L’aposta pels grans esdeveniments esportius té continuïtat. El Tour de França tornarà al país per sisena vegada, i en un període curt respecte el darrer antecedent. Serà com a màxim de cinc anys, ja que el compromís a què el Govern arriba amb l’organització és que el retorn es produeixi el 2020 o el 2021. La intenció de l’executiu és comptar amb el màxim ressò, i que durant tres dies la ronda gal·la sigui al Principat com va succeir el 2016, amb un retorn mediàtic evident a nivell d’audiències.
El compromís és ferm i la presència al Principat de Christian Prudhomme, director general del Tour, n’és una evidència. Estava al costat del ministre de Turisme, Francesc Camp, que anunciava el compromís al que s’havia arribat, la faltant encara per tancar l’any i els dies que passarà pel país. El recorregut de l’edició de l’any vinent es coneixerà al mes d’octubre. Des del Govern es van iniciar les converses el 2017 per repetir experiència, per anar allisant el terreny tenint en compte la dificultat que suposa que el Tour passi pel país. «S’ha de treballar amb antelació per tenir uns esdeveniments que no seran immediats», assegurava Camp, destacant que es necessita temps per planificar els traçats de cada edició.
Repetir tres dies
L’última ocasió que el Tour va passar pel Principat va ser-hi tres dies. Aquesta fórmula és la que es vol repetir, amb una arribada el primer dia, la jornada de descans, i la sortida l’endemà. En aquesta via s’està treballant. És La intenció des d’Andorra, tot i que el mateix Prudhomme no va voler assegurar res. La demanda està feta i s’està valorant.
Camp: «Es treballarà en una etapa espectacular a l’arribada. No sabem encara quants ports es faran a Andorra i això captarà l’atenció»
L’etapa que conclogui amb una arribada al Principat serà de muntanya. El 2016, la que va concloure a Arcalís sota un diluvi i que es va imposar l’holandès Tom Dumoulin, va comptar amb més de set milions d’espectadors, una de les més vistes d’aquella edició. «L’audiència està en l’arribada», fet que «demostra que l’orografia d’Andorra permet captar l’interès de l’espectador».I per mantenir l’atractiu «es treballarà en una etapa espectacular a l’arribada. No sabem encara quants ports es faran a Andorra i això captarà l’atenció del públic mundial amant del ciclisme». Sobre la taula hi ha diferents opcions. Un és finalitzar en alt -el preferit- i l’altre és completar ports per concloure en un nucli urbà. Però per acollir tota la infraestructura i logística que porta el Tour redueix molts les opcions a la muntanya. «Hi ha pocs ports a Andorra que tinguin un espai a l’arribada tant gran com Arcalís», comportant que les possibilitats «d’arribada en alçada són mínimes comparat amb la Vuelta. Hi ha el port d’Envalira i la Rabassa, que comença a fer-se petita. Pal també, a la Caubella».
L’objectiu és allargar l’estada al país, amb la jornada de descans l’endemà i el dia següent amb una sortida per dirigir-se cap a territori francès, com va efectuar-se el 2016, amb Escaldes-Engordany com a punt de sortida de l’etapa. El pressupost estimat es preveu que sigui similar al d’aquella ocasió, de 650.000 euros, sense que augmenti en excés; encara que tot està supeditat als dies que la prova francesa estigui al país.
Prudhomme no es va voler comprometre a afirmar ni quin any es proudirà l’aterratge al Principat, ni quants dies ho farà. Remarcava que «Andorra és un destí amb fantàstics paisatges, ports de muntanya amb forts pendents i destacables alçades i a més, una qualitat d’infraestructures d’allotjament difícilment comparable amb d’altres indrets dels Pirineus i també tenim una bona relació de confiança amb el ministre Camp». Subratllava la presència de corredors professionals del pilot residint al país, com el seu compatriota Julian Alaphilippe, que es troba «encantat» de viure-hi.
Repartir-se amb la Vuelta
La Vuelta a Espanya sí que ha passat més vegades per territori andorrà. De fet, aquest serà el tercer any consecutiu que ho farà. I seguint el plantejament que ha seguit el Govern, no demanarà el mateix any acollir una etapa de la ronda espanyola i la francesa. Per aquest motiu resta a l’espera de la resposta del Tour. «Està bé que ens repartim al llarg dels anys aquestes arribades de grans proves cilcistes internacionals», perquè l’aposta passa per «intentar posicionar el ciclisme com un dels esports més importants del qual Andorra pugui treure un benefici no només de la seva vessant esportiva, sinó també a la turística». Arribi l’any que arribi de nou el Tour, serà el proper Govern qui haurà de tancar els detalls del compromís.
Freqüència curta entre edicions al Principat
Serà la sisena ocasió que el Principat sigui seu del Tour. Aquesta serà la vegada que la ronda gala torni de manera més ràpida si és de quatre anys, repetint el període entre el 1993 i el 1997. En la darrera ocasió es van haver d’esperar fins a set anys, els que passaven del 2009 al 2016. «És normal no poder aspirar al Tour cada any o cada dos», assenyalava Camp, remarcant que aquesta freqüència de quatre o cinc anys que es produirà «és el període bo per Andorra. És difícil que sigui menys». Ser un aparador mediàtic per promocionar el paisatge del país sempre ha estat una de les línies que s’han seguit des del ministeri i en aquest cas «sempre hem tingut molt clar que les proves esportistes d’alt nivell com el Tour de França o la Vuelta a Espanya havien de venir a Andorra el més sovint possible» per estar a la primera línia informativa, en una lluita constant amb altres destinacions, sobretot amb la ronda francesa. «Hi ha molta competència», afirmava Camp.
