- Quim Salvat juga fa quatre anys les lligues de futbol i futbol sala i acumula sis copes i quatre ?pitxitxis’
I. MOURE
ESCALDES-ENGORDANY
- Al cos de l’article, celebra la Copa amb el Matecosa; a la galeria amb l’Encamp de futsal (blau) i celebrant l’ascens de futbol Foto: el periòdic
Quim Salvat (La Selva del Camp, Tarragona, 1980) va arribar al Principat al juliol del 2007 procedent del Montcada i fitxat pel Don Denis Andorra de futbol sala que jugaria aquella temporada a la Primera Nacional A. Quatre anys més tard aquest apassionat de, com diu ell «tot el que sigui xutar una pilota», continua al país amb la vida muntada i un espectacular currículum forjat a les nostres fronteres.
En la campanya 2007-2008 el Don Denis va acabar campió, va poder tornar a la Divisió de Plata i Salvat va ser el pitxitxi amb 33 gols.
En la 2008-2009 el llavors –i actual– tècnic Xavier de la Rosa va decidir prescindir dels seus serveis i va fitxar per l’Encamp, que li oferia jugar també al futbol. Ell, que sempre havia jugat en camp gran, volia això i va signar. El resultat no es va fer esperar: l’equip de futbol va ser campió de Segona i el de futbol sala va guanyar el Canut. Ell, com no, de nou va quedar com a màxim golejador en les lligues dels dos esports, una fita que possiblement no hagi aconseguit ningú més.
La 2009-2010 també va ser rodona per a ell i el seu club. En futbol l’Encamp va aconseguir mantenir la categoria i en futbol sala l’Encamp va proclamar-se campió de la lliga i ell va aconseguir per segon any consecutiu ser el màxim golejador.
Portava uns números tan escandalosos que dos dels millors equips, el DDS Madriu i el Matecosa Sant Julià, el van fitxar per a la 2010-2001. Només vestir-se amb la samarreta laurediana va estrenar-se en competició europea –a la UEFA– i amb la del conjunt ordinenc de futbol sala el seu equip va proclamar-se campió de la Supercopa i ell, MVP. I diumenge va augmentar encara més el seu palmarès amb el títol de Campió de Copa, en el qual també va ser MVP en marcar el 2-1 i donar la passada del 3-1, en la pròrroga i quan el seu equip estava amb un home menys.
Per rematar la feina va debutar l’any passat amb l’equip de futbol platja a la Barceloneta… Campions i pitxitxi per a ell. No podia ser d’una altra manera.
Ja assentat del tot al país Salvat té el passaport andorrà des del passat novembre i des de llavors assisteix als entrenaments de la selecció. «Tant de bo debuti algun dia, seria increïble perquè a Espanya tot el que he viscut en aquests quatre anys seria impensable».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
