La recent resposta del ministre d’Educació, Ladislau Baró, evidencia una absència significativa: el sistema educatiu andorrà no disposa de dades sobre la situació administrativa dels alumnes escolaritzats al país. Tot i que la legislació garanteix l’accés universal a l’educació, el fet de no recollir informació sobre les condicions legals de residència dels estudiants invisibilitza una realitat que pot tenir implicacions socials profundes.
Baró defensa que no és competència del seu ministeri tractar aquestes dades, i s’escuda en el compliment normatiu per justificar la manca d’informació. Però l’equitat educativa no es construeix únicament des del dret formal, sinó des del coneixement precís de les realitats que conviuen dins l’aula. Sense dades, no hi ha diagnosi; sense diagnosi, no hi ha resposta efectiva.
El sistema educatiu no pot limitar-se a garantir l’entrada a l’escola. Ha de ser capaç d’identificar les vulnerabilitats que condicionen les trajectòries educatives i personals dels infants. La protecció real dels drets comença quan es reconeix, amb rigor i responsabilitat, qui els exerceix i en quines condicions.
