Search
Close this search box.
El Periòdic d'Andorra

Cristina Paredes

Responsable de La Macarulla

És maco que els alumnes siguin solidaris

El Centre d’Aprenentatge La Macarulla, a La Massana, va fer recentment una aportació de 300 euros a l’ONG Aigua de Coco. La recaptació ha estat destinada al projecte que l’ONG va engegar per escolaritzar nens i nenes a Cambodja i Madagascar. Una acció solidària que té com a cap visible a la responsable del centre, la Cristina, una laurediana de 42 anys i una autèntica malalta –en el millor sentit de la paraula– de la seva feina. Va treballar durant 14 anys a una acadèmia a Sant Julià i ja fa vuit anys que va obrir La Macarulla a La Massana. Sap que la docència no és gens fàcil i que comporta molta dedicació, però assegura que és «molt agraïda».
 
–Com va sorgir la iniciativa solidària?
–Conec al president d’Aigua de Coco [Jonathan Pisonero] des de fa molts anys. Un dia, parlant sobre la ONG, em va comentar que a Madagascar amb 10 euros es pot escolaritzar a un nen o nena durant  un any. Això significa que durant tot un curs el nen o nena va a l’escola, en comptes de passar-se el dia al carrer, se li proporciona material escolar i sortides pedagògiques i, molt important, pot dinar al menjador de l’escola. Aquest projecte de la ONG em sembla molt interessant.
 
–En què consisteix?
–Vaig pensar que seria maco que els alumnes de La Macarulla, petits i grans, ajudessin en aquest projecte. La idea és que els alumnes aportessin un màxim de 10 euros durant tot el curs per que, a cada nen o nena de Madagascar, se li doni la oportunitat de poder estudiar. Això sí, els diners havien de ser seus, de les seves guardioles i no val demanar els diners als pares. És una acció totalment voluntària. Si volen donar 10 euros, que és el màxim, o 5 o 1, doncs fantàstic; i si no hi volen participar, doncs no passa res. Els diners es posen a una guardiola que hi ha a l’acadèmia i a final de curs la obrim i fem la donació a Aigua de Coco. El curs passat alguns pares també van voler col.laborar i l’acadèmia també fa una aportació.
 
–Quins resultats estan tenint fins ara? 
–El curs passat vam reunir 300 euros. Això vol dir que es van poder escolaritzar una trentena de nens i nenes. Aquest curs els alumnes ja han començat a omplir la guardiola, amb moltes ganes, per cert; però fins a final de curs no sabrem de quants diners disposem per col.laborar amb Aigua de Coco. És maco que els alumnes sigui solidaris i puguin ajudar a altres nens amb menys possibilitats.
 
–I ara, té pensat fer més accions similars?
–Doncs, de moment, no se’ns ha acudit fer res més, però si sorgeixen accions similars factibles les tirarem endavant, evidentment. 
 
–Quina és la seva afició preferida?
–Caminar per la muntanya amb els meus gossos.
 
–Què li agrada d’Andorra?
–La sensació de poble, tot i ser un país. Això de saludar i xerrar amb la gent pel carrer m’agrada. I l’entorn, per descomptat, que és preciós. 
 
–I el que menys?
–Sovint sento dir a la gent «de casa a la feina i de la feina a casa». Crec que els horaris laborals a Andorra no casen bé amb la vida familiar i el temps d’oci. En general, no som gaire de sortir i esbargir-nos, potser alguns els caps de setmana, però és que és difícil fer-ho amb els horaris que tenim. 
 
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Estic d’acord que tothom pagui impostos en un tant per cent just. El que estaria bé és que als ciutadans se’ns donés a conèixer el destí final d’aquests diners.
 
–L’interessa la política?
–La veritat és que fa anys que estic desil·lusionada amb els polítics.
 
–Intenta estalviar?
–Intentar, ho intento. Ara, aconseguir-ho és missió casi impossible.
Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Corredor octogenari
Decoradora
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu