Una fita històrica, ja no sols per al futbol sala del país, sinó també per a la resta d’esports, és el que va assolir el combinat dirigit per Aitor Garcia. La selecció sub-19 va aconseguir la primera classificació per la segona ronda europea d’un equip nacional andorrà en vèncer en els tres duels disputats a San Marino. Andorra va superar Gal·les per 3-2, a Estònia per 4-1 i, finalment, va golejar els amfitrions, San Marino, per 7-1. Amb una primera fase perfecta, el març vinent la sub-19 disputarà la ronda elit per enfrontar Bèlgica, Moldàvia i Ucraïna, sent aquests últims els amfitrions.
–En primer lloc, enhorabona. S’ha aconseguit una fita històrica per a l’esport andorrà.
–Moltíssimes gràcies. Vam arribar sense gaire informació dels nostres rivals, ja que en aquestes categories és complicat. No obstant això, vaig anar amb la convicció que tenim un bon equip, que fa molts anys que els jugadors juguen junts i que competim en lligues de gran nivell.
–Quines van ser les claus?
–Va ser molt clau la cohesió de grup, ja no només de la plantilla sinó també del cos tècnic, i després que ens toqués Gal·les el primer partit. Era una selecció molt física i penso que si ens hagués tocat el segon o el tercer partit hauríem patit molt més.
–No sé si la gent del país tenia clar que disposàvem d’un equip tan potent tàcticament.
–Molta gent assimila el futbol sala amb el futbol perquè es juga amb el peu, però no té absolutament res a veure. El futbol sala és un 80% d’estratègia tàctica, ja que és un esport que es determina en circumstàncies molt petites.
–Com és que els joves de la sub-19 ho tenen tan integrat?
–Els nois estan molt preparats perquè fa molts anys que juguen junts. Normalment les seleccions s’ajunten cada molt de temps, però nosaltres portem amb aquests jugadors des de prebenjamins i els he tingut en gairebé totes les categories.
–Quin era l’objectiu principal que es volia assolir en aquest preeuropeu?
–El primer entrenament d’aquesta selecció recordo la primera xerrada que vam fer i vaig deixar molt clar que el nostre objectiu era passar de ronda. En l’última preliminar vam estar a tan sols un gol d’aconseguir-ho, però les circumstàncies una vegada estàs competint poden ser molt capritxoses. Estic convençut que tenim un bon equip de futbol sala i que contra seleccions del nostre rànquing tenim molt a dir.
–Recorda la sensació amb que van encetar aquest campionat?
–Una satisfacció increïble. Després de la victòria el vestidor va ser una festa, la gent animadíssima i amb la moral pels núvols. Afrontar tot el que ens quedava amb aquella sensació de positivitat és molt millor que no pas a la inversa.
–Com s’aconsegueix que aquesta sobreexcitació no passi factura?
–Vam tenir clar que no seria gens fàcil i vam transmetre el missatge que encara no havíem aconseguit res, que havíem de seguir lluitant i que aquesta victòria no significaria res si a l’endemà perdíem. Els jugadors estaven molt conscienciats que si volíem passar havien de guanyar els tres partits.
–Aquest caràcter el van mostrar jugadors molt joves…
–Aquests nois juguen en categories que t’obliguen a enfrontar-te davant de grans equips, i van modelant aquesta personalitat. Òbviament canvia la tipologia, ja que arribar a un pavelló ple de gent, amb els llums, les banderes, els himnes… Allò et posa la pell de gallina i és molt complicat controlar les emocions.
–Quin missatge es llença cap a l’esport andorrà una vegada aconseguida aquesta fita?
–Solem estar sempre a l’ombra del futbol, i amb aquesta fita el que fem és donar visibilitat al futbol sala. Quan quedes segon ningú se n’adona i entraríem en el discurs de sempre: ho has fet bé, has anat a competir, no t’ha sortit i tot el món content cap a casa. Si vols donar visibilitat al teu esport, al que portes fent tota la vida, has de guanyar. Aquest va ser el missatge i els jugadors van tenir molt clar que fa anys que treballen per fites com aquesta i va ser tota una alegria per a ells.
–Ha pensat en dirigir el combinat absolut?
–Fa 16 anys que em dedico a ser entrenador dels més joves. M’agrada l’esport de base i crec que s’ha de fer molt bona feina aquí perquè després la selecció absoluta funcioni. L’absoluta té un projecte molt bo amb Talin Puyalto com a entrenador. Estic molt a gust treballant pel futbol sala, sigui com a primer entrenador, com a segon, com a tercer o a l’ombra. M’és igual on estar sempre que sigui en benefici del futbol sala.
–Quin efecte creu que ha tingut en els més joves aquesta fita?
–La nostra fita crec que ha tingut un ressò molt important en els més joves. El que hem fet ens dóna la capacitat de fer veure que hi ha una cosa que es diu futbol sala, que ho fan bé, que treballen bé i que poden arribar a aconseguir coses maques, i tan sols per això ja val la pena.
