El Govern ha aprovat una norma que, tot i abordar una problemàtica greu, evidencia una preocupant manca de cooperació parlamentària. Des de l’inici, l’executiu coneixia el projecte i ha seguit un rumb fix, ignorant les esmenes de la minoria i evitant qualsevol debat real. Aquesta actitud, més enllà del contingut de la llei, posa en qüestió el mateix funcionament democràtic del Consell General. Si bé és cert que Andorra necessita reformes efectives, l’absència de consens debilita la legitimitat de qualsevol norma, especialment en temes que afecten la societat en conjunt. El fet que el Govern pugui impulsar mesures sense escoltar altres veus no només relega l’oposició a un paper testimonial, sinó que també qüestiona la voluntat real de trobar solucions inclusives. Aquest cas demostra que, quan la majoria imposa sense escoltar, la política deixa de ser una eina de servei públic per convertir-se en un mecanisme de control. Andorra mereix més diàleg i menys imposició.
Menu
Menu
