Peter Tawell, principal responsable de Fun@Pal,va comptar fa dos anys amb Louella Turner, Gaye Keep i Pascal Ancion per formalitzar aquesta branca voluntària entroncada amb l’International Club of Andorra. De nacionalitat anglesa, Louella va arribar al Principat al 1970 per dedicar-se al món immobiliari i va quedar absolutament enamorada del país tot i que, per necessitat, ha esquitxat aquests 45 anys de vida andorrana amb dues experiències a Austràlia i a Anglaterra. Diumenge se celebra el Dia Solidari a Pal i Louella creua els dits i espera que el temps els hi pugui fer companyia.
–Com va arribar a Andorra?
–Uf, ja fa 45 anys! Per circumstàncies vaig acabar venint aquí a l’any 1970 i he acabat fent arrels. Amb el meu anterior marit vam crear la Immobiliària CISA, al 1972, i allà va començar tot. Més tard ja ens vam associar amb Candi Naudi.
–Es deu sentir més andorrana que anglesa.
–I tant! Tot i haver viscut, entre mig d’aquests 45 anys, a Austràlia i Londres per motius de feina del meu marit, jo em sento plenament andorrana. He viscut sempre aquí.
–Què li agrada del Principat?
–Moltes coses. Les muntanyes, el paisatge, la gent, la tranquil·litat que desprèn el país… Les meves filles van néixer aquí i van estudiar aquí i sempre estava tranquil·la i mai tenia por perquè sabia que aquí es respirava pau i no els hi passaria res. En definitiva, aquí vivim una vida sana, sense stress i sense por. És fantàstic.
–Quin aspecte li agrada menys?
–Potser que la gent és massa tancada al principi. Em va cridar força l’atenció això quan vaig arribar, ja que els anglesos són bastant més oberts. A vegades és una mica difícil integrar-se a segons quines comunitats andorranes. Ara tenim una d’internacional gran –International Club Andorra– i tinc molts amics andorrans.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Les muntanyes en general i la naturalesa. M’agrada molt caminar i gaudir dels paisatges. Potser em quedaria amb la Vall del Madriu i els estanys en particular.
–Un petit plaer diari.
–A banda de caminar per les muntanyes, m’agrada molt passar l’estona al meu jardí de casa.
–L’interessa la política?
–Sí i m’agradaria que els residents poguéssim votar. És una llàstima. Jo no tinc passaport andorrà perquè m’obligaven a renunciar a l’anglès i no volia. Vaig tenir un provisional durant uns anys però vaig decidir no fer-me el passaport andorrà. M’agradaria tenir la doble nacionalitat, sincerament. La part positiva és que sempre és millor viatjar amb el passaport anglès perquè tens més facilitats.
–Com veu la iniciativa de les signatures?
–A mi m’agradaria molt, com a resident, poder votar. La recollida de signatures que estan fent és una molt bona idea i afavoriria la integració total al país. Hi ha gent que no té dret a vot que, per la seva vàlua i experiència, podria aportar moltes coses a Andorra
–Recicla?
–Sí, sí. Sempre. Selecciono cada cosa i la poso al seu contenidor corresponent, tot i que no sé si és útil en el fons.
–Acostuma a estalviar?
–Normalment, sí. M’agrada poder fer servir aquests diners per poder viatjar després.
–Es mostra inquieta sense el mòbil?
–No, gens. Reconec que és una eina molt útil, però no el porto enganxat a l’orella dia i nit. A vegades el tinc desconnectat i ni hi penso.
–Quin programa de televisió segueix?
–Més que res, miro BBC i altres cadenes angleses. També acostumo a seguir les notícies a TV3 per continuar aprenent el català.
