PER IVÁN MOURE
Cinquè estiu com a director general per a Francesc Solana en un BC Andorra Morabanc que viu el segon repte a l’elit del bàsquet espanyol amb un equip més experimentat i que fins i tot compta amb dos jugadors internacionals. La posició que ocupi el club tricolor a final de curs servirà com a termòmetre per saber si ha configurat o no una bona plantilla, però pel que s’ha vist en la pretemporada, fa molt bona pinta.
–Sis renovacions i quatre cares noves. Més de la meitat de la plantilla del curs passat continua. Comptaven amb això o fins i tot esperaven alguna altra renovació?
–Hem seguit els números del projecte dels quatre anys anteriors: mantenir el gruix de la plantilla i buscar reforços on pensem que podem ser més competitius.
–Les peces clau, Stojanovski i Bogdanovic, sí s’han quedat. La millora econòmica ha estat important?
–·Ells van arribar al febrer i han pogut veure qui som, com treballem, on està Andorra i la idea de seguir creixent. Aquest va ser l’argument. Stojanovski ha demostrat ser de primeríssim nivell i el volíem com a referència. Al febrer havia vingut gairebé de regal i a l’estiu sí li vam oferir un contracte similar al que tenia a l’Alba de Berlín, per dues temporades. Bogdanovic va voler esperar una altra sortida però finalment es va quedar i va acceptar al juliol la mateixa oferta que tenia al maig.
–És el segon estiu de fitxatges a l’ACB. És més fàcil fitxar quan ja tens una experiència prèvia?
–Sí. El primer any ha donat credibilitat i això ha estat clau per accedir a jugadors que l’estiu passat ni ens haguessin escoltat.
–Quantes ofertes ha fet?
–No és qüestió de fer-ne moltes sinó de tenir clar quin tipus de jugador vols. Vam pensar en gent que estaria disposada a escoltar-nos. No vam fer moltes ofertes però igual ens van dir que no uns 10 jugadors. Abans de parlar Shermadini vam rebre alguna negativa, com també amb Jones i Clark. Teníem clar el tipus de jugador que volíem i vam anar descartant. Si la opció 1 et deia que no o que vol esperar anem a la opció 2… Teníem també clars els diners amb què comptàvem i mai pots passar-te.
–Cada vegada que vostè tancava un fitxatge s’havíem de reestudiar els següents objectius?
–Sí. Aquesta és una de les grans dificultats. Fitxar no o Shermadini i Clark va fer variar el que volíem després per a la zona interior. Quan el georgià va donar el sí, el següent pas va ser buscar un jugador atlètic, com Jawai, i hem pogut trobar a Jones. Has d’anar combinant; segons el que tanques, vas lligant la resta fins fer un equip compensat, amb tot el que volem que tingui.
–Va ser difícil fitxar Shermadini?
–Va ser el dia D i l’hora H. Quan va sortir el seu nom primer vam estudiar quin havia estat l’últim any. El coneixem de l’època al CAI i buscant informació seva vam saber que ara ja està bé del genoll, que va a la selecció… Era ell o dos jugadors més. Quan li vam explicar què volíem, vam fixar 24 hores per donar una resposta, sinó aniríem per un altre que ja sabíem que ens diria que sí.
–El que ha vist de Clarck i Pino què l’ha semblat?
–Clark té experiència i coneix la lliga, és un jugador d’equip que espero que ens doni l’amenaça que té de tres punts, la seva millor virtut; és un complement molt important per als quatre jugadors del joc interior. Pino ha vingut amb il·lusió i energia, que és el que volíem d’ell, per debutar a l’ACB després de molts anys a lligues inferiors.
–Jones ha fet 13,3 punts de mitja en la pretemporada. Quan vau anunciar el seu fitxatge vau avisar que només havia jugat als Estats Units i que potser necessitava una adaptació. El rendiment està sent immediat o encara no hem vist el seu sostre?
–Estic molt content perquè ha posat molt de la seva part però encara està en procés d’adaptació. Tot per a ell és nou: els rivals, els pavellons, la manera de jugar… Li caldrà tota la primera volta i ni molt menys ha tocat el seu sostre. Té encara molt marge de recorregut.
–Se sembla molt el vestidor que tenen al que havíeu previst a l’inici de la planificació de la plantilla?
–Estic molt content de l’equip que tenim. Busquem el millor dins les nostres limitacions i hem fet una bona feina, però si és un bon vestidor ja es veurà en els moments de dificultat. Els bons grups sempre han superat més ràpid els problemes. Si el grup no ajuda és on veus que has de fer canvis però tenim experiència ja per saber per on anar.
–Vostè executa els fitxatges que planifica juntament amb Peñarroya. Busquen noms o perfils de jugador?
–Perfils, característiques. I a partir d’aquí busques primeres opcions, segones, terceres… Moltes vegades esperes un jugador i de sobte surt una altra opció que creus que és millor i l’agafes. El mercat és llarg i les situacions canvien ràpidament, sobretot per a clubs com el nostre, que no som els primers en escollir.
–El gruix de jugador són polivalents. És una de les armes per contrarestar tenir una plantilla tan curta?
–Sí. Tenir deu jugadors ens permet incorporar algú si en tenim necessitat. Sempre ho hem fet així. Aquest any hem fet un pas endavant amb el segon equip, amb la incorporació de gent jove que pot competir amb el primer equip. Això ens ajuda molt. En la pretemporada hem pogut treballar amb homogeneïtat. En el dia a dia és important tenir-los.
–És una aposta arriscada?
–Si no es lesiona ningú, no; però sinó, tenim el matalàs econòmic per si les coses no surten com volem.
–S’haurà de fitxar més endavant o la idea és mantenir aquesta xifra fins que acabi la temporada?
–Si no hi ha entrebancs no caldrà.
–Creu que es pot recórrer al filial o encara estan verds per a l’ACB?
–Sí ens poden ajudar en moments de necessitat. Una altra cosa seria patir una lesió de llarg termini, que ens obligaria a buscar en el mercat.
–El B sí té molta cara nova, entre ells l’entrenador. Quina és la filosofia?
–Formar. Intentar tenir un equip competitiu perquè el salt a l’ACB des del júnior és molt gran i aquesta és una escala intermèdia. Els Bruno i Alexis Bartolomé, Lliteras, Brià, Jofresa o Niang poden entrenar matí i tarda, comportar-se com professionals, millorar amb entrenaments de qualitat i competir el cap de setmana en una lliga competitiva i adaptada a la seva edat. L’ACB està allà al costat i sempre tindran aquesta petita oportunitat.
–Consensuen amb Milo Nunes similituds en el joc?
–El procés d’evolució individual dels jugadors no exigeix un mateix estil de joc al primer i el segon equip. Es busca fer treball específic. Han de tenir clar que per pujar al primer equip han de fer una sèrie de coses que no s’hagin d’explicar i Milo és qui els ha d’ensenyar perquè si algú puja al primer equip, també en els entrenaments, no hagi de passar pel procés d’haver-li d’explicar tot. Més que estil de joc, busquem que tinguin clars una sèrie de conceptes i automatismes assimilats. No pots fer uns nanos de 20 anys igual que l’equip d’ACB. Ens equivocaríem
–El mercat també està obert per al B?
–No. Són onze jugadors i prou. Hem patit la lesió de Roger Lliteras i ens hem sortit bé.
–L’equip està dissenyat per formar, però també per pujar?
–No, sorprendria veure’l a dalt. Hi ha equips amb jugadors de nivell LEB.
–Què li ha semblat el balanç de victòries (3) i derrotes (3) en la pretemporada?
–No és molt significatiu però dona la sensació de que guanyant treballes més a gust, amb més confiança. Del primer partit contra el Manresa als de la Lliga Catalana s’ha vist una evolució i per això estic content. Tenim molt marge de millora i hem d’arribar en les millors condicions a l’11 d’octubre , però de Bilbao al final de temporada també s’ha de millorar perquè és en aquesta època quan els equips es fan bons i sòlids.
–Guanyar el Múrcia o la Penya i tenir el Barça contra les cordes ha fet que se senti dir a les xarxes socials que el Morabanc pot ser una revelació a l’ACB. Per a vostè, es pot pensar en quelcom més que la permanència?
–Dins del club som molt realistes. Tant de bo… L’any passat vam patir molt, sabem el que costa guanyar un partit a l’ACB i el nostre objectiu no pot ser un altre que ser competitius dia a dia i guanyar el màxim de partits. L’evolució seria acabar amb un triomf més que la temporada passada i no haver de patir ni tenir una època de dos mesos sense guanyar com vam tenir al gener i febrer, que també ens va servir per aprendre i de la qual vam saber sortir. Tornarem a tenir males èpoques i aquest aprenentatge servirà per superar-les més ràpid.
–Aprendre de les errades és una de gran virtut per a Peñarroya i Solana?
– Els cops durs et fan fort. Igualment el Joan i jo hem crescut junts i de la mà dins d’aquest club, i encara no hem tocat sostre. Sempre volem fer les coses millor, tenim marge de progrés. La sensació de millora passa pel sènior però també per la resta d’equips del club, la massa social… I no ens conformem. Volem més.
–Les dimensions d’Andorra impossibiliten que el club sigui un gran?
–És molt difícil. Treballem per ser el màxim competitius. La temporada que més ens va satisfer va ser la primera a LEB Or, que no vam pujar en perdre el cinquè partit del play-off contra el Lucentum. L’equip havia rendit sempre al límit. Pensem que aquest és el camí a seguir a l’ACB,així sempre ens anirà bé.
–Troba agosarat que Shermadini digués que es pot guanyar la Lliga?
–Ja està bé que els jugadors pensin això. Tant de bo. És un jugador competitiu i té la sensació de que ha arribat a un equip competitiu. Aquest convenciment esperem que ens ajudi a guanyar el màxim de partits.
–Això demostra que el MoraBanc s’ha fet respectar a l’ACB?
–El valor d’haver sigut seriosos és el que transmeten els jugadors quan parlen entre ells. Si som com una família, ajudem en el que calgui… La gent ho valora. Jugadors com Shermadini són d’un altre nivell i també ajuden a fer gran el nostre club, mostren unes necessitats diferents i ens fan tractar de treballar per millorar més i complir les seves demandes.
–Vostè va acabar de fitxar a mitjans-finals d’agost i la lliga comença l’11 d’octubre. Es fa llarga l’espera per veure la seva nova ‘obra’ en acció?
–No. L’estiu sí es fa llarg perquè hi ha molta feina a fer i sempre tens ganes de començar la pretemporada. Cada dia preguem perquè tots arribin en bones condicions i ja està.
–Dels altres equips, quin d’ells creu que pot ser la sorpresa?
–El València. Ha fet un equip tan competitiu que estarà a dalt. També Gran canària. Per contra crec que som vuit-deu equips, els de l’any passat, amb un perfil similar. Tenim pressupostos similars, perfils de jugadors semblants i la força del dia a dia i de les bones dinàmiques permetran lluitar per estar al límit del vuitè o per estar patint a la part baixa.
–A nivell d’abonats, l'orografia del Principat permet créixer més?
–L'orografia no ho posa fàcil, però tot i així aquest estiu hem tornat a créixer. No sabem les dades encara i no arribarem als 2.500 abonats però hem tingut molt marge de temps per treballar i notem que la gent torna a tenir ganes de bàsquet. H
