El peix que es mossega la cua. Així es podria definir la situació que s’està vivint amb les negociacions entre sindicats i Govern sobre la pujada salarial dels cossos especials. Allò que havia de ser un acord històric ha acabat convertint-se en un camp de batalla de retrets, reticències i, sobretot, divisions. La política del “divideix i venceràs” ha fet efecte: mentre alguns signen per cansament o per no entorpir altres col·lectius, d’altres es planten davant un text que consideren insuficient i poc clar. El resultat és un desgast constant, un estira-i-arronsa interminable que només beneficia a qui té, avui per avui, la paella pel mànec: el Govern.
Aquest joc de desavinences internes entre sindicats impedeix avançar amb força unitària. Quan cada organització defensa els seus interessos particulars, l’estratègia comuna es difumina i es perd la capacitat real de pressió. Mentre el peix continuï mossegant-se la cua, l’augment salarial seguirà sent una promesa a mitges, amb els funcionaris ressentits i el Govern reforçat. La qüestió clau ara no és només si s’arribarà a un acord, sinó si aquest serà capaç d’apaivagar un malestar que, al pas que anem, quedarà molt lluny de resoldre’s.
