L’FC Barcelona Lassa segueix conformant la plantilla per poder canviar la tendència dels últims anys, en clara línia descendent i preocupant per a una entitat d’aquesta magnitud. El mateix dia que anunciava el fitxatge del francès Adrien Moerman, un futurible es deixava estimar. Pierre Oriola, declarat culer, pot ser el següent en recalar a la capital catalana.
El jugador de Tàrrega estava ahir al Nike Camp i no va evitar respondre a les preguntes sobre la possibilitat de fitxar-lo, amb el club blaugrana disposat a pagar al València Basket la clàusula d’un milió d’euros. «L’interès hi és», afirma Oriola, exposant que «veurem què passa en el futur» per estar «més tranquil, sigui una cosa o una altra». Confia que «s’acabi de resoldre el més aviat possible i que sigui on sigui pugui disfrutar». Mai ha amagat quins són els seus colors i jugar a l’FC Barcelona «m’agradaria, i més sent culer de tota la vida».
L’opció de canviar d’aires és real i en breu es pot confirmar. Així ho desitja: «Si al final es dona el fitxatge per a mi serà un honor i un orgull vestir aquesta samarreta, com ho ha estat aquest any passat la del València i abans la del Sevilla i la de la resta. Però seria més especial la del Barça». L’interès de l’equip de Sito Alonso per incorporar-lo, amb pagament de clàusula inclosa, l’omple d’orgull i «ho fa encara més gran. Demostra que estàs fent les coses bé, que vas pel bon camí». El salt que ha donat la seva carrera els darrers anys «no me l’esperava. Ha estat tot molt ràpid. Fa tres o quatre anys estava jugant a la LEB».
Recalar al club blaugrana seria tot un repte: «Ara no està en el millor moment. Està en plena reconstrucció, però per a mi seria bo fer-me un forat en un club com el Barça, on tota la vida pot jugar a l’Eurolliga, un club que sempre lluita per títols. Seria important per a mi, un repte molt gran pel que hauria de treballar més dur del que he fet fins ara, sense por i sense pressió, i amb moltes ganes». Amb 24 anys ja sap el que és guanyar l’ACB, amb un València que estrenava palmarès en aquesta competició. Va ser tota una fita. «Durant 30 anys no s’havia guanyat una lliga. Va ser una cosa històrica dins la ciutat i el club. Una emoció de tota la gent que hi havia al pavelló i fora», indica.
