El VPC, que havia de viure ahir el primer dia d’entrenament, va posposar-lo per a avui, a les 19.00 hores a l’Estadi Nacional. Amb tot, aquest rotatiu va analitzar amb Manuel Romo les línies mestres per al VPC d’aquesta temporada i amb la primera pregunta, el tècnic ja va donar símptomes de que els canvis s’estan posant a la pràctica.
Qüestionat sobre quins eren els objectius de l’equip per a la pròxima temporada, la seva resposta no va deixar de ser sorprenent: «Sempre és guanyar i sempre és pujar. Però el que jo vull és fer un equip per millorar el nivell dels jugadors d’Andorra. Això és el que realment em preocupa». D’aquesta manera, d’una banda es treu la pressió que persegueix el VPC des que va baixar d’Honor, el curs 2012-2013, que sempre s’ha venut com favorit per l’ascens; i de l’altra marca el nou camí a seguir, amb altres preferències abans que les d’estar pendent de la classificació. «A la llarga, les victòries són conseqüència de practicar un bon joc. Tot va lligat», va detallar Romo per reforçar els seus arguments.
El punt clau en la nova filosofia del club és la de donar galons a la gent de casa, no als forans. Fins ara, tot fitxatge d’estrangers buscava donar un salt qualitatiu i es carregava a ells tota responsabilitat. El risc era que si allò sortia malament, acabava no tenint solució. «Abans, si no rendia un fitxatge, acabava no rendint ningú», opina Romo. «I això, per tradició, sempre ha acabat afectant greument a la selecció».
Aquest estiu ha vingut amb problemes extres, ja que jugadors de pes com és el cas de Consuegra, Alieu, Carmona, Berrier o Benjamí Taurinyà entre d’altres –a més dels estrangers Thomson i Taveridze– no vestiran la samarreta del VPC la temporada que s’acosta. Així que el tècnic necessita més líders i ha demanat a alguns jugadors que facin allò que es diu post temporada, que consisteix en fer treball específic en l’impàs que va des que va acabar el curs anterior fins que comenci la temporada d’aquesta. Jugadors com Junqueiro, Raya, Èric Risco, Tosatti han fet una feina intensiva, principalment de gimnàs, per assumir aquest nou rol de líders que se’ls demanarà. Romo no s’ha preocupat en excés, doncs, per l’adéu de tants jugadors importants perquè també ha pogut recuperar els germans Liam i Kim Jordan, Gonzçalez o Marc Abelló. «Aquests sí són grans reforços. Gent de qualitat, amb ganes i sobretot… Són de casa», s’alegra el tècnic. De fet, també té cares noves d’estrangers, però ni són georgians, ni australians, ni líders, ni jugadors que haurien de passejar-se en una categoria com Thomson a Promoció d’Honor. S’ha contractat els centres Matías Sá (Tarragona, de Primera Catalana) i Josep Maria Simón (Enginyers, Honor B espanyola) i el tanca Hugo Stival (Sporting Club Rieumois, Segona Federal). També s’eviten així que els salaris dels estrangers siguin més alts que els d’Andorra, ja que segons Romo havia sentit en algun entrenament en boca d’algun jugador: «Que corri aquest, que és el que cobra».
Una de les coses que menys van agradar a Romo quan va rellevar Dídac Martinez a la banqueta del VPC a mitjans de la temporada passada és que cap al final «de 60 jugadors que teníem amb llicència, acabaven venint 17». Això vol frenar-ho com sigui perquè ho té clar: «Denota falta de compromís». Una fitxa federativa costa 160 euros, que no és tampoc una gran despesa, però sí pot demostrar que el que s’apuntarà serà per ganes i compromís. No per diners o perquè jugar els surt gratis i fins i tot, amb alguna compensació econòmica. «El que no pugui venir, almenys s’ho pensarà».
Fa un quart de segle que Manuel Romo, de 52 anys, va arribar a Andorra procedent de l’Argentina. «Jo també vaig ser un fitxatge i he passat per aquesta roda», admet el tècnic, que parla amb consciència. «Per això penso que parlo amb criteri quan dic que és necessari canviar la filosofia del club».
