Com bé diu la música d’aquesta edició dels Jocs dels Petits Estats 2025 d’Andorra, “Lluitarem plegats”. Aquesta seria la millor frase per definir el que ha caracteritzat a l’esperit dels nostres esportistes durant tota una setmana d’emocionants i diverses competicions que iniciaven dimarts passats i han tancat avui amb el desenllaç de fins a vuit disciplines. Això sí, han estat pràcticament totes immillorables, observant clares mostres de superació, esportivitat i molt d’orgull andorrà. No ha estat en va, a més, ja que el medaller andorrà ha culminat avui amb 38 medalles (13 ors, 11 plates i 14 bronzes), “els quals tanquen un capítol per a la història del país inesborrable”.
Precisament aquestes han estat paraules del president del Comitè Olímpic Andorrà, Xavier Espot Miró, qui ha acomiadat oficialment la present cita atorgant la bandera olímpica a Mònaco, més concretament a David Tomatis, representant del comitè olímpic monegasc. Un país que albergarà en 2027 la pròxima edició dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, i els quals, perquè no dir-ho, han clos com el Principat una edició exitosa, en el seu cas, amb 44 medalles en total i quedant en aquest sentit com a la quarta nació més llorejada.
Val a dir, també, que aquesta edició no hagués estat tan ben organitzada sense l’ajuda del voluntariat que ha conformat tot el Comitè Organitzador dels JPEE, no només del país, sinó també de les altres nacions acollides. Germanor, això és Andorra. Les federacions del país també hi han estat molt presents en aquesta labor, ben citades aquest vespre per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, qui ha afegit que “clou amb tot una setmana plena d’il·lusions”.
Hem vist als andorrans, recapitulant, vencent tripletes d’ors com a Nahuel Carabaña o Kevin Teixeira, a altres els hem vist caient a terra i amb algun ensurt, com a David De Luca sortint en llitera i requerint els serveis mèdics després de perdre la consciència uns segons. Altrament, també alegries contendides dependents d’una decisió tècnica que ha modificat un podi. Tot ha passat aquí, en un petit però gran país, que ha demostrat durant aquesta cita esportiva, una vegada més, que l’important no és sempre vèncer, sinó aixecar-se més forts.
