L’Esbart Laurèdia va superar els 50 anys el 2013, una data molt celebrada que mostra el llarg recorregut que té aquest grup folklòric i tradicional a la parròquia. El seu director artístic, Jaume Torra, fa ara vuit anys que està al capdavant dels dansaires i destaca que amb els seus 110 integrants, l’esbart sempre intenta mantenir les tradicions i mostrar la història laurediana a través de les seves danses. / Per ESTEFANIA GRACIA
–On actuen?
–Anem on faci falta. L’Esbart Laurèdia és bàsicament un espai cultural que s’apunta a totes les activitats que fan a la parròquia. Tot i que tenim una sèrie d’actuacions bàsiques, com per la Festa Major, on ballem la Marratxa –que és un ball molt lauredià i folklòric– o per Canòlich, que també ballem. Així com pel Mercat Medieval o per Carnaval.
Des que l’esbart va fer 50 anys, per aquesta darrera festivitat muntem una rua de porrers, que és un personatge típic de Sant Julià. A partir d’aquell any, els porrers han quedat inclosos dins de les comparses lauredianes, no participem en el concurs però hi sortim, ja que sempre són les mateixes.
–I fora de les tradicionals?
–A part d’aquestes actuacions, que sempre són les mateixes –perquè són les festives i les tradicionals– si ens demanen d’anar a ballar a una residència o a on sigui, hi anem.
Després, també fem dos espectacles a l’any a l’Auditori, fem un de petits i un de gran. I és que som un esbart amb molta activitat. Per a aquests espectacles cada any intentem trobar un tema i el desenvolupem durant tot el curs.
–Es troben amb altres esbarts?
–Intentem fer intercanvis amb altres grups de Catalunya, sobretot en edats juvenils. Perquè vegin que a altres llocs també es fan les danses i es mantenen les tradicions, llavors, un cap de setmana vénen ells i un altre anem nosaltres al seu poble.
–Quants membres integren actualment l’Esbart Laurèdia?
–Som entre uns 100 i 110 dansaires, i per ser una parròquia petita, està força bé. Tenim iniciació, infantil u, infantil dos, juvenils, cos de dansa, veteranes i bastoners. També tenim una junta directiva i un equip de vestuari que normalment són les mares que vénen a col·laborar i ajudar.
És un esbart que s’ha anat mantenint i ara intentem reactivar sobretot als nens, perquè són el futur i has de fer una mica de cantera, perquè si no, després et trobes que els nens van creixent, i si els grups són petits, no tens a gent que continuï.
–Què caracteritza a l’Esbart Laurèdia?
–L’essència del grup seria que som un esbart molt tradicional, molt lauredià. La gent té molt inculcat el sentiment de formar part d’una parròquia i formar part d’aquesta entitat per reactivar una mica la mateixa, i perquè se sent molt identificada amb les tradicions.
Tot i que des que hi sóc també hem intentat modernitzar una mica el grup. I com sempre dic quan acabem una actuació, salut i dansa!.
–Per tant, es compagina modernitat i tradició?
–Bé, és cert que en ocasions hem fet algun ball una mica més modern, però nosaltres el repertori que tenim i la línia que seguim són de balls bastant clàssics, alguna vegada fem algun ball modern però sobretot fem dansa folklòrica per mantenir les tradicions. I quan fem algun espectacle, sempre intentem fer balls de territoris on es parli el català.
