El líder del partit Liberal, Josep Maria Cabanes, ens ha concedit una entrevista en la qual reflexiona sobre els resultats electorals i sobre com afronta el proper congrés del 22 de maig. Fent gala del seu patriotisme i d’un esperit treballador, alhora que reconeixent errors i realitzant autocrítica amb una visió optimista a la vegada que esperançada, parla de les seves ganes que a Andorra li vagi bé. Afirma que ell sempre estarà al servei del país, perquè així ho sent, sense cap afany de protagonisme o cadira. Defensa que la vida continua, que es van cremant etapes en les quals unes vegades es guanya i d’altres es perd; tanmateix el seu caràcter lluitador no li permet llençar la tovallola, per la qual cosa està convençut que la formació que actualment encara lidera serà capaç de reconstruir-se i renovar-se per a les properes eleccions comunals amb l’objectiu d’obtenir l’espai polític significatiu i rellevant que es mereix.
–Vostè vol continuar al capdavant de Liberals després dels mals resultats electorals?
–Personalment sempre he estat a disposició del partit, no tinc cap ambició de poltrona ni de càrrec. El 22 de maig celebrarem el congrés en el qual penso que s’ha de donar pas a una nova executiva; és un moment de molta feina, s’ha de recosir l’agrupació, s’ha de fer oposició, i farà falta gent preparada amb talent, amb molta empenta i predisposició. No soc una persona que busqui cadira, ni ara ni abans ni abans-d’ahir, simplement estic al servei de la nació i del partit; per mi és molt important donar resposta al ciutadà, com tinc costum de fer, estigui a primera línia, segona o tercera. Crec que ha quedat demostrat, i més amb la decisió que hem pres, que Liberals no té obsessió ni per la butaca ni per un salari de funcionari, i el meu cas, és un exemple.
–Creu que el partit li tornarà a fer confiança?
–Si fos així, m’ho hauria de pensar. De fet, la formació cada vegada que hi ha hagut eleccions en els darrers set o vuit anys han comptat amb mi, el que passa és que hi ha períodes en els quals he tingut disponibilitat i m’hi he pogut dedicar, i d’altres que no. Em moc per la meva activitat professional i personal, de manera que en cada ocasió he de valorar la meva postura i grau d’implicació vers el que se’m proposa. Concretament, quan se’m va demanar d’anar a les primàries ho vaig sospesar i vaig considerar que era una bona oportunitat; quatre anys abans em van oferir anar a les llistes i vaig dir que no. Un altre exemple que les meves decisions no les prenc per un sou o una cadira va ser quan el 2001 Marc Forné em va plantejar ser ministre del seu govern i també ho vaig refusar; el banc m’havia donat un lloc de responsabilitat condicionat a no compaginar-ho amb la política, dos anys després va plegar el ministre que hi havia i m’ho van tornar a proposar, aleshores, la meva resposta va ser que sí, perquè ja havia ordenat el que s’havia d’organitzar al banc i tenia temps per poder assumir altres responsabilitats. Actualment, observo que existeix un enorme afany de remuneració i de seient, per això hi ha tants embolics i tantes bufetades.
–En quin moment es troben les relacions amb DA i, concretament, amb Xavier Espot?
–Normals. Hem fet moltes trobades ell i jo sols, i de vegades també amb els equips respectius. Sempre hi ha hagut un gran respecte, amb independència de quina hagi estat la decisió, connotació o conjuntura. Permanentment hem actuat amb consideració els uns vers els altres, com ha de continuar sent.
–Per què han decidit que Víctor Pintos sigui conseller no adscrit?
–Perquè DA no ha respectat el pacte, l’ha incomplert. Existia un acord que estava signat per Xavier Espot i per mi mateix, i en aquest document es deia textualment que a les parròquies d’Ordino i Andorra la Vella posàvem el número tres, i que si es guanyava, pujaria de conseller, i això no s’ha fet efectiu. A més, en cas que en alguna de les dues parròquies no es guanyés, Demòcrates deixaria consellers per fer el grup parlamentari durant els quatre anys. Aquest darrer supòsit no s’ha produït, perquè es va obtenir la victòria a les dues territorials, però la primera conjectura sí que ha succeït i no s’ha acatat el que es va firmar, per tant ens hem de quedar a l’oposició, i Víctor Pintos no formarà part dels 17 consellers del Govern.
–I no passa res?, se li perdona tot a DA?
–No és un tema de perdonar, ells al·leguen a través d’alguns dels seus lletrats que els pactes escrits estan fets per complir-se, però que aquest no es podia mantenir degut als mals resultats de la nostra formació; llavors, nosaltres el que vam fer va ser passar-ho per l’executiva, pel Consell Nacional, i les bases van decidir. La resolució va ser que en no respectar l’acord ens quedàvem a l’oposició, i per tant Víctor Pintos, per lògica, com a conseller no adscrit.
–Què creu que és necessari fer per a rellançar la formació de Liberals?
–Liberals és el partit més antic d’Andorra. Neix a principis dels noranta, i és la formació que més anys ha governat amb majoria absoluta, 14 per ser exactes, i quatre amb coalició, en total 18 anys. Des del 2007 i fins el 2019, també ha estat a l’oposició, tant del PS com de DA, per tant té una trajectòria i un posicionament innegable. Ara, evident-ment quan no guanyes l’agrupació es debilita, hi ha gent que es dona de baixa amb tota la barra del món, afiliats que es van canviar la nit abans de les eleccions, és a dir, en política tot si val, però al final a la vida queden els bons, les persones que quan encaixes la mà saps que el compromís és ferm, i no com quan signes un document, que després resulta que acaba sent paper mullat. Dit això, el que s’ha de fer és nomenar una executiva treballadora; que faci una roda de premsa setmanalment des de l’oposició, amb ganes de tirar endavant el partit; que refongui els comitès parroquials amb l’ambició de presentar llistes a les comunals, perquè el que ha quedat clar és que quan no et presentes a una parròquia la població no et vota, que és el que ens ha passat. Nosaltres vam fer confiança a DA i hem estat els grans sacrificats.
–Es penedeix del pacte preelectoral que van signar amb Demòcrates? Els ha perjudicat?
–Ens ha matat, per tres motius: 1) quan no et presentes a les parròquies la gent no et vota; 2) els que no volien votar DA, però tampoc els agradaven les altres alternatives, han acabat votant DA per disciplina de vot, i 3) els que odiaven a DA ja ens van dir que no ens farien confiança perquè anàvem en coalició i, per tant, que optarien per Concòrdia o per Andorra Endavant. Nosaltres, en primera instància, havíem acordat concórrer a les eleccions en solitari, però llavors va venir DA de genolls suplicant que havíem d’anar junts, argumentant que havien anat molt bé els darrers quatre anys, cosa que és certa, de manera que al final ho vam tornar a reconsiderar a l’executiva, i vam convenir anar plegats, però s’ha vist que no ha funcionat en cap supòsit, hem quedat a l’ombra de tothom. Va ser una elecció positiva a nivell de país, però a nivell de partit ha estat realment una massacre.
–El nom de Toni Puig, actual president de Joves Liberals, sona com a possible relleu, és així?
–El que decideixi el partit serà benvingut. A dia d’avui, ell a mi no m’ha demanat res, i desconec si ho ha sol·licitat a algú altre. El que sí sé és que aspirava a encapçalar la llista a les nacionals i el va molestar o enfadar molt que finalment la formació tanqués una configuració nacional que no era la que ell volia o li hauria agradat, però això ens passa a tots, no plou mai a gust de tothom.
–Semblaria ser que si no fos el relleu, podria marxar a Concòrdia. Ha parlat amb ell respecte aquest tema?
–No hem conversat i no en sé res. De tota manera cadascú és molt lliure de marxar allà on vulgui o a on cregui que pot ser més útil, el meu tarannà és de respectar les determinacions que prenen els altres.
–Un cop es reconstrueixi el partit, quin tipus d’oposició pensen fer?
–Molt fàcil, defensar el programa que s’ha presentat; aportar solucions a tot allò que creiem que no s’està fent o no estan sent efectives, i quan detectem que poden haver-hi situacions que van en contra dels interessos del poble, procurar frenar-les proposant idees que protegeixin el bé general i a la comunitat . Fer oposició és molt senzill, el que passa és que s’ha d’estar allà picant pedra i fiscalitzant el que fa el Govern; s’ha de treballar, el problema és que en l’exercici d’aquestes funcions, i un cop aconseguida la trona, molts es relaxen.
–Quines creu que han de ser les línies d’actuació més immediates perquè liberals recuperi el seu espai polític?
–El primer es arromangar-se i tornar a parlar amb tots el afiliats, captar-ne de nous, fer créixer el partit, que el poble sàpiga que la formació existeix i es preocupa per les seves necessitats, tenir un posicionament clar d’idees i saber-lo comunicar amb entusiasme i energia. No és que sigui quelcom molt complicat, el que passa és que requereix molta dedicació i molta vocació de servei. Per això és fonamental que l’executiva que surti del proper congrés estigui disposada a posar tota la carn a la graella i treballar de valent. Estic segur que així serà.
–Per què es va negar als germans Higini i Ramon Cierco la seva afiliació?
–Ho desconec perquè hi havia una altra junta, però crec que és un tema que està judicialitzat. No està clar quin serà el destí de les sentències que porten anys sobre la taula i, per tant, penso que va ser una qüestió de prudència. S’han dit moltes mentides, tothom hi fica cullerada, però la meva opinió és que com encara hi ha assumptes que estan als tribunals, es va optar per una postura de precaució o cautela.
–Han pensat en reprendre la relació amb Judith Pallarés per a tornar a integrar Acció a Liberals?
–Com tothom sap, hi va haver unes primàries que vaig guanyar, i aquella mateixa nit van marxar de la sala, sense acomiadar-se, no van comunicar que plegaven i ens vam assabentar per la premsa que deixaven el partit. La majoria es va quedar bocabadat per utilitzar una paraula amable, i des d’aleshores no hem tornat a parlar. Però no m’he parat ha meditar-ho ni a pensar-hi massa, perquè sinó no avances; la gent que es vol apartar és lliure de fer-ho i no passa res. Ella ve d’un àmbit que no és el nostre, no és el lliberal, ve d’un món cumbayà, d’aquest neoliberal de no sé on, però no és la lliure economia, no és l’interès nacional, i per tant va decidir fer el seu camí.
–Es presentaran a les comunals i en quines parròquies?
–Sí, sí, nosaltres continuem fent feina i per tant ens presentarem en totes aquelles on tinguem possibilitats, és a dir, si obtenim el nombre de persones suficients per a satisfer les llistes, hi haurà candidatura de Liberals. D’altra banda, especificar quines seran les parròquies encara és prematur; a hores d’ara la realitat és que no s’ha entrat en el Consell, ni en el Govern, la moral de la tropa és pessimista, de manera que el primer que hem de fer és anomenar la nova executiva i a partir d’aquí elaborar una estratègia per a poder tenir presència a tot el territori. Fer llistes no és fàcil, hi ha molta gent a qui fa pànic aquesta permanent exposició en els mitjans de comunicació i en els canals digitals, no els agrada gens, i estic parlant de persones que serien vàlides i hi haurien d’anar, però l’exhibició pública els frena a l’hora de participar activament a la política. Un altre dels aspectes que influeix és fer-ho per primera vegada, que sempre costa i fa una mica de por, això sí, un cop es prova en general el personal s’anima i si tens la sort d’entrar, en moltes ocasions s’escalfa la cadira. Abans cobràvem menys i treballàvem més.
–A Josep Maria Cabanes no el mouen els diners. Què el mou?
–Doncs el país, l’idealisme, els ciutadans. A mi em dona molt plaer ajudar a les parròquies i als seus habitants. Tinc una gran vocació de servei, i sento una enorme satisfacció podent col·laborar a millorar la vida dels andorrans. Per a mi és un honor.
–No sembla que li hagi afectat massa la derrota. És una cuirassa o la processó va per dins?
–Gens, el diumenge a la nit vaig dormir les meves sis hores reglamentàries. Si això m’hagués passat als anys noranta, hauria tingut insomni durant 15 dies, però la perspectiva de l’edat et fa entendre que la vida continua; són etapes, unes vegades es guanya, i altres es perd. Personalment he tingut revessos al llarg de la meva trajectòria, però he aprés ha passar pàgina, l’endemà és un altre dia, torna a sortir el sol, i s’ha d’emprendre una nova il·lusió. Surto de casa content, perquè si sortís de mala llet, no arribaria al vespre. Per tant, no m’ha afectat, soc conscient que moltíssima gent em valora i m’aprecia, el que passa és que hi ha hagut un error estratègic de no anar sols al plebiscit. És evident que és molt fàcil parlar a misses dites i per tant ja no sabrem què hauria succeït, però estic convençut que els resultats haurien estat diferents.
–Quins són els seus plans de futur? Seguir a la banca i tenir un paper actiu en la política o desvincular-se definitivament?
–El 2007, vaig deixar la política activa, però sempre he estat al darrere ajudant i cooperant. No em molesta treballar pel país, sobre la marxa he anat actuant, i així ho continuaré fent.
–Sent una persona optimista, li ha quedat un sabor amarg d’aquesta experiència? Què ha après de tot plegat?
–Doncs, diria que a la vida passen els anys, i cada dia tens més experiència, però mai en saps prou.
