Jesús Rondan

Corredor octogenari

«Fins que la ment i el cos aguantin, continuaré corrent»

El vam entrevistar a EL PERIÒDIC ja fa 8 anys i no sabia si als 80 anys continuaria fent curses. Jesús Rondan arriba a la vuitena dècada de vida i continua corrent i classificant-se en les primeres posicions de la seva categoria. L’esport és la seva passió, però no l’única. El trobem en plena forma. I per molts anys.

—Enhorabona. Avui fa vuit dècades i continua corrent. Com valora haver arribat a aquesta edat i mantenir la passió per córrer?

—La veritat és que no he fet res d’especial. Vida sana i molta il·lusió per viure.

—Com han canviat les seves sensacions en les curses des que va començar a córrer fins avui? Alguna vegada ha pensat que ja era hora de penjar les sabatilles?

—Les sensacions han canviat amb l’experiència. Darrerament, intento córrer amb més preparació per minimitzar el pas del temps. Mai he pensat a penjar les sabatilles, perquè per mi córrer forma part de la meva vida com menjar i respirar.

—Després d’haver completat més de vint maratons i moltes curses de muntanya, quina és la més especial o de la que guarda un bon record? I per què?

—Guardo un record especial de la primera marató que vaig fer a París amb 40 anys, ho vaig passar molt malament. Fins i tot vaig haver de parar i seure al mig del carrer. Després tinc un molt bon record de la Marató de València l'any 2017 on vaig fer un temps de 3 hores 30 minuts i 8 segons que és un temps molt correcte per a mi.

—Què és el que l’empeny a continuar entrenant i competint en curses?

—Sobretot la sensació de llibertat, de superació personal i el fet de participar.

—Quins consells donaria a les persones grans que volen començar a córrer o mantenir-se actives, però dubten per l’edat o les dificultats físiques?

—Que comencin molt lentament per progressivament anar millorant a poc a poc i córrer amb intel·ligència i sobretot amb il·lusió.

—Als 37 anys va començar a córrer i va dir que li agradava perquè millorava constantment. Què ha canviat ara que el rendiment potser ja no és el mateix?

—Òbviament, el rendiment no és el mateix, però l’activitat física és important i penso que tant mentalment com físicament m’ajuda a mantenir-me actiu.

—Hi ha alguna marató o cursa que encara somiï córrer, o algun repte esportiu que té pendent?

—Qualsevol cursa ja és supermotivant i m’omple de satisfacció. M’agradaria participar en alguna competició a nivell europeu amb gent de la meva edat.

—Si hagués de deixar de córrer algun dia, com s’imagina mantenint-se actiu o connectat amb l’esport?

—Fins que la ment i el cos aguanti intentaré continuar. No em plantejo deixar-ho.

—Com li agradaria que el recordés la gent, tant en l’àmbit esportiu com en la teva vida personal?

—Considero que no he fet res d’especial. Soc una persona normal.