L’any del salt qualitatiu de Mireia Gutiérrez

La temporada passada va servir per donar amb la tecla correcta i aquesta que s’apropa ha de ser la del salt qualitatiu definitiu. Mireia Gutiérrez va oferir la seva millor versió el curs 2014-2015 fruit de centrar-se gairebé en exclusiva en la disciplina d’eslàlom i també d’una planificació del calendari de competició diferent al que era habitual.
 

D’acord amb la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) va concedir un fort protagonisme a la Copa d’Europa amb l’objectiu d’aconseguir punts que l’ajudarien a millorar els dorsals amb que corria en la Copa del Món i, per tant, de sortir del carrer sense sortida en el qual es trobava. Sortia de les últimes, es trobava les pistes trencades i li era impossible aconseguir un top30 que li permetés puntuar.
 

Aquesta mena d’experiment es va acabar convertint en la seva millor temporada de carrer. Amb resultats inicials que fregaven el top10 en el circuit continental va anar guanyant confiança fins que va explotar el 4 de gener en una cita mundialista a Zagreb (Croàcia) i no només va accedir a una segona ronda tot i sortir amb el dorsal 63, sinó que va obtenir un 20è lloc que, per fi, li van donar els primers punts que l’havien d’ajudar a sortir més endavant en futures curses. Després d’allò va arribar un podi i un cinquè lloc a Bad Wiesse (Alemanya) en Copa d’Europa que també la van ajudar a puntuar.

 

15,44 PUNTS FIS ACTUALMENT / El resultat de tot va ser finalitzar en la 9a del rànquing europeu amb 232 punts i en la 46 del mundial amb 11. I el que realment compta: havia començat el curs amb 20,73 punts en la disciplina d’eslàlom i el va acabar amb 15.44. Una millora substancial.
 

Sota la filosofia de que el que funciona, millor no tocar-ho, la planificació per a l’actual curs és el mateix i fins i tot millorat. Perquè de les 27 curses que va disputar al 2014-2015, cinc van ser gegants i dos supergegants. Per al 2015-2016 només farà eslàloms i de nou combinarà tot el calendari de la Copa del Món –deu prives, de la qual aquesta primera que té el cap de setmana és doble– amb el de la d’Europa –deu cites més, tres d’elles dobles–, a més de disputar el Campionat d’Andorra, el Francès i completar el calendari de febrer  amb algunes curses FIS. En total tornaran a ser gairebé 30, com l’any passat, i no més de 50 com fins el 2013, en què corria també gegant, descens, supergegant i supercombinada.
 

El curs del salt qualitatiu definitiu coincideix amb el de la seva plena maduresa. Mimi va complir els 27 anys a principis d’octubre, està en les llistes FIS des del 2003 i fa els circuits de més renom des del 2008.
 

Dissabte a Aspen tampoc espera fer gran cosa perquè encara no sap amb quin dorsal sortirà fins divendres, però espera tenir-ne un que rondarà el 60. Amb ella hi és el seu germà i entrenador de la FAE, Marc Gutiérrez, qui va explicar: «Som conscients que una vegada més, sortint tan enrere, serà difícil fer un top30 i puntuar. Si la pista està injectada encara podria fer alguna cosa però en curses de dones no s’acostuma a fer». De fet, arrossega algunes molèsties físiques que, amb tot, no haurien d’afectar en la competició: «Ahir es va enganxar la part alta de l’esquena per una mala posició dormint. És fruit del cansament, està treballant molt dur», argumentava el seu germà.

 

UN DELS ÚLTIMS DORSALS A ASPEN / Mimi sortirà de les últimes dissabte en el primer dels dos eslàloms a Aspen perquè a partir de la top30 compten els punts FIS i els seus 15,44 no li donen per a més. Diumenge molt probablement tornarà a succeir el mateix en el segon. Aquí és on entra en joc la Copa d’Europa, que començarà en dues setmanes a Tryseil, on li serà més fàcil rebaixar-los. Ella mateixa va assegurar el passat 24 de març –finals del curs passat– en una entrevista en exclusiva al #GASS que hauria de moure’s entre els 9 i els 13. «Això em permetria donar un salt de 20 o 25 dorsals». És a dir, lluitar en unes condicions molt més favorables en les Copes del Món per poder optar als top30.
 

La preparació de pretemporada diu que la planificació, a dia d’avui,  va pel bon camí. Ha treballat el físicsobretot a França enlloc d’Andorra  i va fer una estada a Sudamèrica de 18 dies, quatre als Alps francesos, una als suïssos i tres a Tignes. Malgrat tenir alguns problemes de material que no li la van permetre treballar del tot bé –a finals d’agost li va arribar el correcte–, físicament es troba molt bé i tècnicament, segons el seu germà, ha de polir l’entrada en les corbes, «però són petits detalls».
 

La primera espasa de l’equip femení de la FAE ja va demostrar que manté el bon esquí que va practicar la temporada passada en dues curses FIS a Ushuaia, on va ser tercera, i també a Tignes, amb un sisè lloc.