Doctor en Ciències Polítiques i professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Pompeu Fabra. Demà al vespre pronunciarà una conferència sobre la seva tesi doctoral al Consell General en què analitzarà la professionalització de la política a Andorra.
–Com se li acut fer una tesi sobre Andorra?
–En el meu màster vaig anar a topar amb com la mida dels estats afecta les característiques de la democràcia. Quan intentava portar-ho a l’actualitat, sempre es compara una regió i un estat, i això és un error, perquè són diferents. En aquest punt, va aparèixer Andorra i els microestats europeus, on vaig aplicar aquesta teoria.
–És bo per a Andorra la professionalització dels polítics?
–Depèn. La meva tesi demostra que la professionalització no és dolenta per ser. Pel parlament és bo, però pels polítics genera un cert distanciament entre ells i la ciutadania, la qual cosa té un efecte negatiu en el control polític. També si el polític i el ciutadà tenen els mateixos interessos, o si se’n generen de nous. En aquest cas, la tesi demostra que el polític professional busca menys aconseguir el que li demana el ciutadà.
–Els partits tenen uns interessos que no són els de la ciutadania.
–Els partits són els catalitzadors de l’efecte de la professionalització, ja que vertebren la representació política. Per tant, si el polític vol seguir en aquella posició, depèn més dels partits i no tant de la ciutadania, perquè qui el posa és el partit. A Andorra, el fet que la mida de l’estat permeti que la política sigui més personalista i que els partits no siguin com a altres països, fa que els interessos de partit no estiguin tan presents i sigui molt més difícil que passi això.
–Tots els polítics són iguals?
–No. Si el món és tan divers, els polítics tampoc poden ser tots iguals. El que passa és que l’anàlisi es fa des d’una acció i un moment concret, i no ens parem a pensar que el context influencia la seva tasca.
–Qui és millor polític, el de tota la vida o el professional que hi dedica un temps acotat?
–Depèn de quin sigui l’objectiu. El polític de carrera té uns coneixements i habilitats que no tenen els que venen de fora sobre la institució i el sistema. Però la persona que no ha tingut més experiència laboral que la institució, li manca una part de la realitat. Per mi, el millor polític seria la persona que té ambdós coneixements.
–L’acusació d’electoralisme és un fre?
–Respon al paper dels partits, que vertebren la societat contemporània, amb uns interessos de representació per sobreviure. En canvi, els partits a Andorra no tenen tant aquesta vinculació amb la necessitat econòmica de continuar a la institució, perquè presenten casuístiques diferents. Al final, la política és electoralista perquè si la societat no els hi dona confiança no podran determinar els projectes. Així, en quatre anys intenten fer el màxim possible. En canvi, la política és com la cuina, a foc lent sempre es fa millor.
