—En primer lloc, per quina raó ha escollit Kuki Kirsch com a pseudònim i per signar així la seva branca de literatura eròtica?
—D’ençà que era petita ja em deien sempre els meus oncles ‘kuki’ perquè em trobaven molt maca; de fet, el meu marit també m’ho diu perquè sap del seu origen. És, per tant, un aspecte que es remunta a la meva infantesa i de manera que per a res fortuït.
—A la seva darrera obra barreja el suspens amb l’erotisme. Com ha trobat l’equilibri perfecte entre la tensió narrativa i el desig?
—Perquè la tensió narrativa és el que es genera quan hi ha desig. Quan ens agrada algú ens fem la nostra pròpia pel·lícula, i en aquesta hi ha sempre un component misteriós pel fet de no saber què succeirà en aquesta. Per a mi, el desig ja implica abraçar la intriga. És, d’aquesta forma, una relació natural.
—‘Cuentos para no dormir sol@’ el conformen 10 històries independents. Tanmateix, ha parlat que formarà part d’una sèrie o continuació.
—Exactament, en principi la seva segona part anava a titular-se només ‘El vagón’, però ha quedat finalment anomenada ‘Yo compartí vagón con el diablo’. El que explicaré ara és una primícia i és que tant aquesta futura novel·la com la de ‘Cuentos’ formaran part d’una sèrie que segurament la integren tres volums sota el nom ‘Impulso oscuro’. És important tenir en compte que aquests 10 personatges de ‘Cuentos’ encara no es coneixeran fins al llibre del ‘Vagón’, el qual tindrà una dosi de misteri molt rellevant perquè es construirà una història al voltant d’unes persones que viatgen en un mateix vagó de classe preferent.
—Manega uns protagonistes del tot curiosos, com ara dones complexes o uns viatgers inesperats. Quin ha estat, però, el personatge que més l’ha pertorbat?
—La protagonista del llibre que més em pertorba és una que en la continuació del ‘Vagón’ apareixerà presentada com una dona adulta, la qual en el primer relat se la introdueix com una noia que ha viscut en un internat. De fet, la seva figura està basada en fets reals i era una persona que fa uns quants anys ens va dur a terme les tasques de neteja aquí a casa nostra. Amb ella, vam viure un episodi que ens va impactar bastant, i per aquesta raó he decidit traspassar-la en aquest capítol de ‘Cuentos para no dormir sol@’ de ‘El Internado’. És, sens dubte, un personatge del tot inquietant.
—Parlem de la portada del llibre, perquè el seu apartat visual té un aire molt cinematogràfic. Té pensat portar-lo a la pantalla?
—En efecte. Tinc la gran sort que s’ha posat en contacte amb nosaltres un productor de cinema malagueny que justament farem una entrevista sobre això ara al juliol que anem cap allà amb la família. Tenim bones esperances, però de moment només és un contacte i una idea encara molt incipient perquè la novel·la a part acaba d’estrenar-se. Soc a banda una gran aficionada a les pel·lícules i el gran objectiu, una altra exclusiva que us avanço, és transformar aquesta obra en un thriller eròtic i, per tant, en una sèrie completa de 10 capítols, ja que la seva naturalesa es presta molt a això en contenir una narrativa molt immersiva i que el lector palpa i sent en tot moment.
—Respecte a la seva editorial, Lu&Love Editions, presenta també un lema atrevit. Què representa per a vostè publicar de forma independent?
—Precisament, tenir una petita editorial independent, i més sortint d’un país com aquest, que és d’unes dimensions molt reduïdes i en què als editors se’ns dificulta molt certs passos i accessos com per exemple a Amazon, resulta sempre una odissea començar. L’important, val a dir, és que hem pogut tirar endavant i crear un impacte significatiu perquè una setmana després que ‘Cuentos para no dormir sol@’ es col·loqués a la venda a la plataforma citada, vaig passar de les primeres 50 posicions fins a la tercera, entrant així en un rànquing molt exclusiu (i fluctuant) entre les obres del gènere eròtic. La veritat que la il·lusió que tinc i l’amor cap als llibres m’ha fet continuar endavant amb aquest projecte en el qual ara també col·laborarà el meu fill. El llibre està agradant molt i això ens impulsa com a editorial.
—Finalment, una de confessionari. A quina hora li agrada més escriure, i si ho fa amb l’acompanyament d’algun element en concret?
—Tinc alguns col·legues de professió que els agrada començar a escriure quan ja no hi ha soroll a casa ni al carrer i, per tant, quan la gent se’n va a dormir, però no és el meu cas. A mi m’agrada anar-me’n al llit ben d’hora i despertar-me abans que surti el sol, cap a les 05.00 hores. Una cosa que sempre faig quan em llevo, a banda dels meus exercicis mentals, mantres i alguns estiraments, és encendre una espelma per escriure. Ho faig per dos motius: d’una banda, per crear un ambient favorable a la imaginació, i de l’altra, en símbol d’agraïment per la persona que soc i per a on m’ha enviat l’univers.
