Juli Barrero és un cantautor de Manresa establert a La Massana. A principis del 2022 a publicar el seu disc ‘Líquid’, on està la seva cançó ‘Dones d’Aigua’, un reconeixement a les dones que han format part de la seva vida. Actualment s’ha presentat al concurs Sona9 d’Enderrock, i està classificat per a la fase preliminar.
–Què creu que té de diferent la seva música de les altres per haver arribat a la final del concurs Sona9?
–La meva música té i no té d’especial. Em dedico a fer cançons. Últimament, la música s’ha omplert de moltes pretensions, ens deixem portar per tendències sonores i acústiques que se n’estan anant cap a l’homogeneïtzació gairebé mundial dels sons: per posar un exemple, ara sona més o menys igual Bad Gyal que és de la província de Barcelona que qualsevol artista nord-americà. Jo humilment vull recuperar l’essència del rock català. Tot i que és veritat que el rock català, al cap i a la fi, no és una música autòctona i que el folk tampoc, però totes les músiques tenen una interrelació i es comuniquen entre elles; i el que ens dona la riquesa és precisament aquesta diversitat.En el meu cas jo tinc molt clar, jo soc molt honest a l’hora de fer cançons. Els meus temes no pretenen assemblar-se a ningú, són ells mateixos.
–Quan fa que va començar a preparar-se per al concurs?
–Jo porto fent música tota la vida, és un projecte que jo ja tenia engegat. De fet, l’any passat vaig fer el meu primer disc en solitari, ‘Líquid’ i ara estic treballant amb el següent, que sortirà a principis d’aquest any vinent. Es dona la casualitat que aquest concurs ha desembarcat aquí a Andorra, segurament si no tingués res a veure amb el país no m’hagués sentit tan atret, perquè tampoc soc una persona molt fan dels concursos, ni de programes com poden ser Eufòria o Operación Triunfo. Això amb mi no va perquè per a mi la música no és competitiva. Però com va resultar que Enderrock i el Govern d’Andorra es van entendre per a portar el concurs aquí, i realment aquest va amb la línia que jo estic treballant i creant, em vaig presentar.
–Què significa per a vostè ser-hi present?
Però amb el que ja estic fent. El fet que Enderrock i Sona9 desembarquin aquí a Andorra jo ho entenc com una gran oportunitat. A més, amb aquest concurs pots treure molts beneficis. La gent no arriba a ser conscient de la importància de l’Enderrock i de Sona9, perquè realment per als que fem música popular és una plataforma de difusió molt important. Quan entres al món de la música i et poses a produir cançons el primer que et diuen és: «No creus que és millor que ho fessis amb castellà, que arribaries a més públic»? I és correcte el pensament, hi ha molts més castellanoparlants que catalanoparlants, però té dos punts fràgils: primerament hi ha molta més competència, però el públic catalanoparlant és de 10 milions de persones i al món té 10 milions de
«L’idioma és una eina d’expressió. Les llengües no van unes en contra les altres, la cultura mai va una en contra de l’altra»
fans. Amb això també dic que no pretenc que tots els catalanoparlants siguin fans meus, però el mercat és prou gran i important per treballar. Sempre em faig la mateixa reflexió: m’encantaria anar a tocar a Logronyo, no obstant això primer hauria d’anar a tocar a Girona abans que a Logronyo. Tot i així, tinc dues cançons amb castellà i una amb portuguès, però totes tenen una raó de ser, un motiu. Per a mi la llengua és una eina. I acabant amb el que et deia, pensar que si cantes amb català et limites amb el públic catalanoparlant és el mateix que dir que cantant amb anglès et limites només als anglosaxons, i en realitat hi ha moltíssima gent que escolta música amb anglès i no l’entén. L’idioma, per a mi, ha de ser una eina d’expressió, una eina de ser genuí, però no ha de ser excloent. Les llengües no van unes en contra de les altres, la cultura mai va una en contra de l’altra, sempre suma.
–Creu que té possibilitats de guanyar?
–Sí. En aquest concurs, de 10 semifinals que hi ha han triat tres opcions de moltíssimes que s’han presentat. He vist les tres propostes andorranes, que tenen perfectament nivell com per passar de fase i guanyar. Nosaltres ja tenim un guanyador andorrà, el Lluís Cartes, que és molt bo i té molt nivell. Però per què no guanyar? Totes les propostes que es presenten al concurs, i totes les propostes que han estat seleccionades tenen una qualitat, perquè si no ja no passaran. No estem parlant d’un concurs local que se’ns mira amb estima perquè som d’aquí, és un concurs d’abast de tot el territori de parla catalana en el qual si no tens el nivell no passes. Enderrock no s’està amb històries, si tens nivell, passes, si no, no. Fins i tot tenint nivell pot ser que la proposta no sigui l’adient o no sigui la que ha brillat més per al jurat, etc. Has d’encaixar amb el que el jurat tria.
–Creu que si guanya la seva carrera professional podrà fer un salt?
–Sense dubte. Encara més, arribant a la final ja fas un salt endavant. És un aparador espectacular, en el qual tot el sector professional ha d’estar pendent. Però no et garanteix res, només és un pas en el camí. Una manera de continuar treballant.
–Quan va començar el seu recorregut per la música?
–A les corals infantils de l’Orfeó Manresà fa molts anys.
–Què és la música per a vostè?
–És una de les parts més importants de la meva vida. Fora del que és el professional, la música és el més rellevant que hi ha. Per a mi és un tot, és la meva professió, la meva passió i el vehicle que he utilitzat sempre per expressar-me i canviar les coses. Jo tinc un gran sentiment col·laboratiu i d’estar sempre al costat de moltes causes. I és gràcies a la música que he pogut ser-hi. Jo no serviria per posar-me a un vaixell en mig del mar Mediterrani rescatant persones perquè segurament m’haurien de rescatar a mi, per la meva manera de ser. Però he col·laborat amb mil projectes on les finalitats eren benèfiques. A través de la música col·laboro, recapto fons, dono visibilitat, em poso al costat de voluntaris per a fer de la seva feina més visible.
–Amb què s’inspira per a composar?
–La inspiració ve. Un sentiment, una idea, és el que et trasllada i et comporta a crear alguna cosa. Hi ha cançons que surten de la ràbia i de la indignació, hi ha cançons que surten de l’amor, etc. A vegades et ve al cap una idea que has de plasmar amb una cançó o un disc.
Tinc el mòbil ple de notes. Pablo Picasso va dir: «La inspiració t’ha de buscar treballant», és una gran frase i una gran veritat. Si a tu et ve la inspiració quan estàs en el teu entorn de treball és quan pots fer les coses. Jo tinc la sort que treballo amb una escola de música, amb la qual la major part del dia tinc instruments al meu voltant. Quan em ve una idea agafo el mòbil i la gravo amb la veu, o si tinc a mà un instrument l’agafo i començo a plasmar la cançó. Faig un esbós ràpid per a després desenvolupar-lo en el meu estudi.
–’Dones d’Aigua’ va ser un èxit. Què significa aquesta cançó per a vostè?
–Pera mi Dones d’Aigua té dues parts. El Videoclip, que està molt ben treballat i la peça musical en si. El videoclip té vida pròpia. Per mi la cançó és un homenatge a totes les dones del meu entorn. Jo he viscut en un matriarcat, amb micromasclismes. Jo necessitava fer una cançó que estigués dedicada a totes aquelles dones amb qui faig vida. Això es va acabar convertint en un videoclip d’homenatges. La bicicleta és un homenatge a la meva mare, que és una de les primeres ciclistes que hi havia a la seva època: quan les dones s’havien de quedar a casa fent les feines de la llar, la meva mare practicava arts marcials, ciclisme, etc. que eren impròpies de l’època, i que cada vegada ho són menys.El videoclip és una creació compartida amb Hector Romance, que també té el seu punt de vista. Per a mi la figura de la dona d’aigua no és més que l’esperit d’un mateix que va creixent, evolucionant, i que el vas coneixent al llarg de la vida. És una metàfora de la vida.
–I el disc ‘Líquid’?
–És un treball de cançons. I el ‘Sòlid’ serà igual, un disc on conviuran moltes idees. Jo soc molt eclèctic en la meva vida, i això es trasllada en la meva música.
–Per què el pròxim disc es dirà Sòlid? Explica’m el significat del nom del disc?
–La meva idea és fer una trilogia: ‘Líquid’, ‘Sòlid’ i ‘Gas’. La vida és líquida, ens hem d’adaptar, però arriba un moment en què tot procés agafa una forma més contundent, més sòlida. Tens l’autoacceptació: això és Sòlid, aquell punt en què dius: «ja hem fet la part del camí, i ara som això».
