De cara a la pròxima temporada d’hivern, quin impacte preveuen que tindrà el nou sistema d’Entrada i Sortida de la Unió Europea, especialment en la contractació de treballadors extracomunitaris?
Tindrem un any de trajectòria amb el sistema d’Entrada i Sortida i crec que la gran majoria dels establiments ja s’hi han adaptat. Tothom coneix les noves normes i això estableix un nou marc de gestió de les persones procedents de països extracomunitaris.
És una normativa aplicable a tots els països d’Europa. Andorra s’hi ha sabut adaptar i l’impacte que hi ha hagut ha estat més important aquest darrer hivern, el de 2025-2026, però es va resoldre de manera bastant satisfactòria. Inicialment, tot canvi genera sorpresa i no ens agraden els canvis, però ens hi hem hagut d’adaptar.
Quan vols contractar una persona que no és d’un país comunitari, ha d’haver estat 90 dies fora de l’espai comunitari.
Però és viable substituir uns 50% dels treballadors que ara han de venir de la Unió Europea?
Jo diria que la proporció és fins i tot superior. Actualment, tenim dificultats per estabilitzar les plantilles de tots els establiments. El que fins fa poc era un problema conjuntural, especialment durant les temporades d’estiu, s’ha convertit en un problema estructural: la dificultat per completar les plantilles.
Els cupos que el Govern ens dona no augmenten cada any al mateix ritme que creix la necessitat de contractació. I la nostra principal font de reclutament són els països extracomunitaris, especialment Llatinoamèrica i, en menor proporció, el nord d’Àfrica.
Al mateix temps, cada vegada és més difícil captar treballadors de la Unió Europea. A Espanya i França les taxes d’ocupació són molt altes i hi ha poca gent desocupada. A Andorra, a més, el problema de l’habitatge dificulta la nostra competitivitat.
Per tant, per a nosaltres, els treballadors extracomunitaris representen més del 50% de la font de reclutament. El repte es poder continuar garantint la cobertura de treballadors per a la pròxima temporada d’hivern, amb la restricció que suposa el sistema Entre/Exit.
Quina resposta han rebut de l’ambaixada espanyola o de les autoritats europees davant l’impacte del sistema EES en la contractació de treballadors extracomunitaris? S’han plantejat alternatives o un model de contractació diferent?
A través del Ministeri de l’Interior i del Ministeri de Treball del Govern d’Andorra s’ha posat en marxa el programa de contractació en origen. És un model que s’ha facilitat des de l’ambaixada d’Espanya, a través del ministeri competent a Espanya, a partir de l’experiència en aquest àmbit de portar persones a treballar temporalment a Espanya.
Aquest model s’ha traslladat a Andorra i, des de l’any 2025, hi hem estat treballant conjuntament amb els ministeris de Treball i d’Interior i amb el sector. Aquest treball ha donat fruit amb el programa de contractació en origen, el reglament del qual es va publicar dilluns 27 de juliol.
El programa parteix d’una modificació de la Llei qualificada d’immigració i permet una contractació específica de persones procedents de determinats països que no formen part de la Comunitat Econòmica Europea, en aquest cas, de països de Llatinoamèrica.
Aquestes persones podran venir a treballar a Andorra durant un període de nou mesos. L’empresari s’haurà de fer càrrec del 50% del seu passatge, tant del viatge d’anada com del de tornada, i haurà de garantir-ne l’allotjament durant la seva estada.
La persona podrà repetir durant tres temporades i, a partir de la quarta, entraria en la quota general.
És cert que hi haurà restriccions per a les persones que no parlin català?
De moment no. Actualment s’està sent permissiu a l’hora d’exigir aquesta competència.
Nosaltres creiem que la llengua s’ha de defensar, però hem de tenir en compte les dificultats que existeixen per contractar mà d’obra. Tot ha d’anar acompanyat d’un període d’adaptació.
No és gaire coherent que una persona que actualment només pot estar a Andorra durant una temporada de poc més de mig any hagi de fer, durant aquest període, uns estudis de català per assolir un determinat nivell. Estem d’acord amb la defensa de la llengua i la defensem amb tota la nostra integritat, però també cal fer-ho amb motivació.
Les persones aprendran el català amb més motivació si saben que després podran quedar-se i si posem les eines necessàries perquè això sigui possible.
Quantes persones arriben per treballar temporalment?
L’any passat hi va haver 4.995 quotes de temporada de les quals 3.366 van correspondre al sector hoteler. D’aquestes, un percentatge molt més elevat va ser de treballadors extracomunitaris que de comunitaris.
Si els treballadors de la Unió Europea han de substituir els procedents d’altres països, és previsible que els costos salarials siguin més elevats. Això acabarà repercutint en els preus dels hotels? En quin percentatge preveuen augmentar-los la temporada vinent?
A la Unió Hotelera no podem saber exactament quina serà l’evolució, però el sector treballa amb preus dinàmics. Si la demanda s’anticipa - i crec que ho farà, perquè les condicions de l’any passat van ser molt bones, això permetrà treballar amb més anticipació la millora dels preus i, en conseqüència, del rendiment dels establiments.
Correm el risc de veure establiments o hotels tancats, o serveis sota mínims, per falta de personal?
Sí, aquest risc és latent. Aquest estiu vam estar a punt de trobar-nos en aquesta situació, quan la quota de temporada es va esgotar en només 22 dies i es va encendre el senyal d’alarma.
De moment, el Govern no ha establert una quota extraordinària d’hivern, però encara no tenim informació sobre la pròxima quota d’hivern ni sobre la quota de distribució.
Des de l’associació, i conjuntament amb les altres associacions vinculades al sector de l’hostaleria, demanem més anticipació a l’Administració. Quan es tracti el tema de les quotes, considerem que s’haurien de poder establir les de tot l’any, tant la d’hivern com la d’estiu. Això permetria tenir una política de contractació anual i facilitaria que les empreses poguessin planificar i organitzar les seves plantilles amb més previsió.
Fins a quin punt el problema de l’habitatge està limitant avui la capacitat del sector hoteler per captar treballadors? Han detectat que candidats que accepten una oferta de feina finalment renuncien perquè no poden assumir el cost de l’allotjament?
No és només un problema del nostre sector. En general, Andorra té la necessitat d’atraure talent i persones que hi vulguin treballar, però l’habitatge és un dels principals impediments que es troba una persona quan ha aconseguit una feina al país.
Feina n’hi ha, però després arriba el segon pas: «On viuré?». Aquest és un obstacle que molts professionals no poden superar i, per tant, no es poden incorporar a la feina que han trobat. I, en el cas dels que sí que s’hi incorporen, el cost de l’habitatge representa un pes cada vegada més important respecte de la seva capacitat econòmica.
En el sector de l’hostaleria tenim un avantatge competitiu: alguns establiments poden oferir allotjament als treballadors, tot i que no és possible cobrir el 100% de les plantilles.
Aquesta és una via que molts hotels han reforçat durant el darrer any. Alguns han destinat més espais dels seus establiments o apartaments a l’allotjament dels treballadors; d’altres han llogat apartaments i, en alguns casos, fins i tot edificis sencers per transformar-los en habitatges.
Per tant, l’hostaleria té aquesta possibilitat, però també implica un cost directe per a les empreses: proporcionar allotjament als treballadors.
Com gestionen i analitzen les dades d’ocupació dels hotels associats?
Tenim una base de dades i mantenim una comunicació setmanal amb els nostres hotels associats. A través d’uns enllaços, ens faciliten de manera privada les seves dades d’ocupació.
Aquestes dades es processen mitjançant un programa que permet elaborar estadístiques setmanals, mensuals i anuals.
Quins indicadors utilitzen per anticipar l’evolució d’una temporada d’hivern o d’estiu?
Els establiments treballen amb plans d’acció que comencen a preparar pràcticament quan acaba una temporada. A mesura que evoluciona la demanda, van adaptant aquests plans.
Des de l’associació rebem aquesta informació perquè mantenim un contacte permanent amb els nostres associats, que ens traslladen l’evolució de l’activitat. També rebem informació d’Andorra Turisme, del departament d’Estadistica, i, amb tot plegat, obtenim una visió general del sentiment del sector.
Com han evolucionat les xifres d’ocupació en els darrers anys i quines tendències detecten en el comportament del turista que visita Andorra?
La previsió d’ocupació per al mes de juliol, que tancarem d’aquí a uns dies, és positiva.
Millorarem aproximadament en dos punts percentuals el percentatge d’ocupació de l’any passat, que va ser del 66%, i molt probablement aquest any ens acostarem al 67,5% d’ocupació al juliol.
A l’agost, la previsió respecte de l’any passat, se situa en el mateix percentatge d’ocupació. És una dada positiva perquè partim de la mateixa situació i hem de tenir en compte que l’agost de l’any passat es va tancar amb un 83% d’ocupació.
Ja ho havíem avançat fa uns mesos: preveiem un estiu interessant perquè, tenint en compte la situació geopolítica que hi ha a Europa i arreu, Andorra continua sent un destí atractiu.
I si tornem a parlar de la passada temporada d’hivern, en termes globals, les xifres no van superar les de l’any anterior, principalment perquè vam tenir un hivern més curt.
La temporada d’hivern es va acabar durant la primera setmana d’abril i nosaltres comptabilitzem les dades fins al 30 d’abril. La caiguda d’ocupació quan tanquen les estacions d’esquí té un impacte important en el resultat final.
I com es compara aquest comportament amb el dels principals mercats dels Pirineus, especialment França i Espanya?
El mercat francès durant la primavera i l’estiu presenta una tendència de creixement i estem veient també una presència important de client francès, com és habitual durant els mesos d’estiu.
Hem de tenir en compte que, al costat francès, hi ha molts establiments tancats i el client francès tendeix a fer una journée, és a dir, un anar i tornar al seu país, sense pernoctar. En canvi, el mercat espanyol té una tendència més elevada a pernoctar.
Les dades d’ocupació i l’evolució del sector turístic haurien de condicionar les decisions sobre les grans infraestructures que es plantegen per al país, com el tren o l’aeroport?
Crec que és important tenir en compte el pes del sector turístic. No ho dic perquè sigui el que represento, però l’hostaleria i el turisme a Andorra representen més del 40% del PIB. Per tant, fins ara, el desenvolupament de les infraestructures del país ha tingut molt en compte l’activitat turística.
A partir d’ara, però, crec que hem de repensar el model. No es tracta simplement de crear més infraestructures per portar més turisme. El que hem d’aconseguir és que el país continuï avançant en la desestacionalització.
No podem concentrar més visitants a l’hivern o durant el mes d’agost. Les dades ho demostren: podem passar d’una ocupació del 66% al juliol a un 86% a l’agost. Hem d’intentar equilibrar aquesta activitat.
Ara hem de ser intel•ligents i treballar amb estratègia perquè el turisme es desestacionalitzi. Fins ara érem un destí de muntanya i de compres, però hem sabut diversificar l’oferta amb turisme cultural, gastronòmic i de benestar. Tots aquests segments ens han de permetre créixer durant els períodes entre temporades.
Aquesta primavera, per exemple, hem tingut una ocupació relativament fluixa durant els mesos de maig i juny respecte de l’any passat, en part per la pròpia estacionalitat del nostre destí. Una Setmana Santa molt bona fa que després quedi un període d’abril, maig i juny més difícil d’omplir.
Des de la nostra associació sempre estem oberts a participar en la reflexió i en l’anàlisi d’aquestes qüestions, moltes de les quals ja s’estan treballant des del Govern.
Pel que fa a la qualitat del servei, com valora la capacitat dels hotels andorrans per competir amb establiments de cinc estrelles de grans capitals europees?
Aquí hauríem de fer una diferenciació entre un hotel de cinc estrelles d’una gran capital europea i un hotel de cinc estrelles d’un país com Andorra, però també entre un establiment d’una cadena internacional i un hotel independent.
Andorra està fent un esforç important per oferir el mateix nivell de servei i de qualitat que qualsevol hotel de qualsevol punt del món.
Ara bé, no podem negar que des de fa entre un i dos anys estem patint una dificultat important per atraure talent. I això està relacionat amb tot el que hem comentat abans: la tensió en el mercat de l’habitatge i la competència per captar professionals.
Si parlem de l’Acord d’associació i del futur del sector, l’hostaleria andorrana podria perdre competitivitat turística respecte d’altres destinacions dels Pirineus?
A priori, i segons la informació que hem rebut durant aquest temps en què s’ha estat treballant en l’Acord d’associació, el sector hoteler andorrà no tindria un impacte especialment elevat en comparació amb altres sectors.
