Els corredors andorrans segueixen fent gestes i després del segon lloc aconseguit aquest cap de setmana a l’Olympus Marathon, Marc Casal ocupa la primera posició de les Skyrunner World Series. A més, el seu germà Òscar, que va ser vuitè a la cursa, ocupa la tercera plaça. Així mateix, el corredor Ferran Teixidó és segon al Vertical Kilometer World Circuit. En aquest sentit, avui s’han mostrat satisfets amb els resultats però han recordat que l’objectiu segueix sent el top 10.
Teixidó ha comentat que «estic content per la meva part» i satisfet de «tornar a estar a la foto», però amb «humilitat». A més, ha remarcat que aquest any «hem fet una mica d’equip i ha estat espectacular, em quedo amb tot el què hem aconseguit junts i el nivell que hem mostrat». «Ens hem d’anar donant suport entre tots perquè desmoralitzen les coses quan no surten bé però quan guanyem, és al revés», assenyalava. «Encara no estic al nivell que vull però la victòria em dona motivació, però les sensacions de Grècia són irreals, serà a Canazei, al K3 i a Tromsø quan es veurà la realitat», revelava. «Però el nom d’Andorra ha quedat marcat allà al Mont Olimp», sentenciava.
Pressió inconscient
Per la seva banda, Òscar Casal, ha explicat que «em va frustrar no trobar-me bé», «tenia opcions de lluitar per la victòria, però a mitja pujada em vaig trobar malament, però per sort, al ser un equip, el Ferran em va convèncer per seguir. Tenia les expectatives massa altes», confessava. A més, va considerar que potser «m’he posat pressió inconscient des de la victòria a la Xina». En aquest sentit, els corredors no disputaran la propera prova, la Buff Epic Trail de Barruera i competiran directament a l’Skyrace Comapedrosa. «Aquí a Andorra, corrent sense pressió, m’he trobat la mar de bé i en les dues carreres on havia de fer-ho bé, la ment m’ha jugat una mala passada», afegia.
Per la seva part, Marc Casal, ha destacat que pot estar «content» perquè «en les últimes carreres ha sortit un resultat que hagués firmat abans de disputar-les». Per tant, considera que «em quedaria amb el quart lloc de Livigno perquè el nivell era espectacular».
D’aquesta manera, tot i que creu que «estar al capdavant de la general et posa pressió inconscientment», sap «que és anecdòtic i prefereix sortir de l’entorn d’expectatives». «L’objectiu segueix sent el top 10 i encara que soni conservador, estaré satisfet», afirmava contundentment. Per altra banda, referent a la possibilitat que es pugui desqualificar el vencedor a Grècia per retallar recorregut va destacar que «em va avançar netament» i «no el vaig poder atrapar»
