L’actual cònsol menor de la parròquia d’Andorra la Vella, Eron Estany, va anunciar dimarts que es retirava de la política comunal i que el seu nom no estaria entre la llista de candidats per a les properes eleccions del 13 de desembre.
D’aquesta manera, tot i que Estany només va estar set mesos en el càrrec –doncs el cònsol menor i el cònsol major, Jordi Minguillón, van entrar al Comú després que Rosa Ferrer presentés la seva renúncia com a cònsol major per presentar-se a les eleccions com a candidata de la coalició DA-Cd’I (Demòcrates per Andorra i Coal·lició d’Independents)– Estany remarca la seva trajectòria com una experiència molt positiva i no dubta en esmentar algunes de les actuacions més importants que s’han fet durant el mandat a la parròquia, com «les noves oficines que hi ha a la plaça Lídia Armengol, la millora de la zona del col·legi Janer, o les ampliacions d’aparcaments comunals».
Estany porta 50 anys d’experiència en l’Administració sobre les espatlles, doncs el cònsol recorda amb efusivitat els 10 anys que va estar a l’administració espanyola i els 40 que fa que hi és a l’andorrana, d’aquesta manera, Estany assegura que ja ha «fet tot el que havia de fer, i ara toca donar pas als més joves, doncs a la parròquia i al partit, en tenim molts».
–Per què ha decidit retirar-se de la política comunal?
–Ja tinc una certa edat com per agafar el retir. A més, cal tenir en compte que jo ja porto 50 anys treballant en l’administració, amb 50 anys ja he donat tot el que podia donar, ja n’hi ha de sobres. He estat 10 anys a l’administració espanyola i 40 a l’andorrana, i ja tinc una certa edat i hi ha prou gent jove que ho farà, segur, millor que jo i tindrà més capacitat. Per tant, no hi ha cap motiu polític. Senzillament crec que s’ha de donar pas a la gent jove.
–Ja s’està pensant en algú en concret perquè pugui agafar el relleu?
–De moment no hem parlat d’aquest tema, però es va fer una reunió del nostre grup i es va encomanar a Rosa Ferrer i Carles Jordana perquè ells personalment treballessin amb Demòcrates per Andorra (DA) per fer un equip conjunt. I fins que no s’arribi a un acord, es farà un equip de Cd’I únicament, però jo suposo que s’arribarà a l’acord. L’única condició que vam posar nosaltres és que el número u havia de ser l’actual cònsol. I a partir d’aquí, ja es veurà. Però encara queden dies, les eleccions són el 13 de desembre i la candidatura es pot presentar fins uns 15 dies abans… Així que ja es veurà.
–Què aportaria aquesta gent jove al càrrec?
–Més energia. A més, a la gent jove també se l’ha d’anar introduint en la política. Nosaltres ja tenim aquí el nostre candidat que porta prou temps i és experimentat, el cònsol major Jordi Minguillón, i ell ja dirigia l’equip, i amb la hipòtesi que guanyi, segur que ho fa bé i tot l’equip també. I qui no tingui experiència, ja l’agafarà.
–Però Andorra la Vella necessita aquesta introducció de noves generacions?
–A tots els equips hi ha d’haver gent jove i gent més gran, amb gent experimentada i d’altra no tant. La situació idònia és que hi hagi gent dels dos tipus. Amb 12 que entren més els suplents i tot, hi ha d’haver gent de tots els barems i suposo que així serà.
–Des de Cd’I, com es van prendre la notícia de no renovar el càrrec?
–A mi ningú m’ha donat l’opinió negativa, per tant, suposo que s’ha respectat. Ningú m’ha trucat per dir-me res. Cosa que vol dir que ho troben normal, si no diuen res, vol dir que els hi sembla bé. Suposo que és normal també, porto ja molts anys i em toca descansar una mica.
–Tot i la seva decisió, Minguillón li ha deixat la porta oberta, d’aquesta manera, és possible que en un futur torni a la política comunal?
–La meva idea és bastant inflexible per no tornar-hi, perquè jo considero que ja he fet el que tenia que fer. Amb 50 anys a l’administració, n’hi ha més que de sobres. I és que a part de cònsol també he estat director d’obres públiques durant molts anys… Però també estic segur que l’equip ho aconseguirà, però bé, sempre hi ha problemes, i jo col·laboraré, com sempre, perquè en aquesta vida s’ha de col·laborar.
–Com valora el seu pas pel Comú?
–Durant els set mesos que hi he estat, hem tingut un equip on ens hem entés molt bé, dins de les línies i la capacitat econòmica que tenim per fer coses jo penso que em fet moltes accions per a la societat. Fent un resum de les diferents iniciatives que hem emprès, hem fet coses molt importants, jo diria que el més destacable primer és l’haver acabat l’edifici de les noves oficines que hi ha a la plaça Lídia Armengol, que es va finalitzar deu fer un any i mig o dos, per a mi, aquesta construcció és molt important, perquè dóna la possibilitat al Comú de deixar tots els locals que tenia en caire de lloguers, que costaven molts diners, i ara encara ens sobra espai, amb tot el que tenim fins i tot ens en sobra.
Després, també s’han fet obres significatives com els apartaments, sobretots els de la zona del col·legi Janer, s’han arreglat tots els vials i l’aparcament, per tant, és una obra força important. A més, s’ha fet l’Aparcament Central 2, que segurament el pavimentarem en breus. Destacar també que s’ha fet l’embelliment de l’avinguda Riberaygua, i penso que ha quedat bastant bé, pels contactes que hem tingut amb els veïns i comerciants de la zona, han quedat força contents amb aquesta actuació. No hem pogut fer el que volíem a l’avinguda Meritxell encara, perquè les associacions volen que es faci un estudi més global, i aquest es farà cap al gener. Per tant, en aquesta zona hem pogut fer alguna cosa però encara volíem fer-hi més, i ara que es fa el pont de la rotonda i tot l’embelliment i casetes, quedarà molt bé. Aquestes darreres modificacions suposo que per la Fira d’Andorra ja es podrà acabar del tot amb les obres, aquest és el nostre objectiu i suposo que així serà.
D’obres se n’han fet moltes, i penso que bastant distribuïdes per tota la parròquia. Ara s’està fent una cosa que els veïns de Santa Coloma demanen des de fa temps, que és els desguassos de Santa Coloma en la zona d’inundacions de forma tècnica, cada any hi ha alguna inundació i amb les obres que farem ara suposo que les inundacions seran menys freqüents del que ho són ara. Tot i això, en el seu moment ja es dirà tot el que s’ha fet durant aquests quatre anys de mandat.
–I com valora la política comunal del país?
–Molt positiva, perquè la política comunal te l’avantatge que casi resols els problemes de cada ciutadà en el seu entorn més immediat, perquè cada ciutadà té el seu problema, el seu entorn de dos o tres cents metros, llavors, uns volen una parada d’autobús, altres volen una zona de parada de minusvàlids, de càrrega i descàrrega, altres volen més regulació d’aparcament, altres més zones d’estacionament, o ciutadans que demanen que les escombraries es recullin en una hora determinada, que es netegi la voravia… Diguem que hi ha demandes molt diferents i que es poden resoldre de forma immediata gairebé. Per tant, és un contacte bastant directe amb tota la gent i cada barri, i jo penso que aquest fet és molt positiu, poder atendre a tots els ciutadans que tenen algun neguit, i això s’ha procurat fer.
–Quines són les demandes que més transmeten els ciutadans?
–El que m’han demanat més és la neteja general de la parròquia, encara que jo entenc que està bastant neta, perquè la gent de fora la troba bastant neta i força ben embellida amb totes les flors i millores que hem anat posant. Però bé, hi ha gent del país d’alguns barris que diu que no incidim prou en certes zones, són conscients que no és una zona comercial i llavors pensen que la tenim abandonada, cosa que no és així. Nosaltres, amb els mitjans que tenim, procurem tenir neta al màxim possible tota la parròquia i també embellir-la. Però sempre hi ha algú que considera que l’avinguda Meritxell o Riberaygua la tractem millor. Jo entenc que també s’han de tractar millor les zones comercials per on passen milers de turistes cada any, o milions, aquestes s’han de tenir més presents que altres zones on només hi viu la gent del barri.
–Per tant, es presta més atenció a les zones comercials?
–Jo entenc que és el que s’ha de fer, primer que les zones per on passen 10 mil persones o 20 mil és un lloc més important que per on hi passen 10, i això és normal, aquí i a tot arreu. Però això no vol dir que les zones menys transitades no estiguin pavimentades i proveïdes com cal, però potser no s’hi fa la mateixa pressió que a un lloc on hi passen milers de persones. I qui viu al barri es pensa que no se l’hi dedica atenció i està marginat, però no és cert. A cada zona se l’hi ha de donar el nivell de tractament que es mereix.
