El raport de la Comissió Europea (CE) sobre les relacions de la Unió Europea (UE) amb els petits Estats veïns –Andorra, Mònaco i San Marino– en vistes a una possible adhesió al mercat comú, revela alguna sorpresa al lector com ara el fet que delegacions del Servei Europeu per a l’Acció Exterior (SEAE) i de la CE visitessin Andorra el passat mes de mars. Aquestes delegacions es van entrevistar amb les autoritats andorranes i abans de marxar els van deixar un qüestionari detallat sobre la legislació i la capacitat administrativa del Principat, que evidentment van contestar. Són precisament aquestes respostes i les obtingudes durant la visita a Andorra i als altres petits Països del sud d’Europa que serveixen de base per a l’elaboració del raport i de l’anàlisi de les opcions que tenen aquests microestats per obrir el seu horitzó econòmic i social.
De les conclusions de la CE i del Consell de Ministres de l’UE, destaca un altre detall que a primera vista pot semblar anodí però que no ho és tant. I és que el raport explica que si bé Mònaco no es va plantejar mai apropar-se a l’Espai Econòmic Europeu (EEE), Andorra i San Marino van estudiar-ne la possibilitat tot i que no van emprendre cap acció per concretar una futura participació en aquest espai integrat per Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein. És a dir, malgrat la quantitat d’estudis encomanats pels Governs de Marc Forné o Albert Pintat, Andorra no va demanar mai l’adhesió a l’Associació Europea de Lliure Intercanvi –una mena de mercat comú en el qual Suïssa però, no participa–, i que segons la CE seria el pas previ a qualsevol intent d’adhesió a l’EEE. Davant de tots aquestes intents d’apropament tant allunyats, no és difícil preguntar-se si Andorra o els seus dirigents van tenir mai el desig d’aproximar-se a algun espai, ja sigui el de l’EEE o el de l’UE. Com diu l’humorista francesa Anne Roumanoff: «On ne nous dit pas tout!»
Per a més informació consulti l’edició en paper.
