El cost mitjà de mantenir un infant a Andorra s’enfila ja als 802 euros mensuals, una xifra que ha crescut un 9% respecte a l’any anterior i que, segons l’estudi elaborat pel Grup de Sociologia d’AR+I amb el suport d’UNICEF Andorra, reflecteix molt més que una simple dada econòmica: posa en evidència la fragilitat del teixit familiar en un país petit amb grans desigualtats. Criar un fill amb condicions òptimes —és a dir, amb accés a una alimentació variada, educació de qualitat, activitats que fomentin el creixement personal i social, i una vida familiar estable— hauria de ser un dret garantit, no un privilegi. Però la realitat és tossuda: mentre que les famílies amb ingressos alts poden triar lliurement quines oportunitats ofereixen als seus fills, per a aquelles del quintil més baix, mantenir un infant representa més de la meitat dels seus ingressos anuals. Això les obliga a renúncies que poden comprometre la salut, l’educació i el futur dels infants. Les dades també mostren que les famílies monoparentals, sobretot les encapçalades per dones, continuen suportant una càrrega desproporcionada.
Aquest escenari hauria de fer saltar les alarmes. Si el país aspira a construir una societat cohesionada, equitativa i preparada per als reptes del futur, cal entendre la criança com una responsabilitat col·lectiva i estratègica. Invertir en la infància no és només una qüestió moral; és una aposta de país. I això implica repensar els ajuts, fer polítiques actives per garantir la conciliació real i, sobretot, assegurar que cap infant quedi enrere pel simple fet d’haver nascut en una família amb menys recursos.
