Andorra ha jugat tres vegades contra França. La primera va ser en el seu debut en una competició internacional, en la fase classificatòria de l’Eurocopa 2000. El primer partit es va disputar el 14 d’octubre de 1998 a Saint-Denis, el resultat va ser de 2 a 0. El 9 de juny de 1999, es van trobar de nou a l’Estadi Olímpics Lluís Companys de Barcelona, en aquell matx, els andorrans van perdre per un ajustat 0 a 1, amb un gol de penal de Frank Leboeuf al minut 85. Sense aquell partit, França no s’hauria pogut classificar. I Andorra n’hauria estat el botxí. I, tot i que Andorra després va tornar a jugar un amistós contra els blaus i va perdre per 4 a 0, els francesos van rebre un avís.
«Ens trobarem a una França campiona del món però són dos equips totalment diferents, ara tenen jugadors de talent i els d’abans, eren molt experimentats, són estils de jocs diferents», explicava el capità de la selecció Ilde Lima. «Tots dos han obtingut el màxim resultat, serà maco fer-ho amb jugadors que estan de moda com Mbappé o Griezmann», indicava.
«L’1 a 0 va ser un partit històric, vam jugar a Montjuïc i perdre així… tothom va parlar bé de nosaltres, igual que a Saint Dennis: Recordo un titular del Marca que deia ‘Andorra aguantó más que Brasil’», subratllava i afegia que «eren els nostres inicis i és un dels partits que més recordo, va ser espectacular». En aquesta línia, creu que «a tots ens va marcar, érem una selecció molt novella i tant de bo haguéssim tingut l’experiència internacional que tenen els nostres joves avui en dia».
Emiliano González, per la seva part, recorda que va ser un partit «impressionant». «Aguantar contra jugadors com Petit o Deschamps i que et marquin de penal és injust», lamentava i assegurava que «vam lluitar, vam fer un partit molt seriós, molt dur».
Aquell moment va ser gloriós, el peix petit va estar a punt de menjar-se no a un tauró, sinó a un monstre marí, el mateix kraken: «Eren els campions del món i només van aconseguir guanyar d’aquella manera».
«Érem desconeguts en el món del futbol però recordo les graderies plenes d’aficionats andorrans, ens va fer una il·lusió enorme», però «ens va saber molt greu perdre així, al vestidor estàvem molts tristos, perquè ens va amargar, crèiem a donar la sorpresa». «Tot ha canviat d’aquella selecció a la d’ara, potser hi havia més nivell però la d’ara té molt mèrit el què ha fet», opinava.
En aquesta mateix context, es va manifestar un altre crac de la selecció nacional, Óscar Sonejee: «A la mitja part a Saint-Denis, quan empatàvem 0 a 0, ja va ser impressionant, però el 0 a 2 el vam celebrar com si haguéssim guanyat, va ser una fita molt maca». «Però a l’Estadi Olímpic ho vam tenir molt a prop, ho teníem ja, o Koldo Álvarez quasi l’atura, el rècord em va marcar», explicava. També va considerar que «va ser un partit molt tens» però «que les coses es van fer molt bé per contrarestar les armes de França». «Quan em van dir que em tocaria marcar a Zidane, vaig al·lucinar, era el primer partit oficial, presentaven la Copa del Món a l’afició i nosaltres la vam poder tocar», revelava l’exinternacional.
