Les paraules del cap de Govern, Xavier Espot, deixen entreveure un canvi de cicle. La previsió d’ingressos públics per al 2026, menys optimista que en exercicis anteriors, obliga a revisar prioritats. La proposta de reduir un 30% les inversions ministerials no és menor, i apel·lar a la corresponsabilitat de totes les entitats públiques —de la CASS a Andorra Turisme— posa de manifest la dimensió real del repte.
No hi ha, segons Espot, motius d’alerta. Però l’escenari plantejat exigeix una gestió rigorosa i coordinada, especialment en un context marcat per compromisos plurianuals que limiten el marge d’actuació. Els desviaments viaris i la revisió salarial del personal públic són només dues peces d’un trencaclosques pressupostari que no admet improvisacions. La crida a la prudència no pot quedar-se en una consigna.
Caldrà evitar que l’ajornament de projectes afecti àmbits estratègics o generi desigualtats internes entre estructures públiques. Si l’estalvi és necessari, també ho és la transparència en les decisions i una visió estructural del país que no es dilueixi en l’exercici comptable de cada any.
