluns s’està sometent a judici al Centre de Congressos de la capital, va venir motivada pels consegüents desmentiments de les afirmacions que, en esclatar la trama Dalton, els consumidors o les persones properes al grup acusat van donar en els nombrosos interrogatoris que es varen desenvolupar. Almenys una desena de persones relacionades amb aquests individus, que al seu dia van afirmar ser coneixedors de moviments sospitosos, de les operacions de venda de productes estupefaents o de qualsevol altra informació relacionada amb el procediment, van desdir-se de les acusacions.
Dels que van refusar les declaracions judicials i policials que ells mateixos proferiren davant del cos de Policia, del batlle i dels seus lletrats, varis testimonis van assegurar que «estava nerviós i em sentia pressionat», fins i tot que «em van amenaçar de ficar-me a la garjola». El Ministeri Fiscal, davant d’això, els va recordar que en el moment de prestar declaració tots i cadascun d’ells van ésser «assistits per un lletrat defensor que vetllava pels seus drets» i, per tant, no tenien cap mena de motiu per patir per la seva integritat.
Un altre dels motius presentats una i altra vegada per justificar la seva retractació va ser la manca de memòria. Varis dels testimonis van afirmar que «no recordo el que vaig dir o veure perquè ja fa quasi dos anys que vaig prestar declaració» o que «aleshores no tenia el cap ben assentat i no sabia què deia ni el que feia».
Les refutacions van persistir en molts dels testimonis. Només a instància del qüestionari realitzat pel fiscal durant varis minuts cedien –en part– i corroboraven l’admès a priori. Malgrat la concessió, tots modificaven –a la baixa– el nombre d’intercanvis efectuats o negaven part de les seves declaracions.
Perquè alguns d’aquests testimoniatges confirmessin de nou haver adquirit marihuana o cocaïna acudint a la família processada, va ser fins i tot necessari recórrer a la lectura de conversacions textuals esdevingudes ara fa 20 o més mesos entre els acusats i la persona compareixent. I no només. Vàries interlocucions entre els mateixos familiars parlaven sobre els deutes pendents amb ells sobre algunes de les persones citades durant la jornada dedicada ahir als testimonis.
Tot i els desmentiments, reticències i les inquietuds manifestes, les acusacions de delicte major per tràfic de droga van ser confirmades en cadascun dels membre de la família. Tant la mare com els tres fills i la parella d’un d’ells van ser relacionats amb la venda de cocaïna i marihuana i amb la plantació d’aquesta darrera (la incriminació per plantar herba només versa sobre un dels fills i la persona amb qui manté una relació).
Segons l’exposat pels compareixents, sembla que els que presumpament eren més actius són la parella que apareix en una gravació delectant-se per les plantes que tenien a les fosques al que, tot i negar-ho ahir els inculpats en les seves declaracions, el propietari mas de Sant Julià
Sobre aquests cinc residents d’entre 23 i la cinquantena d’edat pesen possibles condemnes de fins a deu anys, a més de la definitiva expulsió del país un cop hagin complert la seva condemna, en cas de ser finalment declarats culpables. Tots ells operaven, segons les hipòtesis presentades pels informes judicials, en una finca de 4.500 m ² ubicada a Sant Julià de Lòria i en un local de la Massana. De fet, fou el propietari del mas lauredià qui va notificar al servei policial l’existència de nombrosos testos amb filaments al seu interior i cartells indicant el nom de la droga.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
