Claudio Ramires és un artista, ‘arquitecte de la informació’ i publicista nascut el 1963 al sud del Brasil. Amb una sòlida trajectòria en comunicació visual des del 1980, ha destacat en àrees com el disseny gràfic, la direcció d’art i la il·lustració, i, a més, ha rebut nombrosos premis per les seves obres d’art. La seva passió pel teatre el va fer explorar el dibuix conceptual i la direcció d’art, mentre que la seva experiència digital el va posicionar com a director d’art de projectes d’alt calibre per a les principals empreses de telecomunicacions del Brasil. Les obres del Claudio han estat presentades en exposicions internacionals i formen part de diverses col·leccions al Brasil, Estats Units, Mèxic, França, Alemanya, Espanya, Andorra i Portugal. El 2023, va tenir l’honor de representar el Brasil a l’ArtCamp de la UNESCO a Andorra i, més recentment, ha realitzat una residència artística a Hamburg. Actualment, l’exposició de Claudio està exposada a l’hotel Roc Blanc d’Andorra, on l’artista convida tots els amateurs de l’art.
—Digui’ns algunes paraules sobre la seva exposició personal. De què tracten els seus quadres? Per què va triar el tema de la mitologia?
—L’any passat vaig participar a l’ArtCamp que va promoure la UNESCO representant el Brasil. En aquella ocasió, a més de conèixer aquest meravellós país, vaig vendre alguns petits treballs, vaig rebre un encàrrec important i vaig fer amics nous i estimats. Aquest any tenia algunes exposicions programades per Europa i vaig participar d’una residència artística de tres mesos en un centre cultural important d’Hamburg (Alemanya), on també vaig exposar la meva feina i vaig impartir un taller sobre la meva tècnica. He aprofitat la meva arribada a Andorra per lliurar un encàrrec que havia rebut a Ordino i se’m va oferir exposar la meva feina a l’Hotel Roc Blanc, on, a més, vaig ser rebut calorosament.
Aquesta exposició, ‘Livre Labirinto’, és una selecció aleatòria d’arquetips de la mitologia clàssica, però vistos amb certa lent poètica amb la qual busco humanitzar-los més. Per això utilitzo com a models persones molt properes a mi. Vaig triar aquest tema primer pel meu interès personal en el tema, i també perquè entenc que les narratives de fa més de 3.000 anys parlen dels mateixos desitjos i batalles internes que l’home modern continua enfrontant. Em centro en els personatges humans, el bestiari i els Titans que, com nosaltres, continuen a la mercè de la ‘justícia dels déus’, però principalment de les seves pròpies passions, accions i cerques d’equilibri i raó.
—Parli’ns, si us plau, de l’aplicació que fa que els seus quadres es moguin i sonin…
—Vaig crear una capa de realitat augmentada per al quadre titulat ‘Guedali’. Un centaure que, a més de l’hibridisme animal del que és humà i de l’equí, té l’hibridisme poètic de reunir l’obra literària de Moacyr Scliar, l’obra musical de Hique Gomez, la meva obra pictòrica i l’obra digital interactiva que vaig produir amb dos amics: Rique Barbo, qui em va ajudar amb l’animació i va fer el timing de la música, i Pablo Darde, el programador que va ajuntar tot això i va fer una aplicació que ens permet veure i escoltar el quadre mentre sona el violí. Tot i que el meu enfocament és la pintura, també m’encanten aquests nous mitjans.
—Què pensa de l’evolució de l’art i les seves tendències actuals?
—En els darrers 50 anys hem entrat en un període d’acceleració exponencial de nous llenguatges i mitjans, tant de producció com d’exposició. El consum d’informació i d’art també ha canviat ràpidament, i dins d’aquest remolí hi ha l’artista amb el desig d’expressar-ne la poètica. Alguns continuen compromesos amb el procés i d’altres pugen a l’onada del concepte pel bé d’aquest mateixa. Crec que tota aquesta tensió és vàlida i que hi ha lloc per a tot, inclosa la convivència i la barreja de mitjans tradicionals i nous.
—Quins temes són més atractius per als artistes contemporanis d’avui?
—Crec que l’art sempre parla de ‘l’Ànima Humana’, d’aquell desig que tenim de cantar, de ballar, des que ho vam fer al voltant del foc dins una cova. Avui pot ser un tema més íntim i autobiogràfic o un tema polític i universal, però sempre serà sobre ‘l’Ànima Humana’.
—Viu al Brasil. Què pot dir-nos sobre el mercat d’art brasiler en general? Quines són les diferències principals entre el mercat de l’art brasiler i el mercat de l’art europeu?
—El mercat de l’art al Brasil segueix les mateixes tendències que aquí i que a la resta del món. Es tracta d’un mercat de l’art vist com a inversió, on els compradors busquen assessorament d’experts en la matèria, hi ha col·leccionistes apassionats que queden encantats amb la poètica de l’obra en si i compren en base a aquest criteri. Avui correspon a l’artista trobar aquest camí, ja sigui a través de representants i galeristes honestos o per a ell mateix a través de canals alternatius.
