Les dades exposades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de Reserva de Jubilació en la presentació de la memòria anual del 2024 confirmen una realitat inqüestionable: l’actual estructura del sistema sanitari i de pensions s’acosta a un límit insostenible. El creixement de la despesa sanitària, que ja supera els 130 milions d’euros, i la pressió derivada de l’envelliment demogràfic obliguen a actuar amb responsabilitat i previsió. Tant Marc Gelabert com Jordi Cinca han defensat mesures preventives i reformes estructurals. La seva coincidència és significativa: cal repensar el model abans que la càrrega superi la capacitat de resposta. És positiu que es reforci la medicina preventiva i que es treballi per garantir l’equitat en l’accés a tractaments avançats, però aquestes iniciatives han d’anar acompanyades de canvis de fons. La sostenibilitat del sistema no pot quedar condicionada a correccions puntuals. La reforma és necessària i, sobretot, inajornable. El consens institucional i social per abordar-la no només és desitjable, sinó imprescindible.
