El Criterium Dauphiné, com a prova prèvia al Tour de França, sempre ajuda a definir l’estat en el que arriben els grans favorits a guanyar la ronda gala. El britànic Chris Froome (Sky) és qui més reforçat en surt, no només per haver guanyat, sinó també per l’exhibició mostrada a la muntanya en les dues darreres etapes, on es va imposar. Pel que fa als residents, el portuguès Rui Costa (Lampre-Merida) va pujar al podi, acabant tercer, mentre que Joaquim Purito Rodríguez (Katusha), era vuitè de la general.
La darrera jornada tenia un recorregut de 155 quilòmetres, entre Saint Gervais i l’estació de Modane Valfréjus. No era un dia qualsevol, perquè durant el recorregut s’havien de coronar sis ports, l’últim de primera categoria, amb vuit quilòmetres d’ascensió i un desnivell mig del 5,7%. En el km 25 es va produir una escapada amb 10 unitats, formada per Wilco Kelderman (Lotto-Jumbo), Gorka Izagirre (Movistar), Tony Martin (Etixx), Bruno Pires (Tinkoff-Saxo), Cyril Gautier, Perrig Quemeneur i Romain Sicard (Europcar), Albert Timmer (Giant), Gatis Smukulis (Katusha) i Stephen Cummings (MTN). Van arribar a tenir fins a quatre minuts d’avantatge respecte el pilot, però la manca d’entesa i el ritme alt que va imposar-se des del darrera, sobretot el que va exercir l’Sky, va comportar que de mica en mica s’anessin neutralitzant els escapats, menys a Martin. L’alemany més tard també va ser atrapat.
L’Sky seguia portant la iniciativa per donar la victòria a Froome. Van Garderen, Purito, Alejandro Valverde (Movistar) i Vincenzo Nibali (Astana) es deixaven portar. Valverde es va mostrar actiu amb dos atacs, que no van tenir èxit perquè l’Astana no ho va permetre. En l’últim ascens van atrapar a Cummings. A les darreres rampes Froome va realitzar l’atac definitiu. Només el va poder seguir el líder, Van Garderen, però aquest va anar veient com el seu màxim rival a la general se li escapava i el britànic sumava guanyava per segona jornada seguida, invertint un temps de 3.59.27 hores.
A més va aconseguir una distància que li va permetre guanyar el Dauphiné, sumant el seu segon títol després de guanyar també el del 2013. En l’etapa el seu compatriota Simon Yates (Orica) va ser segon a divuit segons, el mateix temps que va arribar Costa, que finalitzava tercer. Purito era cinquè a 28. Els 18 segons que va treure Froome a Van Garderen li van permetre ser el campió, ja que en la general el nord-americà és segon a 10. Costa va pujar també al podi després de ser tercer a 1.16 minuts. Per la seva part Rodríguez acaba vuitè a 3,06.
Froome mostra les seves credencials per al futur més proper de quines són les seves intencions de cara al Tour. «Estic desitjant que arrenqui. Estic quasi llest, com l’equip, i és l’important. El Tour és el meu gran objectiu de la temporada i vull tornar al més alt del podi com l’any 2013», admet el ciclista britànic. El Dauphiné «és un gran triomf i ara estic impacient per a que comenci el Tour. Aquesta és una victòria meravellosa que se la dec a tot l’equip pel seu treball cada jornada». Es troba en plena confiança pels nous reptes: «Ara estic on vull».
