Erik Faura

—Per a mi va ser una experiència inoblidable; doncs guanyar a gent de renom i amb molt talent al món del ‘motor sport’ és quelcom que no hagués imaginat, la veritat. No et negaré que el meu objectiu sempre és guanyar. Soc competitiu de naixement, sigui a qui sigui, però sincerament no m’ho esperava tan aviat.

—Crec que van ser la sortida, la qual va ser molt neta i això és clau per mantenir la primera posició; i després saber gestionar la tensió durant la cursa per a no cometre errors que et facin perdre temps o la primera posició. Cal destacar que a la final se’m va trencar el palier i no podia girar, i vaig haver de conduir amb una mà perquè amb l’altra obria la porta per evitar que s’entelés el cotxe. Ara bé, m’emporto un gran record perquè els professionals, com Dani Sordo, em van comentar que «condueixo amb mans d’àngel».

—Des de sempre havia volgut participar en una competició a casa, i en aquesta més, ja que és exclusiva donat no hi ha cap altre certamen a tanta alçada, és el Circuit que està a més altura! Ens trobem a 2.400 metres! Què t’haig de dir? Ha estat brutal, com bé t’he comentat abans ha estat una experiència inoblidable, ja no pel sol fet d’haver pogut córrer junt amb ells, sinó per tot el que aprens d’ells.

—Avantatge no ho sé... Depèn del que vulguis entendre per avantatge. Quant a pressió no et negaré que sí, que el fet de ser el més jove del campionat et posa pressió al cim, i a més també, en el meu cas, el menys experimentat.

—Pel que fa a la preparació tècnica, donat a les situacions meteorològiques, no vam poder rodar el que haguéssim desitjat per poder fer mans amb el cotxe, ja que era la primera vegada que agafava un cotxe d’aquesta categoria. Sobre la preparació mental, jo crec que tot és qüestió de ganes, i sobretot saber controlar els nervis i la pressió. I sí, el primer suport sempre serà la meva mare, sense ella res d’això seria possible. Després el meu preparador Storm, que és qui m’ha ensenyat a conduir sobre el gel.

—Doncs és complicat. Sempre desitges estar dins un cotxe i poder córrer i les responsabilitats que comporta estar estudiant ho fan molt difícil, però amb ganes tot és possible.

—Moltíssim, ja que t’obre les portes a altres competicions. El primer seria guanyar el campionat de les GSeries. I després m’agradaria participar en el Ral·li d’Andorra i les pujades, que per sort aquest any es tornen a recuperar aquí a Andorra.

—Molt alt, ja que com heu pogut veure hi venen pilots de nivell mundial i amb molt renom. El repte més gran per a mi ha estat l’adaptació amb el cotxe, ja que en cap moment hagués imaginat que pogués fer-m’hi tan ràpidament sense haver pogut provar-lo com desitjava abans del campionat.

—No soc persona de tenir ídols amb res. Però si m’haig de fixar en algú sempre és amb els millors.

—Doncs dependrà molt dels canvis que està patint el món de l’automoció, veurem, com i a on. La meva frase és: "Go big or go home". Sempre gas!